Ens vam llevar aviat, vam esmorzar de luxe i vam anar cap al cotxe per seguir la ruta, direcció al parc nacional del "lago manyara". Quan estavem pujant al jeep, van arribar les italianes amb el seu guia, a l'alba havien sortit a veure si per la zona on haviem vist el lleopard tenien sort... però no la van tenir. oooh!
Pel camí vam parar a un poble, Mtowambo (poble mosquit) per veure una mica la vida de la gent tanzana. En aquest poble hi ha una associació on pots contractar un guia que t'ensenyi el poble, els beneficis els destinen a coses pel poble, arreglar l'escola, el centre sanitari, etc...
La guia no parlava espanyol, només algo d'anglès, així que a en haji li va tocar fer de traductor, perquè el nostre anglès... ejem...
Ens haviem endut llapissos de colors per regalar a l'escola i globos pels nens, no ens vam voler endur caramels perquè vam pensar que l'accés a dentistes debia ser molt limitat, però tot i així al arribar al poble, en Haji ens va dir que als nens els agradaven els caramels i que estaria bé que en compréssim uns quants... així que li vam fer cas, tot i no estar-hi massa d'acord.
Tot i així, vam quedar encantats.. ja que no té res a veure amb l'experiència de Tunissia on els nens gairebé es pegaven per un caramel... els d'aqui eren molt educats, els deies que només un i ho acceptaven sense problema, inclús si no els hi deies que vinguéssin, tenien vergonya i no s'acostaven.
Caramel en suahili es "pipi" i per dir: només un, és "moja"
L'anècdota curiosa és que els més petitons, d'un any i poc, tenien por d'en manel, perquè el metge del poble és blanc, jeje.
en aquesta foto de dalt es pot veure la pose de xulo del nen que té la pilota als peus... un olé pel futbolista! jeje.. a la foto de sota juguen amb un globus que els vam donar... és blanc i costa de veure.
A l'escola el professor ens va explicar el què aprenien i com ho aprenien, ens va impactar veure que els mapes eren trossos d'algún diari on sortia algun mapa, d'europa, d'africa, etc...
Després de la visita al poble, vam dirigir-nos cap al lago manyara. És a 126 km d'arusha i la carretera fins a ell està asfaltada i en bon estat. Té una extensió de 330 km2, 200 dels quals estan ocupats pel llac quan el nivell està al màxim. Durant l'època de pluges al parc arriben pelicans, flamencs, cormorans... i al parc és fàcil avistar antílops, impales, cebres, elefants, jirafes...
El primer que crida l'atenció és que el parc és totalment diferent al tarangire, el paisatge no té res a veure, tot i estant a 45 minuts un de l'altre. Només entrar al parc ens vam menjar el picnic a la zona adaptada i vam començar el safari... a partir d'aquí sobren les paraules, les fotos parlen per si soles.
Mono verd
babuins
mireu què té a les potes
Després del safari vam anar al lodge, http://www.safarisonline.co.uk/TAHI_Lake_Manyara_Lodge.htm també de la categoria dels econòmics, però més que sobrat per l'estil d'hotel al que estem acostumats nosaltres,... descans, sopar i a dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario