Suïssa - jungfraujoch

Dia 2:

16.8.08

El primer que vam fer al llevar-nos va ser mirar per la finestra, el cel estava despejat!!


Vam fer les maletes i vam marxar de l'hotel. Mentre esperàvem el telefèric que surt cada mitja hora, vam donar una volteta pel poble super-tranquil.

La boira que es veu no és més que l'aigua del dia anterior que s'evapora, ja que el cel era super blau.


Ens vam dirigir a Lauterbrunnen que és on agafaríem el tren que ens portaría a la Jungfrau.

El bitllet val 157,40 CHF però per ser espanyols ens va valer la meitat 88,90 CHF i a sobre ens van donar un tiquet regal per un aperitiu al cim de la montanya.

Vàries imatges del camí a la montanya, a la primera foto es pot veure Lauterbrunnen amb la seva cascada.



Hi ha un punt, a l'estació Klein scheidegg on s'uneixen els trens que pugen per la vall de Lauterbrunnen i els que pugen pel de Grindelwald, en aquest punt s'ha d'agafar un únic tren que passa per dins la montanya, tarda una hora i pico.

El tren vermell és el que s'enfila pel túnel.


Pel camí fa un parell de parades de 5 minuts des d'on hi ha uns miradors. Tot el trajecte des de Lauterbrunnen dura dues hores, si s'agafa a Interlaken, s'hi ha de sumar mitja horeta més.

Un cop a dalt, la vista és espectacular... les fotos no mostren la magnitud de les montanyes. Fa fred perquè fa una mica de vent però posan-te al sol s'està bé. S'ha d'anar amb compte al caminar perquè la neu està trepitjada i gelada i patina.



Es pot visitar una gruta de gel, en la qual hi ha un homenatge a la selecció espanyola guanyadora de l'eurocopa (es veu que van viure intensament tot allò aquesta gent...), a mi el futbol me la bufa, però ja que gràcies a ells em vaig estalviar bastanta pasta... doncs aqui va el meu petit homenatge.


Hi ha dos o tres restaurants per poder menjar, un es diu bollywood i és de menjar indi... ( no he vist en cap païs tan turisme hindú com a suïssa). Vam anar al bar a comprar algo per beure per acompanyar els entrepans que portàvem i ens vam enrecordar dels tiquets per la consumició que ens havien donat, així que vam tenir la cocacola i la xocolata calenta gratis, jeje.



Vam estar 3 hores i pico al cim i vam anar a buscar el tren per tornar.

Al arribar a Lauterbrunnen ens vam acostar a la cascada i vam seguir el caminet que porta just al darrera d'ella i des d'on es divisa una magnífica panoràmica del poble.




Vam anar cap a Faulensee, un poblet que està al costat del llac Thun que és on teníem l'hotel per aquesta nit.

Al arribar a la porta hi havia un cartellet que posava: "Senyor XXX lamentablement hem hagut de sortir, la seva habitació és la número 22 de la segona planta"... al costat del nostre hi havia un altre paperet per una altra senyora. Intueixo que van ser les dues uniques habitacions que van tenir plenes, estava completament buit, casi tenebrós... la nostra habitació era molt vella però neta.

Vam deixar els trastos i ens en vam anar a Interlaken per coneixer-la una mica i sopar allà. A la plaça principal hi havia moviment... hi havia uns músics apunt de tocar el corn alpí, vam pensar "mira que bé, veurem un concert".. però va resultar ser una missa... així que vam marxar al cap d'un parell de cançons.




Vam sopar a la plaça del costat i vam anar cap a l'hotel, a la casa del terror... seguia solitari, al nostre passadís no hi havia llum i l'altra parella que se suposava que havia d'omplir l'altra habitació no havia arribat (el seu paper seguia a la porta)... així que vam tancar amb clau i a dormir.

L'hotel és el "lake side lodge" de faulensee.

Mini escapada a Suïssa

Dia 1.

15.8.08

Vam escollir suissa perquè està aprop de l'aeroport de Milan-Bergamo que és on teníem el bitllet, que vam comprar per lo econòmic del preu, ja que tan ens feia el destí i ens venia de gust alguna cosa que no fós visitar ciutats.

Vam sortir molt aviat de Girona, a les 6:40, així que a les 9 ja érem dalt del "nostre" opel astra (tot i tenir reservat un mini o similar... per suposat sempre dónen el similar), en direcció a suissa.

A la última gasolinera abans d'entrar a Suïssa, vam parar per omplir el dipòsit ja que suposavem que a suïssa seria més car i allà mateix ens van oferir la vignette obligatòria per les autopistes suisses... 40 CHF (francs suïssos) o 29,50 €... el vam comprar per comoditat tot i que després comptant, vam veure que ens haviem timat 5 €... en realitat al canvi val 25 €.

Tot i que el nord d'italia és maco, passant pel costat del lago di como, el paisatge va canviant a millor a mesura que anem entrant a suïssa... del viatge en cotxe, res especial excepte el túnel de San Gottardo, 17 km de túnel, una passada!!

Les previsions del temps es cumplíen... va començar a ploure i cada vegada amb més força... així que vam desistir de pujar per el sustenpass que era el plà inicial i vam seguir per autopista...

Al arribar a Brienz, eren la 1 i poc i ens vam parar a dinar... ja que teníem que modificar una mica la tarda per les inclemencies del temps.

Brienz és un poblet amb molt encant, situat al costat del llac amb el seu mateix nom, Brienz... vam menjar i vam donar una volteta, ràpida perquè plovia amb bastata força.


Després de dinar, vam seguir per la carretera que voreja el llac fins a Interlaken, volíem passar per la oficina de turisme per demanar informació de la zona... ja que al ploure, havíem de canviar de plans.

Ens van donar informació i ens van explicar el que ja sabíem que al ser espanyols, per pujar a jungfrau teníem un 50% de dte. Li vaig preguntar si era una tonteria pujar amb aquest temps i em va comentar que demà faria molt bo i em va ensenyar una pantalla a l'ordinador que indicava un sol enorme per demà... a mi em costava creure-ho... però si ell ho diu....

Ens vam dirigir a Lauterbrunnen i vam passar de llarg per arribar-nos a Trummelbachfalls. Vam decidir entrar tot i la pluja i l'elecció va ser molt encertada, és genial... la quantitat d'aigua que baixa per allà és dificil d'explicar inclús mostrant fotos.

11CHF l'entrada adulta.




Vista de la vall de lauterbrunnen des de les cascades


Quan vam sortir de les cascades ens vam dirigir a stechelbach, punt des d'on surt el telefèric que ens portarà a gimmelwald, un poblet sense cotxes on teníem l'allotjament. Preu del telefèric 10,20 CHF anada i tornada + 6CHF el parking de stechelberg.

La idea era fer el check-in, seguir amb el telefèric fins a Mürren i baixar a peu de Mürren al hotel, però per culpa del temps vam haver d'anular aquesta part. Al arribar a l'hotel portavem molles fins i tot les calces, així que vam dutxar-nos amb aigua ben calenta i ens vam quedar al saló de l'hotel, descansant i prenent alguna cosa... ja ens vam quedar a sopar al mateix hotel, el qual era molt acollidor.


Dades de l'hotel:
Zum Berggeist
Gimmelwald
90 CHF habitació doble amb bany privat.
Vam anar a dormir molt aviat, i ho vam fer fent apostes de si seria veritat el què havia dit el de la oficina de turisme sobre el bon temps del dia següent.

Arusha

Dia 8

20.5.07

Tal i com van parlar el dia abans amb el propietari de l'agència, un conductor i un guia ens esperaven al hall de l'hotel... oh! sorpresa! Eren en Joseph i en Haji, els mateixos que ens havien portat tota la setmana pels parcs del nord de Tanzania. A mi em va donar la sensació que no els agradava gaire la idea d'haver-nos de portar d'"excursió" ja que al cap i a la fi aquell dia ens tocava lliure, per tan això els devia suposar haver de treballar en un dia que no tocava, perquè el jefe els va obligar. Vam visitar la ciutat, que en realitat no té molt més encant que el de passejar tranquil.lament pels mercats, els quals estàn tots situats al centre, al voltant de l'estació central d'autobusos, que era un anar i venir constant de gent.

a l'hora de dinar, vam pensar que els hi pagaríem el dinar a tots dos a un restaurant. Ens van preguntar on ens venia de gust menjar i es van sorprendre quan els vam dir que volíem menjar en un lloc econòmic perquè ens quedaven molt pocs diners, un lloc on mengés la gent loca. Ens quedaven 45 shillings que són uns 24 €.

Van estar una estona pensant on anar i després de provar un parell de llocs en els quals "no els donava la gana" posar-se a cuinar, vam arribar a un tercer, que semblava més un bar de barri que un restaurant, ens va agradar.

Vam veure el menú del dia i vam respirar tranquils al veure que si en tindriem prou per invitar-los, el menú valia menys de 2 € per persona. Constava d'un plat principal, pollastre o peix, amb arros o ugali. Quan els vam dir que els convidavem a menjar, la resposta del conductor va ser: "però si us queden pocs diners!!".. li vam explicar que per pagar-lis el dinar ens en quedava suficient, que no es preocupéssin... això em va deixar amb "mal sabor de boca" ja que vaig veure que el què per nosaltres era poc, allà és un món. Van estar molt contents de poder menjar amb nosaltres, crec que per ells allò va ser com un premi a la feina ben feta, i també penso que no estan acostumats a que això els passi, ja que durant els safaris els guies i els conductors tenen una caseta apart del lodge principal, així no es relacionen mai amb els "clients". Ens van portar els plats amb el menjar i una cullera a cada un, ni coberts ni tovallons... així que, ens vam fixar com ho feien ells... la cullera servia per aguantar el pollastre o el peix i els dits de l'altra mà per estirar i portar-t'ho a la boca, jajaja... Allà al costat hi havia un rentamans i quan acabaves de menjar, t'aixecaves, et rentaves les mans i llestos! Quan vam acabar faltaven un parell d'hores per anar a l'aeroport, així que ens vam asseure allà a la vorera com ells a fer la migdiada... quan ja teníem el cul quadrat d'estar a la vorera, nosaltres dos vam anar a fer una volta i ens vam ficar a un bar a prendre una cerveseta... no cal dir que érem els únics blancs, jejej... l'experiència va estar bé, excepte la d'anar al lavabo... tot i no considerar-me una persona maniàtica en aquest sentit allà vaig ser incapaç ni tan sols d'entrar.

A l'hora prevista vam anar a l'eroport, que estava a 40 minuts del centre (si no recordo malament)... i el trajecte va ser una bonica manera de despedir-nos de tanzania, les carreteres plenes de gent anant i venint, carregades amb fruita, aigua o el què fós... una vista que ens havíem perdut el dia de l'arribada pel fet de ser de nit. Vam pujar a l'avió amb la convicció que tornarem a trepitjar àfrica negra algun cop...

FI DEL VIATGE.