¿Have you seen the sky? vam sentir que deia una noia a una altra de les que estaven allotjades al hostel quan vam pujar a esmorzar i és que no erem els unics que ens havíem adonat que el cel estava despejat!! hi havia algun núvol però dels blancs, d'aquells que no amenacen... així que podríem despedir-nos del nostre últim dia a "a cidade maravillosa" podent comprovar si era cert l'adjectiu que se li dóna.
Després de l'esmorzar ens vam acostar al panell informatiu del hostel, on hi havia una nota informativa sobre quin número de bus s'havia d'agafar per anar a cada un dels llocs turistics de la ciutat. Era el nostre últim dia i havíem de visitar moltes de les coses que per culpa de la pluja no havíem pogut fer els dies anteriors.
Bus 485 per anar a corcovada i després el 512 per anar de corcovado a pao de azucar, ok!
No va tardar ni 5 minuts a passar el bus 485 i hi vam pujar. Després d'una bona estona dins, vam passar pel costat del sambodromo... oh oh!! o està donant una volta per flipar o aquest bus no va al corcovado!! Vam preguntar i efectivament, el bus no era el correcte! Vam baixar inmediatament, decidits a matar el tio que hagués fet el paperet amb els números dels busos al hostel.
El cel s'estava tapant un altre cop i estavem lluny de l'estació del" trem do corcovado" així que vam decidir agafar un taxi, ens hi va portar en 10 minuts. També hi ha la opció de pujar amb taxi fins dalt però ens feia gràcia pujar amb el tren que passa pel mig de la floresta de tijuca.
El temps estava tonto, a ratos plovisquejava una mica i a ratos sortia el sol i t'esquerdava el cap, però a Rio hi havia un mar de núvols que feia que el paisatge fós espectacular, tot i que no tan com ho hagués estat si el cel hagués estat net.
Després de fer fotos des de tots els angles possibles al cristo redentor i fer el mateix des de tots els punts des dón hi havia vista, vam agafar el tren de tornada.
Al arribar a l'estació, vam dubtar si agafar un bus o un taxi, va guanyar la idea del taxi, ja que anavem amb el temps justet aquell dia.
Vam pujar al telefèric que ens portaria al cim del morro, les vistes són senzillament espectaculars! Un cop has vist les vistes des de tots els costats possibles, no hi ha gaire res més a fer a la cima, però no et canses de veure-les. Aquí és quan entens l'adjectiu de "cidade maravillosa". Vam menjar un sandwich al bar esperant si algú més es volia apuntar a un vol en helicopter per sobrevolar la ciutat ja que demanaven un mínim de 3 persones... ningú es va apuntar, per tan vam marxar.
Vam tornar cap al barri de Copacabana, vam passejar una mica i vam agafar un bus que ens portés al de Ipanema. Hi havia gent jugant a futbol, voley o futvoley, gent corrent, gent en bici... molt diferent a l'ambient del primer dia.
Ens vam assentar en un xiringuitu a prendre un "coco gelado", està boníssim i vam llegir que era molt bo per rehidratar el cos, que és casi com suero fisiològic i la veritat es que es posa molt i molt bé.
Quan ens el vam acabar ens vam aixecar i ens vam quedar drets al costat del xiringuit fent fotos a un aprtit de voley que estaven jugant, al marxar, el noi del xiringuitu ens va agafar pel braç... què passa?? marxavem sense pagar!! (va ser sense voler, de veritat, jeje)
Vam donar una volta pel barri de Ipanema per veure l'ambient comercial i vam aprofitar per anar a treure diners d'un banc, ja que no sabíem si en el proxim destí trobaríem facilitats d'aquest tipus.
Aquesta nit havíem quedat amb els nois del primer dia per anar a prendre algo a Lapa, així que després de sopar vam agafar un taxi que ens va deixar sota els arcos de Lapa. Quina diferència amb el primer dia!! Avui si hi havia moviment, tot obert, música per tots costats... això si era la festa de Rio tal i com l'havíem imaginat.
Vam entrar a Rio Scenarium ( http://www.rioscenarium.com.br/ ) que era el local on havíem qeudat amb els nois, és un local de tres plantes amb un ambient molt guapo. Vam passar una nit molt maca, primer aseguts a una taula parlant i rient amb els nois, cadascú explicava coses del seu país... hi havia representació de españa: ciudad real i murcia, de mexic, de nicaragua, de costa rica (acompanyat d'una fulana, jajaja), i de catalunya: nosaltres. Després de prendre unes caipirinhas, vam anar cap a la pista de ball a ballar una mica de samba.
Ens vam retirar a les dues més o menys, ja que a les dos quarts de sis havíem pactat amb el taxista que ens vingués a buscar al hostel per portar-nos a l'aeroport, si si, els nostres dies a Rio finalitzaven.
El taxista va ser puntual, més que nosaltres, jeje. En mitja horeta vam ser a l'aeroport i aqui ja només quedava esperar que el nostre avió sortís cap al pròxim destí: Manaus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario