Sabíem que ens despertaríem amb els sorolls de la selva, el que no sabéim era que aquests sorolls seríen uns ruidosos lloros que tenien el niu just al costat d'on haviem amarrat el barco... o tindríem que dir que el barco estava amarrat al costat d'un niu de lloros? si, millor això! La nostra intenció era molestar el mínim possible als animals que veuríem, al cap i a la fi, els intrusos en aquesta inmensitat erem nosaltres.
Després d'esmorzar, ens vam vestir amb pantalons i manigues llargues, chiruques i barret per sortir a caminar per la selva. Els guies van agafar dos machetes i una pistola!!!!! Vam sortir amb la llanxa fins a una platja (al riu negre quan és època seca i baixa el nivell del riu, es formen platges de sorra fina que semblen paradisíaques, però d'aigua dolça). Lulu, el mariner ens va deixar a la platja i va marxar amb la llanxa mentre els altres 4, vam començar a endinsar-nos a la selva, feia calor, però era important anar amb la roba llarga per possibles picades de mosquits, aranyes o formigues.
Durant el recorregut, vam tastar arbres amb sabor a xiclet, un altre amb olor de clau( el que s'utilitza per cuinar), un que porta quinina, que els autoctons fan servir per curar-se la malaria... etc. interessant!
Al cap de poca estona de caminar, el guia es va parar i clar, els altres també, ja que teníem ordres estrictes de no separar-nos d'ell més que uns metres. Ens va senyalar un forat al terra... val i??, era el niu d'una tarantula!! Va agafar una fulla de palmera, va tallar les fulles i les va utilitzar per intentar fer sortir el bicho, pelut i amb les potes de la mida d'un dit petit humà!! no va sortir del tot, però casi que millor, ja que amb la mida de les potes... ens vam imaginar la tarantula sencera i.... agrrrrrrrrr
Quan feia hora i mitja que caminavem vam trobar un "rierol" que ells anomenen igarapé (esta entre cometes perquè el que ells entenen com a rierol és com el riu Ges nostre), doncs ells no li posen ni nom de tan petit que és! Aqui ens vam banyar, a una temperatura de 28ºC (ens haviem emportat els termometres i els testos de PH). Aquest tros en concret on ens banyavem era de pedra al terra per això es veia bé si hi havia algun possible bicho verinós (que aqui en aquesta zona casi tot ho és), 10 metres més amunat ja ens van dir que no ens hi fiquéssim perquè no era tan segur.
el petit rierol sense nom i en Mario afilant el machete.
Vam continuar la caminada i ens vam parar davant un termiter, el guia va demanar un voluntari... mmmmmm ... fàcil, o un o l'altre, ja que anevem sols, jajaja, així que la voluntària vaig ser jo, vaig posar la mà al termiter i les termites van començar a pujar per la meva ma, just després em vaig haver de refregar les mans perquè les termites es morissin en elles deixant una oloreta forta però agradable, que els indígenes utilitzen tan per perfumar-se com per espantar els mosquits (esta clar que ho vaig fer perquè el guia ho va fer abans, sino, ni boja fico les mans a un termiter).
Vam arribar al final de la nostra caminada i vam parar a casa en Mario, i des d'allà vam avisar a Lulu el mariner per ràdio i ens va venir a buscar amb la llanxa ràpida.
Després del dinar i la migdiada (a la qual ens vam acostumar ràpid a fer-la cada dia després de dinar... aqui la vida va sense presses), vam sortir amb la llanxa ràpida, 4 canyes de pescar fetes amb un pal i un tros de fil i un bistec!! Anàvem a pescar piranyes!!
Vam buscar un lloc tranquil, sota un arbre, una zona que segons el guia a les piranyes els agrada, però no teníem sort, no picava ni una. Al segon lloc on vam parar, el guia en va pescar una... és fàcil quan li agafes el truc però abans...agggggggggg notes que piquen, treus la canya i no hi ha carn però tampoc piranya, se la mengen. El truco està en quan notes l'estiradeta suau, has de tirar fort amunt. Així vam aconseguir pescar-ne 5 entre tots. Se'ns va acabar la carn però no les ganes de pescar més, així que , tot i que el meu vot va ser de indultar-les, el dels altres 3 no, per tan una d'elles va servir d'asqué per pescar-ne unes quantes més abans de cansar-nos i tornar al barco amb la nostra pesca que seria el menjar d'algun dels dies següents.
Quan vam tornar al barco, vam anar a provar els kayaks que en Jordi havia comprat i encara no havíen estrenat. El rio negro no té practicament corrent per tan és especialment agradable i fàcil anar amb kayak pels voltants del barco.
Havent sopat vam sortir a fer la primera toma de contacte amb la nocturnitat de la selva. El viatge es resumia en que volíem veure peixos disco i s'han de veure de nit, per això els guies van voler comprovar les nostres reaccions el primer dia que encara no estavem a la zona dels discos.
Portavem un potent foco de bateria de 750W a la canoa i uns frontals cada un, els quals ens van dir que no encenguéssim si no era estrictament necessari ja que ells dos (un conduïa i l'altre anava amb el foco) tenen un llenguatge amb la llum, així sense parlar saben per on han de tirar o on hi ha algo interessant. Lo guapo era anar amb el llum completament apagat.
Quan havíem de passar per sota una zona amb arbres, primer enfocava la copa abans que enfocar el camí, ens van explicar que era per si hi havia alguna serp, que no ens caigués al cap!
De cop vaig notar un cop sec a la nuca! El culpable no havia set el, sino un peix de dimensions considerables (el de la foto) que al passar amb la canoa, es va assustar i va saltar dins, xocant de ple amb la meva closca.
El guia ens va dir que ho haviem fet bé, però que no ens podíem ficar drets tal i com havia fet quan em va saltar el peix al cap. Aquell dia anavem amb la canoa metalica, però els altres dies aniríem amb la de fusta o els kayaks que són bastant menys estables... podiem cridar, plorar, fer el que volguéssim excepte posar-nos drets!! (tot i que si ens salta un altre peix al cap no podem assegurar que instintivament no ens fiquem drets, jeje)
I aquí finalitza el nostre primer dia sencer a la amazònia, per sort... encara quedaven 6 dies!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario