jueves, 10 de julio de 2008

Rio Janeiro - Sambodromo

Día 1: 27.1.08

Ens saltarem les primeres hores de viatge, que inclouen esperes a l'aeroport, facturació de maletes i aquest tipus de coses, que al cap i a la fi, a no ser que passi alguna cosa en concret, tots vivim el mateix en aquesta situació.

El viatge el vam començar amb presses, el "plan" era arribar a Rio, agafar un taxi, anar a l'hotel, canviar-nos i anar directament al sambodromo, on a les 7 de la tarda (la mateixa hora que aterrava l'avió) començava l'assaig general dels carnavals del 2008, i així ho vam fer, sense dutxar-nos ni descansar, de dret al sambodromo.

Havíem quedat per trobar-nos amb uns nois, un español de murcia, dos argentins i un mexicà (a dos d'ells els havia conegut a un foro de viatges), per veure l'assaig junts. Ells ja feia uns dies que eren a Rio i ens van indicar que estaven situats al sector 13 del sambodromo, però ei!! estava a tope! com ho farem per arribar al sector 13? Hi havia aglomeracions de gent per tot arreu, la música a tope, la gent ballanva i reia i sense voler t'acabes contagiant d'aquell ambient, encara no havíem trobat el sector 13, però ja estavem movent els peus al ritme de la musica de l'escola de samba BEIJA FLOR.

Veient-nos incapacitats de trobar el sector 13 pels nostres propis medis, vam decidir preguntar-ho a un guàrdia de seguretat, que molt amable ens va dir que teníem qeu creuar una passarela que hi havia i anar a l'altre costat i que allà trobaríem l'entrada al sector que buscàvem. Aixì ho vam fer, però res, a l'altre costat només hi havia gent, gent, gent i dues entrades, una al sector 2 i l'altra al 3, les quals estaven tancades per un gorila de dimensions descomunals. La gent s'anva acumulant davant del "gorila", així que com que diuen que "allí donde fueres haz lo que vieres", ens vam posar amb la multitud, ja que en aquests moments la prioritat ja no era trobar el sector 13, sino com a mínim poder entrar, fós quin fós el sector.

De cop i volta i encara no sabem com, el goril.la va deixar pas a la multitud, i ens vam trobar enmig d'uns passadissos estrets, sense poder fer res més que seguir caminant endavant, fins que vam arribar a peu de pista del sambodromo!! estàvem a peu de pista, teníem els participants davant nostre, la música a tope i la gent ballant i movent l'esquelet de la manera que només saben fer-ho els brasilenys.




Vam decidir que no ens mouríem d'allà, estàvem infinitament millor col.locats que si estiguéssim al ditxós sector 13 que tan ens estava costant trobar, així que via SMS els hi vam comentar als nois que ja ens veuríem a la sortida.

La primera cosa que ens va passar pel cap quan érem allà va ser: "què estem fent aqui? no fa ni dues hores que som a Rio i ja estem al mig d'algo GRAN". (llàstima que havíem decidit no quedar-nos els dies de carnaval, allò pintava molt i molt bé).

Al finalitzar l'assaig, vam anar a Ipanema amb els nostres nous amics, els quals vam aconseguir trobar, vam sopar i vam anar a dormir, que per ser el primer dia les emocions estaven essent molt grans.

No hay comentarios: