Ens vam llevar aviat, com cada dia, amb la mateixa pau i tranquilitat a la que ens estavem acostumant ràpidament. Vam sortir amb la llanxa direcció un riu en el que pensavem que potser podríem veure els peixos cardenal, no teníem clar si els veuríem, els peixos són salvatges per tan no era garantit el poder veure'ls... però això forma part de l'emoció del viatge.
Anavem amb la lliçó molt ben apresa, podia passar que haguéssim fet milers de quilòmetres per no veure el que desitjavem, però en part, era l'encant del viatge, veure l'habitat dels peixos que més ens agraden i potser amb sort, veure'n algun.
La veritat és que el simple passeig en llanxa fins la zona en concret, ja és un plaer pels sentits, vam estar navegant durant casi dues hores per un riu que cada cop era més estret i menysprofund, parant-nos a les zones laterals on l'aigua estava més estancada gràcies a algun tronc de manglar, per veure si vèiem algún banc de cardenals...però s'estaven resistint, veiem apistogramas, borratxets i molts varietats de peixos... però cardenals no!
en mario passant per sota d'un dels milers d'entrebancs que trobavem pel camí
A la majoria d'indígenes d'allà, els costa bastant entendre que tinguem interès per mantenir aquests peixos en aquaris, per ells no són més que peixos de riu, els quals a vegades els han servit de menjar.
"No me gusta ver sufrir a los peces", li vaig dir al guia el primer dia que pescavem piranyes, ell es va posar a riure i va dir, a mi tampoco!! i li va retorçar el coll per matar-la a l'instant. A partir d'aquell dia cada cop que pescavem algo, (ja que normalment tiravem la canya mentres la llanxa estava en marxa), ens mirava i deia "no me gusta ver sufrir a los animales" i es partia el cul i nosaltres també... un tio genial!
... seguíem navegant buscant cardenals i despré de dues hores i mitja per fi vam trobar-ne un banc.
Vam estar-hi una horeta i vam decidir tornar al barco, ja que ens quedaven dues horetes llargues de camí, vam menjar algo més tard de lo habitual i la tarda la vam passar de relax, esperant que fóssin les 7 de la tarda per sortir a buscar discos.
A les 7 i 10 vam començar a pensar que el pescador no es presentaria, a les 7 i 45 ja casi teniem la certesa de que no es presentaria, però si! a les 8 va venir!
És el dia que el cor ens ha anat més ràpid de tots... anàvem amb els kayaks, això significava que estavem a 1 pam de l'aigua, a la foscor de la nit i per separat... un de nosaltres amb un guia, l'altre amb l'altre i el pescador amb la seva canoa de fusta.
Abans de sortir li vam demanar al guia si hi havia perill... era una pregunta tonta, que la fèiem cada vegada que sortíem i la resposta era sempre la mateixa "sempre n'hi ha"... aprofitem per dir aqui, que el perill existeix, hi és sempre, però et relaxes perquè no el veus... no veus cocodrils però hi són... no veus anacondes però hi són... no veus serps però hi són... etc... per això ell acostumava a sortir armat amb la pistola.
Un cop al kayak... la foscor era total, jo (la laura) anava darrera, i el guia davant, remant i enfocant amb el foco, pel que se li feia complicat dominar-ho tot, així que li vaig dir si volia que remés jo, em va contestar que millor no, que potser seria millor que jo portés el foco i ell remés, així que teníem que canviar-nos de lloc, ell s'havia de posar darrera.
jo- Com ho farem?
Jordi- mira, parem en aquella platja i baixem
jo- ok
(cal dir que la foscor era absoluta)
...
jordi- cuidado! no baixis, primer hem de mirar si hi ha alguna manta raya que aquestes platges els agraden molt i la seva picada és molt dolorosa!
jo- (pensant) joder, no guanyem per sustos!
Vaig baixar del kayak i la veritat és que el cor m'anava a més de 1000, era tot fosc, érem en un racó del riu on està ple d'arbres submergits per lo que només passa el kayak o alguna canoa molt estreta, no veia per enlloc els llums de l'altre kayak o del pescador i estava apunt de baixar del kayak en un lloc on podia haver-hi serps, mantes o inclús jaguars! Vam fer el canvi de lloc ràpid i em vaig aliviar quan vaig tornar a estar asseguda al kayak.
Vam seguir el nostre camí, el guia remant i jo enfocant. Tal i com havia apres les nits anteriors, amb el foco havia d'anar enfocant les copes dels arbres perquè no hi hagués cap serp que pogués donar-nos algun susto.
jordi- Estem buscant peixos, hauries d'enfocar més l'aigua i menys els arbres
jo- és que prefereixo no veure peixos però que no em caigui cap serp al cap
jordi- no pateixis, amb una passada n'hi ha prou, si hi ha alguna serp li veuràs brillar els ulls ( si si, en aquell moment me'l vaig creure però quan en vam veure una, jo no vaig veure els ulls brillar per enlloc)
Poc a poc em vaig anar relaxant, potser també perquè lluny vaig veure els focos dels altres dos kayaks, quan els vam atrapar ells ja havien vist el primer disco, amb cries!! (si veure cries de disco en un aquari és espectacular, veure-ho en llibertat ja és la hòstia!!), vam memoritzar l'arbre perquè quan tornéssim a passar, arribar en silenci i així poder-los veure nosaltres.
En Jordi tenia especial predilecció pels llocs rebuscats i amb moltes branques on el kayak se'ns quedava encallat i teníem que fer maniobra.
Jordi- enfoca el tronc aquest qeu està caigut
jo - per??
jordi- perquè en aquest tipus de llocs al jaguar li encanta ficar-s'hi
jo- perquè collons sempre he de preguntar? (en aquest punt el cor va tornar-me a anar bastant lleugeret)
Per sort no hi havia cap jaguar, ja m'hagués agradat veure com ens ho fem per sortir d'allà al mig si hi arriba a ser.
Al cap de poca estona vam veure dos discos més i un d'ells també amb cries, així que la nit havia sortit rodona.
M'he descuidat de dir que al ser època de cria, el pescador no acostumava a sortir perquè no els sortia a compte, ja que a més de que perillaria l'espècie, el riu comença a estar una mica massa alt i estan més escampats, per tan és més dificil. Només en va pescar un que li vam comprar per ficar-lo a un dels aquaris que en Jordi té a la bodega del barco.
Vam tornar al barco amb les expectatives del viatge complertes, un dia rodó: Cardenals i discos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario