jueves, 13 de noviembre de 2008

Ngorongoro

Dia 7
19.5.08

Després de l'esmorzar ens vam dirigir a l'entrada del cráter del ngorongoro. Però el cotxe es va parar abans d'arribar!! Un altre cop?? Havia tornat a passar el mateix del dia anterior, per tan el conductor es va haver de tornar a arrastrar als baixos del cotxe i tornar a empalmar el tubet de la gasolina... aquest cop em vaig cabrejar i es devia notar a la cara perquè el guia em va dir que no passava res que en un minut ho solucionaven... els vam dir que la solució passava per omplenar el primer dipòsit que era el que estava buit i estava causant problemes, així que ens vam dirigir a una gasolinera que hi havia en un poblet molt petit que hi ha prop de l'entrada al ngorongoro.

En Joseph, el conductor ens va dir que la gasolina aqui era molt cara i per això portaven dos dipòsits per no haver de omplenar-lo aqui... però ho va pagar de la seva butxaca i es va guardar el ticket per donar-lo al jefe, suposo.

L'àrea de conservació del ngorongoro està situat entre el serengeti i el llac manyara, i cobreix una extensió de 8300km2. Dins d'aquesta àrea es troba el cràter el qual té la caldera més gran del món, les seves vores estan a 2286 m d'altitud i la caldera té una profunditat de 610 m, amb un diàmetre de 20 km en la seva part més ampla i 17 en la seva part més estreta, originant una àrea de 260 km2, no és considerat parc nacional però si àrea de conservació per tan es protegeix la flora i la fauna, a més es permet el pastoreig dels masai.

A l'interior de la caldera s'han comptabilitzat una població de 25000 grans mamífers, la seva majoria zebres i ñus, i tot i que podem trobar lleons, elefants, lleopards, guepards, impales, etc... l'animal estrella és el rinoceront negre. Depenent de la sort es pot veure més o menys a prop, però es veu que hi ha pocs safaris que se'n vagin del ngorongoro sense veure'n almenys un.

El safari va transcórrer amb tota normalitat.









Segurament llegireu que si no es tenen molts dies es pot fer un safari visitant com a mínim el ngorongoro i segurament veureu els 'cinc grans', però jo no entenc un safari per tanzania sense el serengeti, sincerament. A més de que era maig i la concentració de vehicles era considerable, no vull ni imaginar-me com té que ser allò a l'agost!! És comprensible per les mides de la caldera.

Vam veure bastants lleons, tan que al final si estaven una mica lluny del camí ja ni ens paravem... era com dir... buah! un altre lleó!

Aquest mascle tenia dues femelles!! A la que una s'aixecava,... zas!! ja me l'apretava per darrera, jeje... al final una de les dues es va afartar i es va quedar només amb una.






A l'hora del picnic, ens en vam anar al costat d'un dels dos llacs que hi ha al cràter per menjar. Em vaig asseure als peus d'un arbre a la sombra, per disfrutar de la meva super cuixa de pollastre i un plàta, i va arribar un bus ple de gent. Eren gent tanzana, d'una escola d'adults, era el seu dia festiu i els havien portat d'excursió. De sobte em vaig veure rodejada de gent amb la seva caixeta de picnic, tots somrient, preguntant-me d'on era, com em deia i un munt de preguntes varies que algunes vaig entendre però algunes no... crec que els feia gràcia el fet de que fós blanca i que vingués de tan lluny... així que vaig intuir que eren d'algun poblet proper on poques vegades han vist turistes i estaven eufòrics per l'excursió.

Vam continuar amb els safari i lluny al camí vam veure uns quants cotxes parats... ens vam acostar i hi havia un lleó dormint, només se li veia mig cos, la resta el tenia a la sombra dintre d'un tub d'aquests que serveix perquè passi l'aigua d'un costat a l'altre de la carretera sense inundar-la, no se si m'explico bé, jeje... poc a poc els cotxes van anar marxant i ens vam quedar sols amb ell... el conductor va arrancar el vehicle un altre cop i en aquell moment el lleó es va moure, va aixecar el cap i ens va mirar... la veritat és que feia repsecte, el lleó ens mirava i vam poder-li fer un pilot de fotos, desde mooooolt aprop





Al cap d'una estona es va aixecar i va resultar que n'hi havia dos, l'altre quedava totalment amagat a la nostra vista fins que aquest es va moure.

I per fí: l'estrella del ngorongoro, aquest va ser el que vam veure més a prop, en vam veure dos més que estaven al 'quinto coño' i que jo sincerament no vaig aconseguir distinguir ni amb els prismàtics, tot i que el guia ens va assegurar que n'hi havia dos.


Ens vam despedir del Ngorongoro parant en un mirador amb unes vistes fantàstiques i vam emprendre el camí un altre cop direcció a Arusha.
Pel camí vam parar a karatu a repostar el dipòsit i a estirar una mica les cames, em va semblar un poble molt encantador i ens va saber greu no poder-hi estar una estona més per coneixer una mica la seva gent.




A l'arribar a l'hotel encara no s'havia fet fosc, així que vam decidir sortir a fer una volta per Arusha. Ens va encantar l'ambientass... aviat ens va parar un noi que es va interessar per saber d'ón érem, si ens agradava el barça i bastantes preguntes típiques, per això vam començar a sospitar que aquest ens volia vendre algo, i així va ser, no van tardar ni dos minuts en acostar-se 4 o 5 amics seus carregats de quadres... anaven a la caça del turista!! Em va fer mal al cor quan els vaig dir que no tenia diners i em van senyalar l'hotel on ens allotjavem... tot i que no era cap meravella, no deixava de ser un luxe per ells.

Ens vam dirigir a sopar al restaruant i quan ja haviem acabat ens van portar el compte, això seria el normal si no fós perquè el teníem inclós amb el preu del safari. Després d'ensenyar-los els vouchers que tenia jo i de intentar comunicar amb el propietari de l'agencia ens van dir que podiem anar a descansar i que disculpéssim les molèsties.

Al cap de poca estona va sonar el telèfon de l'habitació, un senyor en anglès ens volia veure al hall de l'hotel. A l'arribar a baix vam trobar-nos amb l'amo de l'agència, estava disgustadíssim amb el que ens havia passat amb el sopar, molt molt molest amb els de l'hotel per haver-nos dit això... li vaig dir que no hi havia problema que s'havia solucionat i ja estava... però no es va conformar amb demanar-nos disculpes, sino que ens va 'obligar' a acompanyar-lo al bar, que ens invitava a unes cerveses.

Una hora i mitja!!!! vam estar amb ell al bar, parlant de com havia anat el safari, explicant-li les nostres experiències i ell disculpant-se un i mil cops de lo que havia passat al sopar. En Manel no parla res d'anglès i jo lo justet per fer-me entendre... aquesta hora i mitja va ser divertida però estressant, quan hi havia alguna cosa que no entenia en anglès. feia veure que si que ho havia entès però ell es donava compte de que no i llavors em deletrejava la paraula en qüestió o em deletrejava un sinònim... quin tio més genial... ens va explicar mitja vida seva i repetia un i mil cops les seves disculpes ... en realitat devia estar molt emprenyat, en part és normal ja que els porta bastants turistes al cap de l'any. Vam aprofitar aquesta estona per fotre-li canya amb el tema dels motors dels cotxes i de que havien de portar una corda al cotxe per quan quedéssin embarrancats, etc... jeje.

La tercera cervesa de mig litre ja la vam declinar... així que en va demanar una altra per ell i una per compartir nosaltres dos, o sigui, que ens va quedar clar que no acceptava un no, jajaja.

Al dia següent ja marxavem però el nostre avió no sortia fins a mitja tarda, així que ens va dir que per disculpar-se (un altre cop?) el dia següent ens posaria un guia i un conductor per fer-nos de guia per Arusha. Per un costat ens va agradar, però per l'altre haguéssim preferit donar la volta per la ciutat nosaltres sols, però no podíem declinar el seu oferiment, no fós cas que ens demanés mil disculpes més!