Dia 5: 17.5.07
Ens vam aixecar amb uns sorollets que veníen de fora, vam obrir la cortina i teníem uns antílops pastant just sota la nostra finestra... això és el serengeti!
Vam donar una volta pels voltants de l'hotel per esperar que obrissin el menjador per l'esmorzar i vam aprofitar per anar al mirador de l'hotel on hi havia unes vistes magnífiques per veure com s'aixecava el dia.
Des del menjador, vam veure en Haji tirant pedres a unes mates.. que fa? hi havia uns babuins donant voltes per sobre el nostre jeep i s'havien carregat un retrovisor, jeje.
Després d'esmorzar el guia ens va donar una noticia que ens va deixar morts... no era possible veure la gran migració, estava molt lluny... les pluges se n'havien anat ja i els nyus estaven a molts km d'aqui.. no hi ha opció? tan lluny estan? li vam preguntar... si molt, va dir... al quinto coño? vam preguntar fent referència a lo què ell entenia per molt lluny... i va contestar... si, al quinto coño!!
Al veure que ens sabia greu, va dir que hi havia la opció de en comptes de venir a dinar al hotel, ens emportéssim el picnic i intentaríem arribar-hi.. això si, el camí el faríem més aviat rapidet i no podriem anar lents tal i com es fa un safari.. i tot i així no ens assegurava que quan arribéssim allà encara hi fóssin..
Vam acceptar, volíem córrer el risc de perdre un dia de viatge, si hi havia la més mínima possibilitat de veure la migració.
Vam sortir de l'hotel i en menys d'un km vam trobar a la copa d'una acacia, una gacela de thomson morta. En Haji ens va explicar que era de lleopard, perquè els lleons cacen quan tenen gana, en canvi el lleopard, caça quan té la oportunitat i si no té gana, s'ho guarda.
Després de varis km vam començar a veure alguna cebra... i algun nyu. Vam intuir que estavem arribant, de tan en tan ens creuavem amb algun altre jeep i els dos conductors paraven per xerrar (normalment s'expliquen què hi ha d'interessant per allà aprop, vam intuir que en Joseph li explicava que hi havia una gacela morta en una copa d'acacia... però no vam poder entendre si hi havia la migració aprop o no i quan li preguntavem... callava... grrrrrrrrrrrrrr)
I per fi vam arribar... milers i milers de nyus al nostre voltant, era increíble... no estaven corrent tal i com estem acostumats a veure'ls als reportatges, però la imatge feia estremir, vam estar recorrent el camí durant uns km, no sabria dir quants.. però miréssis on miréssis hi havia nyus pasturant.. tots al uníson remugant: gnu, gnu, gnu, (d'aqui els hi vé el nom), vam aparcar el cotxe sota una acacia i vam menjar-nos al picnic, rodejats d'una meravella natural.
Li vaig dir al guia... "ya estamos en el quinto coño?? Si!!! Ya estamos en el quinto coño, va contestar alegre!!"
Quan vam acabar de menjar, vam tornar a l'hotel, ja que a les 6 haviem de ser-hi, perquè a partir d'aquella hora no es pot circular pels parcs...
Quan ja gairebé arribavem, eren 3/4 de 6, ens vam enrecordar de la gacela morta, així que li vam demanar al guia si seria possible anar a veure si el lleopard havia anat a sopar.. va dir que vale, però que no podíem entretenir-nos molt per l'hora que era... va apretar el gas i a fondo!
De lluny vam veure uns quants cotxes parats aprop de l'arbre així qeu ens vam alegrar de veure que teníem sort... un cop més.
I com que una imatge val més que mil paraules... doncs tres imatges i així m'estalvio 3000 paraules...
Quan vam veure que eren 1/4 de 7, li vam dir al guia que si volía podíem marxar... ja?? va preguntar. Li vam dir que no ens cansavem d'estar allà però que teniem por que els hi caigués alguna bronca per arribar més tard de les 6, els demés cotxes ja havien marxat i només quedavem nosaltres... en Joseph ens va explicar que si arribavem tard per parar-nos a veure cebres si ens dirien algo, però per veure un lleopard i a més sopant... doncs ho entendrien, jeje. Ell mateix alucinava mirant pels prismatics, així que el vam creure quan ens va dir que això no es veu cada dia.
Vam estar fins les 7 contemplant-lo i llavors si vam anar cap a l'hotel, el dia havia estat fantàstic!
A mitja tarda havia caigut una xàfec i ara abans de fer-se fosc, havia sortit un arc de sant martí sencer!! es veia tot l'arc des del principi fins al final, tot i que no hi havia manera de fer-li una foto sencera.. erem massa aprop... ooh!!
I un parell d'imatges més del serengeti.
Després de visitar els masai, vam continuar el camí, del qual ens vam desviar uns 2 km per visitar la garganta d'olduvai, un dels llocs de l'est d'àfrica més importants respecta jaciments arqueològics, está al "valle del rift" i es diu que aqui hi ha la cuna de la humanitat.
Hi ha un petit museu i un mirador, on t'assentes i un guia del lloc t'explica la història de la garganta... en haji va passar de fer-nos d'intèrpret, així que vaig haver de practicar el meu pobre anglès (sempre que torno d'un viatge penso que he d'apuntar-me a anglès, jeje)
És una visita que està bé perquè vé de pas, camí al serengeti, sino, no valdria la pena fer-la.
Aquí vam aprofitar per dinar.
El camí que continuava cap al serengeti, era un camí de moltissima pols, vam tancar finestres però tot i així la pols entrava, els cabells negres semblaven grisos... jeje.
Després de més o menys una hora vam arribar al parc nacional serengeti, que significa "llanura sin fin", té una extensió de 14765 km2, durant l'època d'abril a juny és quan és època de pluges i el paisatge és més verd però també és més complicat veure animals per l'altura de l'herba.. durant aquesta època la migració és intensa i es poden trobar milers de nys i zebres marxant juntes en fileres de fins a 40 km de longitud... només de pensar-ho se'ns posaven els pels de punta, la gran migració!! aconseguiríem veure-la? era la única pregunta que teníem en ment... si abans de començar el viatge m'haguéssin fet escollir entre veure la gran migració o veure 10 lleons... sens dubte, hagués escollit la gran migració.
Ens vam parar a l'entrada del parc (ens agradaria deixar clar que quan diem parc és perquè són els límits del considerat parc nacinal però no hi ha valles ni barreres ni filats elèctrics, els animals són lliures per sortir i entrar del parc quan vulguin)
Doncs això... que ens vam parar a l'entrada pels permisos, que van per 24 hores, ni una més... per això no podíem entrar abans de les 3, perquè l'ultim dia haguéssim hagut de marxar abans, per tan estaríem dos dies sencers dins el serengeti,
Quan vam tornar a pujar al jeep, en Joseph, el conductor, en comptes d'entrar al parc, va fer mitja volta i ens va senyalar uns 200 m fora del parc...ens vam dirigir cap allà i vam flipar! hi havia dues lleones, a 200 metres d'on acabavem de baixar per anar a fer un pipi.
Després de les oportunes fotos vam seguir el camí, aquest cop si, direcció al serengeti i la veritat és que se't talla una mica la respiració... per fi ets al serengeti, la llanura sin fin!
vam seguir el camí i en menys vam veure un cotxe parat a la cuneta, el guia ens va dir que és perquè hi devia haver algun animal
ens vam parar al seu costat i... el rei!!
El serengeti prometía!! Abans d'entrar ja veiem dues lleones i només entrar, un lleó i una lleona, tot i que aquesta estava tumbada de panxa enlaire i només se li veia la pota.. el guia ja ens va dir que això no es normal, que no ens penséssim que veuríem un lleó cada 2 km.
Vam seguir el camí i va començar a diluviar... queia una quantitat d'aigua per flipar... lluny es veia foc i fum, en Manel va demanar si aquest foc l'havien fet els llamps i en haji ens va dir que si... nosaltres il.lusos, el vam creure (una vegada havíem vist un reportatge per la tele on els llamps cremaven el serengeti), llavors al arribar a casa ens vam enterar llegint, que de tan en tan cremen les planícies d'herba seca perquè la nova creixi millor i els animals puguin trobar-la més fàcilment.
Quan vam arribar al lodge, ens vam fer un fart de riure... plovia moltíssim i les canals de la teulada engolíen l'aigua, però l'arquitecte va ser tan intel.ligent que aquesta aigua de les canals queia just a l'entrada del lodge, que feia pendent. Resultat: un bassal de uns 30 cm de profunditat, jajaja.
Dia 4: 16.5.07
Vam sortir del lodge per carretera d'asfalt, ens dirigíem al parc nacional del serengeti, però per això haviem de creuar l'àrea de conservació del ngorongoro, el cràter del qual visitaríem durant el trajecte de tornada.
En aquesta àrea és on es poden veure alguns poblats masai. Temps enrere estaven al serengeti, però el govern els va fer sortir d'allà i els va "allotjar" en aquesta àrea, menys perillosa. pel camí es veuen infinitat de masai, la majoria d'ells nens amb els seus ramats de vaques o cabres pasturant.
El guia ens va dir que fins les 3 de la tarda no podiem entrar al serengeti, així que al matí hi havia dues opcions.. una era parar-nos a alguna de les múltiples botigues de records que hi havia al costat de la carretera o... visitar una tribu masai! Per descoptat vam escollir la segona!
Vam passar per més d'un poblat en el que hi havia alguns jeeps turistics parats, però vam parar en un que no hi havia ningú i així estaríem sols, va dir en haji... tot i que imaginem que ho deuen tenir més que parlat i cada guia visita "el seu" poblat. (o sigui el que hi té comissió)
Al veure que el cotxe s'acostava al poblat, els masai van començar a sortir... venien a rebre'ns.Vaig preguntar quan duraria la visita i com que durava un parell d'hores, vaig demanar anar al lavabo.. el jefe de la tribu em va ensenyar el WC, una caseta de palla allunyada del poblat, evidentment, em vaig endur la càmera, jeje.
aquesta és la caseta del lavabo vista per fora, la foto interior millor no posar-la, jeje.
Mentre era al lavabo van pactar el preu de la visita amb el jefe de la tribu, vam pagar 50$, una barbaritat si tenim en compte el nivell de vida del país, en aquell moment no ho vam valorar, però ho vam contar l'últim dia quan vam veure els preus d'un menú a arusha.
Les dones masai ens van rebre amb unes cançons i uns balls típics d'allà, abans d'entrar al poblat, és bonic veure-les saltar i cantar, s'ho passen bé.
Després de les dances fora del poblat, van venir les de dins... un altre cop cançons i saltets, però aquest cop em van invitar a saltar amb elles, així que ja em teniu, amb collarets al coll, saltant com una masai (o millor dit, passant vergonya i intentant saltar com una masai), la veritat és que no sé què em va passar, però entre la olor dels masai (que tot i que és dificil de descriure, és similar a la de vaca bruta...i tot i que no sóc pas la finura personalitzada... aquella olor em marejava)... doncs això que entre la olor i l'agobio que començava a tenir al veure que era la única blanca i tots em miraven, i que tot em començava a semblar una turistada doncs... va començar el meu agobio.
Al acabar les dances, em van treure els collarets, que eren el que tenien la olor impregnada que em marejava... i això va fer que em relaxés una mica. Vam estar donant voltes pel poblat i vam entrar en una cabanyeta, on només vam entrar nosaltres dos, en haji i el guia del poblat.
el telèfon era del nostre guia, però el jefe del poblat va estar més pendent d'ell que de nosaltres.
Just entrar a la cabanyeta vam veure un foc a terra amb una peça de carn vermella plena de sang que s'estava cuinant, t'entra un calfred només de pensar que potser t'inviten, jajaja (al poble de mtowambo ens van invitar a cervesa casera feta amb platans i vam acceptar). Ens van explicar com dormien dins la cabanya, la qual la meitat és per ells i la altra meitat per les cabres. Ens van ensenyar on cuinaven i vam tornar a sortir fora, amb l'alleujament de veure que la carn ensangrentada continuava al seu lloc. Són unes cabanyetes petitissimes en les que no queps dret, vam alucinar pensant que allà vivien 4 persones.
Em vaig fer una foto amb les dones masai i després els hi vaig ensenyar per la pantalla de la càmera, els va agradar... tingueu en compte que viuen sense miralls, així qeu només veuen la seva cara quan algú els hi ensenya en alguna foto. També vam enganxar el jefe de la tribu mirant-se al mirall retrovisor del cotxe.
Després d'això, vam sortir del poblat i ens vam dirigir a l'escola, allà hi havia tots els nens, ben assentadets. En aquest moment vam entendre on havien anat a parar el pilot de nens que havíem vist quan vam arribar al poblat. Ens van rebre amb una afectuosa salutació i després ens van explicar què estudiaven, es va aixecar un nen, (seria el més llest de tots) i amb un pal de fusta anava senyalant els números en anglès i suahili i la resta de nens ho anaven repetint, però ojo!! ... de carrerilla!! si es perdien, no sabien tornar a començar i havien de tornar a començar per l'1... així que no, no cola!! Al preguntar-li al professor quantes hores al dia van a l'escola em va dir que dues... només dues i donava la casualitat que justament eren a l'escola quan hi vam anar? no, tampoc cola!! Així que em vaig decepcionar una mica de veure que passen d'estudiar i que l'escola la tenen simplement perquè els americans deixen pasta perquè es creein escoles.. i ells les creen, si, però res més.
Així que vam donar un globus a cada un i vam sortir de l'escola, que per cert, està fora del poblat perquè veigueu l'interés que hi tenen...
I aqui vé la pitjor part del viatge... tocava torn de compres a les botigues masai... al mig del poblat, en lo que seria la plaça hi ha via una espècie de xiringuitu montat, cada una tenia el seu espai amb els seus braçalets i collarets penjats. I jo era la presa!!! Per descomptat no podia passar sense mirar el xiringuitu perquè formava part del "ritual"?? van començar a rodejar-me totes, però totes eh?? i van començar a col.locar-me braçalets... en debia portar 10 o 15 a cada braç... cada una volia que li comprés el seu.. .va tornar-me a venir l'agobio, però aquesta vegada amb escreix... vaig desitjar haver anat en un atuocar amb 5o turistes més, totes dones! jajaja... només escoltava la veu d'en Manel que deia: "no comencis a agobiar-te eh? no comencis a agobiar-te!" jajaja... com vols que no m'agobii?? Total, que vaig senyalar amb el dit un dels braçalets i tota seria li vaig dir que només aquell! Em van treure els demés i vam anar a pactar el preu amb el jefe del poblat...junt amb un collaret que una iaia masai va posar al coll d'en Manel, cosa que li va fer tanta il.lusió que encara no se l'ha tret..
Vam tornar al cotxe i per fi vaig poder mirar el braçalet que acabava de comprar, no m'havia fixat ni com era.. me'l vaig treure inmediatament, al veure que per on es tanca acabava amb un filferro fi tot oxidat i que em podia clavar fàcilment...
Vam seguir el camí, s'acostava l'hora de dinar i ho vam fer a la garganta d'olduvai.
Dia 3: 15.5.07
Ens vam llevar aviat, vam esmorzar de luxe i vam anar cap al cotxe per seguir la ruta, direcció al parc nacional del "lago manyara". Quan estavem pujant al jeep, van arribar les italianes amb el seu guia, a l'alba havien sortit a veure si per la zona on haviem vist el lleopard tenien sort... però no la van tenir. oooh!
Pel camí vam parar a un poble, Mtowambo (poble mosquit) per veure una mica la vida de la gent tanzana. En aquest poble hi ha una associació on pots contractar un guia que t'ensenyi el poble, els beneficis els destinen a coses pel poble, arreglar l'escola, el centre sanitari, etc...
