Japó

Pròleg:

És dificil viure sense somnis, sempre n'hi ha algún per allà esperant ser complert i el meu era visitar japó. Aquest somni va sorgir abans que la meva passió per viatjar, no tinc record de quan vaig decidir que no em volia morir sense haver-hi estat, el tinc des que tinc us de raó. Un somni que em costava pensar que algún cop es podria complir.

Moltes vegades gairebé sense pensar, entrava en alguna agència de viatges per demanar un catàleg de Japó... altres cops, entrava a l'agència per demanar informació d'algun altre lloc i sortia amb un catàleg de Japó ... Japó Japó Japó... se'm repetia a la ment... i automàticament baixava del núvol, quan obria el catàleg i veia els preus desorbitats d'aquest meravellós païs.

Un dia, a la revisa DEVIAJES en portada hi havia un reportatge de Japó... per descomptat el vaig comprar i me'l vaig llegir d'una tirada. Explicava lo fàcil que era moure's pel païs, que hi havia uns passis anomenats japan rail pass que servien per moure't en tren per tot el païs sense haver de pagar de més ... que la puntualitat era exquisita i que la seguretat una passada... i que anant per lliure el viatge sortia bastant més econòmic. Allà vaig deixar la meva ment... una mica incrèdula però amb una porta oberta....

Al febrer-març ens vam reunir amb els amics que viatjavem cada estiu, havíem de decidir on viatjaríem aquell agost... les opcions eren varies ja que els gustos són diferents i vam acabar decidint que aquell any visitaríem Cuba. Però per raons que ara no venen al cas, el viatge a Cuba es va anular... i nosaltres vam decidir que viatjaríem igualment a algun lloc... sino a cuba on fós, però no a l'agost.

El destí va voler que una setmana després d'estar mirant cosetes per escollir, m'arribés un correu d'airfrance amb ofertes a asia entre elles tokyo pel mai, o sigui, al cap d'un mes... el cor em va fer un tomb, pensant que potser era ara o mai el moment... i així va ser! Tot i que només disposavem d'11 dies... vam decidir que els aprofitaríem.


Japó!! Allá vamos!