El dia que vam arribar a Noronha, sabiem que podríem fer snorkel, submarinisme, banyar-nos en aigües cristalines, estar en platges verges... però no teniem ni idea de que podríem fer una cosa que va ser el que va acabar marcant la nostra estada a la illa.
Casi cada nit anavem al proyecto tamar a escoltar les xerrades que feien els biòlegs. El primer dia, van parlar de les tortugues marines i del projecte que la seva associació porta a terme a noronha, vam entendre que era època de la posta i que era possible veure el fenòmen. Una mica incrèduls, pensant que no seria possible que algo així ens pogués passar, ens vam aixecar 5 minuts abans per anar a les oficines a informar-nos.
Ens van dir que només poden anar-hi 4 persones per nit... i que només li quedava la nit del 12 per dues persones... bé!! marxavem el 13!!
Així que aqui estavem, era dia 12 a les 9 del vespre, al proyecto tamar, esperant el biòleg que ens acompanyaria a nosaltres i a una parella italiana.
Els biòlegs passen la nit a la platja per apuntar i marcar totes les tortugues que venen a desovar a la platja. Teniem dues opcions, tenir vehicle propi i quan haguéssim vist la posta tornar a l'hotel o quedar-nos a passar la nit amb ell a la platja i tornar l'endemà amb el seu cotxe. Haguéssim escollit la segona opció si el dia següent no fós ja el que marxavem. Per tan per això era tan necessari trobar un buggy per aquesta nit.
Aquesta zona està protegida, per tan vam haver de deixar el cotxe bastant lluny de la platja, i llavors pujar al cotxe dels biòlegs per arribar al lloc.
Ens va explicar qeu no és 100% segur que poguéssim veure'n una, ara és l'època i casi cada nit en vé alguna però no ho poden saber amb certesa... hi ha nits que n'han arribat tres i d'altres que no en vé cap.
Vam caminar la platja de dalt a baix (és la praia leao), un km i escaig més o menys... els 5 sols... en silenci, però res.. només el rastre d'una tortuga, que per el que fós no li havia agradat el lloc i se n'havia tornat a l'aigua.
Vam arribar a la cabanyeta que tenen montada per passar la nit ells.. cada hora dónen una volta a la platja i si no hi ha res, dormen i al cap d'una hora, repeteixen ritual.
Vam tenir la sort que a la segona ronda vam veure el rastre d'una... el biòleg (guilleme, em sembla), ens va dir que esperéssim allà que aniria a comprovar si hi era o no... va tornar, content... si si, hi és!! però encara estava fent el forat, no podíem molestar-la, ni llums ni res fins que comencés a desovar.
Ens vam quedar a uns metres de distància, mirant cap a la foscor, d'un a un va deixar que ens acostéssim, fent el cuc per la sorra, fins a uns dos metres... vaig poder notar com em venia sorra a la cara, amb les seves potes l'estava tirant enrere... però no veia res... només foscor... ¿has podido ver algo? em va preguntar.. creient que li deia la veritat, li vaig dir que si!
Quan va començar la posta, després d'una hora, ja vam poder encendre els lots, les tortugues entren en una espècie de trance, on gasta tantes energies en la posta que no pot fer res més... així que les llanternes no la molesten.
Quin ensurt!! és enorme!! Què collons era el que havia vist a la foscor??? era molt més gran del què imaginavem! La closca feia 1,19m x 1,12m, tela!!
Ens vam poder fer fotos amb ella (sense flash per descomptat), vam poder tocar-la, acariciar-la, fer-li petons (això ultim no ho va fer ningu, jajajja), mentre ell la medeix, la marca i ens explica tot lo referent a la vida de les tortugues... ens va dir que aquest no és el primer cop que vé a pondre ous aquest any, ja està marcada.
La taxa de supervivencia és de un 1 o 2 per mil i sempre sempre tornen a posar ous al mateix lloc on van néixer... o sigui que... benvinguda a casa! jeje.
És un moment molt emocionant, pensar que ha sobreviscut ella de 1000 i que és aquí ponent ous perquè una de cada mil de les seves cries, pugui tornar a fer el mateix que ella... fascinant!
Va estar una hora posant ous i després vam haver d'apagar les llanternes, li tocava una altra feina dura, inentar amagar el forat... el va tapar a conciencia i va fer-ne un altre a un metre més o menys... per desorientar els depredadors.
Va començar el seu recorregut cap al mar... feia tres passos i es cansava, parava, bufava i feia tres passos més... al arribar al mar, es va deixar anar... hi havia onades grans que van començar a endurse-la mar endins...
La qualitat de les fotos no é molt bona.. perquè ens vam descuidar el trípode.
No hay comentarios:
Publicar un comentario