La guia no parlava espanyol, només algo d'anglès, així que a en haji li va tocar fer de traductor, perquè el nostre anglès... ejem...
Ens haviem endut llapissos de colors per regalar a l'escola i globos pels nens, no ens vam voler endur caramels perquè vam pensar que l'accés a dentistes debia ser molt limitat, però tot i així al arribar al poble, en Haji ens va dir que als nens els agradaven els caramels i que estaria bé que en compréssim uns quants... així que li vam fer cas, tot i no estar-hi massa d'acord.
Tot i així, vam quedar encantats.. ja que no té res a veure amb l'experiència de Tunissia on els nens gairebé es pegaven per un caramel... els d'aqui eren molt educats, els deies que només un i ho acceptaven sense problema, inclús si no els hi deies que vinguéssin, tenien vergonya i no s'acostaven.
Caramel en suahili es "pipi" i per dir: només un, és "moja"
L'anècdota curiosa és que els més petitons, d'un any i poc, tenien por d'en manel, perquè el metge del poble és blanc, jeje.
en aquesta foto de dalt es pot veure la pose de xulo del nen que té la pilota als peus... un olé pel futbolista! jeje.. a la foto de sota juguen amb un globus que els vam donar... és blanc i costa de veure.
A l'escola el professor ens va explicar el què aprenien i com ho aprenien, ens va impactar veure que els mapes eren trossos d'algún diari on sortia algun mapa, d'europa, d'africa, etc...
Després de la visita al poble, vam dirigir-nos cap al lago manyara. És a 126 km d'arusha i la carretera fins a ell està asfaltada i en bon estat. Té una extensió de 330 km2, 200 dels quals estan ocupats pel llac quan el nivell està al màxim. Durant l'època de pluges al parc arriben pelicans, flamencs, cormorans... i al parc és fàcil avistar antílops, impales, cebres, elefants, jirafes...
El primer que crida l'atenció és que el parc és totalment diferent al tarangire, el paisatge no té res a veure, tot i estant a 45 minuts un de l'altre. Només entrar al parc ens vam menjar el picnic a la zona adaptada i vam començar el safari... a partir d'aquí sobren les paraules, les fotos parlen per si soles.
Mono verd
babuins
mireu què té a les potes
Després del safari vam anar al lodge, http://www.safarisonline.co.uk/TAHI_Lake_Manyara_Lodge.htm també de la categoria dels econòmics, però més que sobrat per l'estil d'hotel al que estem acostumats nosaltres,... descans, sopar i a dormir.
Dia 2: 14.5.07
Arusha és una localitat petita d'1 milló i escaig d'habitants, està molt ben ubicada per començar una ruta pels parcs nacionals del nort (tarangire, manyara, ngorongoro i serengeti)
El primer que vam fer abans de marxar, va ser canviar diners, era l'únic lloc on podíem fer-ho, ja que als altres llocs on seria complicat i als lodges al canvi no és molt favorable.
Ens van parar en un lloc on el guia ens va dir que trauríem un bon canvi, intueixo que ell també es devia emportar comissió per fer-nos canviar allà i no a un altre lloc...
Durant el trajecte, uns 120km, ens vam limitar a observar amb els ulls el màxim oberts possibles tot el que passa fora del vehicle... estem a àfrica i encara no ho acabem d'assimilar... en Manel parla amb el guia de la vida aqui i allà... de com funcionen el tema hipoteques i els bancs... ja que a en Haji li agradaria tenir una casa pròpia algun dia... veu que tots els turistes tenim algo propi... el que no sap és que practicament tots ho debem al banc.
Vam arribar al parc nacional de Tarangire, reb el nom pel riu tarangire, l'unic punt d'aigua estable durant tot l'any en aquesta regió. És famós pels baobabs gegants i per les grans manades d'elefants que hi ha, poden arribar a estar en grups de 200 exemplars i té una extensió de 2600 km2.
El paisatge és impressionant, els baobabs són una meravella, l'anomenen arbre dels brujos perquè quan tots tenen fulles, ell les perd i quan tot està sec, ell en té.
Veiem bastanta quantitat de fauna, sobretot aus.
A l'hora de dinar, ens vam acostar a una zona de picnic (durant els safaris no es pot baixar del cotxe, excepte a les zones permeses per picnic, no estàn tancades ni res, però és l'unic lloc on hi ha lavabos i algunes taules per poder menjar), al lodge ens van donar una caixeta en la que hi ha una cuixa de pollastre, un plàtan, un iogur, un ou dur, etc... (seria el nostre dinar oficial de cada migdia a partir d'avui).
Al cotxe anavem nosaltres dos i el guia i el conductor, ningú més i durant els safaris vam trobar molt pocs cotxes, ja que era temporada baixa.
La zona de picnic està estretègicament col.locada en un mirador on la vista és preciosa. Mentre mengem en Haji diu, mira!! allà hi ha elefants... ens aixequem per anar a veure i no veiem absolutament res, ni amb els prismatics... li vam preguntar on i ens va dir "allà al quinto coño!! (si si, tal com son), vam riure, jajaja com?? al quinto coño!!... ens va explicar que uns turistes li havien ensenyat que per dir que una cosa està molt lluny, és al quinto coño.
Finalment vam veure els elefants i definitivament, estaven al quinto coño... em vaig decepcionar una mica pensant si tot estaria tan lluny...
Quan vam acabar de dinar, vam seguir amb el safari per tarangire i per fi... la primera girafa!!
Són guapíssimes, tenen unes pestanyes precioses i una mirada que enterneix... i són molt molt fotogèniques.
Vam continuar i vam veure un elefant, aquest cop molt més a prop... estava al mig d'un riu bebent i rentant-se... vam continuar i després si!! una manada d'elefants, uns 10 estaven creuant la carretera i un d'ells es va rebotar una mica dirigint-se a nosaltres amb to amenaçador, sort que en Joseph va ser ràpid i va parar el cotxe al instant, es va calmar i va continuar el camí amb la manada. (es més perillós un elefant emprenyat que un lleó en un safari).
Vam estar bastanta estona amb ells, la sensació de veure'ls menjar, sense cap pressa, produeix una sensació de benestar dificil d'explicar...
Vam continuar i de cop el conductor va parar el cotxe amb un "frenassu", el guia ni s'havia donat compte del que acabava de veure en Joseph.. .un lleopard!! estava allà tan tranquil estirat en un arbre, vam tenir temps de fer 3 fotos i va marxar, emportant-se una presa que tenia... en aquell moment estava arribant un cotxe amb dues italianes, vam pensar que s'havia espantat pel soroll del motor del cotxe.. però en Joseph (que cal dir que era millor guia que el propi guia) estava parant l'orella i va dir... babuinos! Un grup de 50 babuinos s'acostava pel camí, per això el lleopard havia fotut el camp, els tenia por.
No cal dir que les italianes es morien d'enveja, inclús li van demanar al seu conductor recular una mica pel camí per veure si el veien, però no van tenir sort... van haver de conformar-se en veure la nostra foto, jeje.
En Haji ens va explicar que en aquest parc no és fàcil veure lleopards, n'hi ha però pocs i no és freqüent veure'ls, no ens ho creiem i ens a dir que preguntéssim al lodge a la nit a tots els turistes per veure quants n'havien vist algun... no va fer falta, les italianes se'n van anar de la llengua, ejje... va venir un anglès a demanar-nos per veure la foto.
La resta del trajecte al parc va ser fantàstic, s'anava ponent el sol i els paisatges anaven canviant, una de les zones és de palmeres, sembla que estàs al carib i en elles viuen un munt de buitres, espectacular!
El lodge ra guapo (i això que haviem escollit la opció més barata de lodges) a partir de les 6 de la tarda tothom ha d'estar o als lodges o fora dels parcs.
