Suïssa - Glaciar Aletsch

Dia 4:

18.8.08

El dia abans vam mirar els horaris del telefèric per saber quin seria el primer, a les 8.15.
Era el nostre últim dia i si volíem pujar al glaciar Aletsch havíem de fer-ho aviat ja que com a molt a la 1 del migdia havíem de sortir direcció Italia per anar a buscar el vol a Bergamo.

Així que a tres quarts de vuit vam baixar a esmorzar... tot estava apunt però el noi ens va dir que no podíem esmorzar fins les 8... vam decidir no esperar ja que volíem pujar amb el primer telefèric i vam marxar, una mica mosques, la veritat... mentre trèiem el cotxe del pàrquing va sortir el propietari de l'hotel disparat preguntant si no esmorzaríem, li vam dir que no, que teníem pressa i ens va contestar que només faltaven 15 minuts perquè obrissin, li vaig repetir que teníem pressa i que voliem agafar el primer teleferic ... així que ens va deixar esmorzar.

Després del petit embolic, van anar cap a Fiesch, si haguéssim pogut pujar ahir haguéssim agafat només l'anada i haguéssim fet la tornada a peu passant per algun llaco, però al haver-ho de modificar pel temps... avui no podia ser, així que vam comprar els bitllets d'anada i tornada. 42.80 CHF (només anada 30.80 CHF)



Les vistes del glaciar Aletsch són (amb perdó) ACOLLONANTS!!
El curiós és que com més estona estàs a dalt, més flipes... és sens dubte una imatge maravellosa que se't clava a la nineta... no et canses de fer fotos...


Hi ha un petit sender d'uns 15 minuts que et porta al pic eggishorn... és un camí de pedres però bastant segur.


Vam aprofitar tot el temps possible al cim, hi ha alguna cosa que hipnotitza i et reté allà, m'hagués quedat molta més estona, sens dubte... hi vam estar un parell d'hores.

Des de dalt vam escoltar un parell de cops el soroll d'un caza... no el vam veure però el soroll és característic.

Al baixar vam parar a l'estació intermitja per veure una altra de les coses que em tenen totalment embobada, els parapentistes. Semblavem dos tontos, un buscant el caza i l'altra veient els parapentistes.




Vam tornar a agafar el telefèric per arribar a Fiesch i seguir el camí cap al final dels nostres dies de minivacances. Vam fer bé d'anar-hi tan aviat, els telefèrics pujavem carregadíssims de gent a aquesta hora, dos quarts d'una més o menys.

Vam pujar pel furkapass, la primera part és ampla i es fa ràpid, però a partir de dalt on comença a baixar, la carretera es fa estreta i impressiona bastant més.


Després del furkapass vam fer el port de San Gottardo, el que el primer dia vam fer sota un túnel de 17 km avui el vam fer per sobre amb carreteres de curves, la vista és preciosa també.

Arribar a Italia, significa tornar a la realitat,... però com que anavem bé de temps i ens sobraven un parell d'horetes, vam anar a visitar la ciutat de Bergamo que està al costat mateix de l'aeroport... hi havia un caos circulatori bestial, com a tota ciutat italiana.



I ens en vam anar a l'aeroport. Anàvem amb el temps justet, ja que havíem fet el check-in on line... però va resultar que a l'hora de passar pels rajos X em van fer obrir la maleta. Primer vam pensar que seria pels talls de pizza que havíem comprat per sopar, però no! lo perillós va resultar ser el trípode!! De cap manera me'l van deixar passar, vaig haver de facturar-lo, pagant 25€ i corrent com una boja per tot l'aeroport per por de perdre l'avió... sort que la gent que hi havia fent cua als mostradors de ryanair era bona i em van deixar colar. Mentre en manel m'esperava va veure com deixaven passar un paraigües enorme d'aquells acabats en punxa... aysss coses dels aeroports.

I això és tot amics!! Fi de la mini escapada.... si si, a mi també m'hagués agradat que fós més llarga, jajaja.