Al matí va ser de navegació, vam dirigir-nos al arxipèlag de les anavilhanas. És l'arxipèlag d'aigua dolça més gran del planeta, té més de 4000 illes que s'extenen al llarg de 90 km amb una amplada de 27.
La foto no és nostra, ja que no el vam veure des del cel, tot i que estem segurs que és la única manera d'apreciar-ne la inmensitat.
Vam amarrar en una de les entrades d'un "llac" molt tranquil i vam sortir amb la canoa a donar un volt per la zona per veure fauna i pescar una mica però va fer tormenta i vam tornar al barco bastant ràpid.
La tarda va ser bastant avorrida ja que no parava de diluviar, així que vam haver de passar la tarda llegint, xerrant o jugan amb els nens...
Quan va parar de ploure encara no era fosc, així que vam decidir fer algo que es pogués fer a la vora del barco, ja que no teníem temps de molta cosa més... sortir amb els kayaks era impensava, perquè en aquests llacs acostuma a haver-hi bastants cocodrils. Així que la opció va ser sortir amb llanxa a donar una volta.
Després de sopar vam tornar a sortir, aquest cop per veure cocodrils, era tot fosc i portavem un foco super potent.
Quan entravem a un llac, paravem els motors i anavem remant perquè així si n'hi havia algun no marxés pel soroll.
Per saber si n'hi havia algun el guia es posava a xerrar amb ells, jeje... primer amb la boca feia un so similar al dels cocodrils i llavors un cop fort amb les mans (imitava el so d'un cocodril quan caça una presa) i després silenci... si h ihavia algun cocodril, aquest contestava amb un sorol amb la boca i un cop fort amb la cua a l'aigua... després en Mario amb el rem feia un altre soroll a l'aigua semblant al que acabava de fer el cocodril amb la cua.
Era interessant!
Respresentaven dos mascles disputant-se aquesta zona del llac, si imposavem respecte, el cocodril deixava de fer sorolls i se n'anava, haviem guanyat! si al contrari, era més xulo que nosaltres i contestava a tots i cada un dels nostres sons... el millor era fer mitja volta y "darse el piro" ja que significava que era un cocodril de dimensions considerables i estava cabrejat.
Van contestar dos, un només un cop i l'altre dos... però cap va ser lo bastant xulo per poder amb nosaltres, jajaja.
Quan contestaven, enceníem el foco per buscar-los i veiem uns ulls vermells i així sabiem exactament on era. En vam veure tres, un de uns dos metres i els altres dos diríem qeu eren més petits.
I a dormir... el dia no havia sigut massa emocionant, a part de la "xerrada" amb els cocodrils el demés no havia tingut massa encant, però no cada dia podia ser emocionant, una mica de descans al cor tampoc anava malament, jaja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario