Tanzania, Olduvai i Serengeti

Després de visitar els masai, vam continuar el camí, del qual ens vam desviar uns 2 km per visitar la garganta d'olduvai, un dels llocs de l'est d'àfrica més importants respecta jaciments arqueològics, está al "valle del rift" i es diu que aqui hi ha la cuna de la humanitat.

Hi ha un petit museu i un mirador, on t'assentes i un guia del lloc t'explica la història de la garganta... en haji va passar de fer-nos d'intèrpret, així que vaig haver de practicar el meu pobre anglès (sempre que torno d'un viatge penso que he d'apuntar-me a anglès, jeje)






És una visita que està bé perquè vé de pas, camí al serengeti, sino, no valdria la pena fer-la.

Aquí vam aprofitar per dinar.

El camí que continuava cap al serengeti, era un camí de moltissima pols, vam tancar finestres però tot i així la pols entrava, els cabells negres semblaven grisos... jeje.

Després de més o menys una hora vam arribar al parc nacional serengeti, que significa "llanura sin fin", té una extensió de 14765 km2, durant l'època d'abril a juny és quan és època de pluges i el paisatge és més verd però també és més complicat veure animals per l'altura de l'herba.. durant aquesta època la migració és intensa i es poden trobar milers de nys i zebres marxant juntes en fileres de fins a 40 km de longitud... només de pensar-ho se'ns posaven els pels de punta, la gran migració!! aconseguiríem veure-la? era la única pregunta que teníem en ment... si abans de començar el viatge m'haguéssin fet escollir entre veure la gran migració o veure 10 lleons... sens dubte, hagués escollit la gran migració.

Ens vam parar a l'entrada del parc (ens agradaria deixar clar que quan diem parc és perquè són els límits del considerat parc nacinal però no hi ha valles ni barreres ni filats elèctrics, els animals són lliures per sortir i entrar del parc quan vulguin)

Doncs això... que ens vam parar a l'entrada pels permisos, que van per 24 hores, ni una més... per això no podíem entrar abans de les 3, perquè l'ultim dia haguéssim hagut de marxar abans, per tan estaríem dos dies sencers dins el serengeti,

Quan vam tornar a pujar al jeep, en Joseph, el conductor, en comptes d'entrar al parc, va fer mitja volta i ens va senyalar uns 200 m fora del parc...ens vam dirigir cap allà i vam flipar! hi havia dues lleones, a 200 metres d'on acabavem de baixar per anar a fer un pipi.




Després de les oportunes fotos vam seguir el camí, aquest cop si, direcció al serengeti i la veritat és que se't talla una mica la respiració... per fi ets al serengeti, la llanura sin fin!




vam seguir el camí i en menys vam veure un cotxe parat a la cuneta, el guia ens va dir que és perquè hi devia haver algun animal



ens vam parar al seu costat i... el rei!!




El serengeti prometía!! Abans d'entrar ja veiem dues lleones i només entrar, un lleó i una lleona, tot i que aquesta estava tumbada de panxa enlaire i només se li veia la pota.. el guia ja ens va dir que això no es normal, que no ens penséssim que veuríem un lleó cada 2 km.

Vam seguir el camí i va començar a diluviar... queia una quantitat d'aigua per flipar... lluny es veia foc i fum, en Manel va demanar si aquest foc l'havien fet els llamps i en haji ens va dir que si... nosaltres il.lusos, el vam creure (una vegada havíem vist un reportatge per la tele on els llamps cremaven el serengeti), llavors al arribar a casa ens vam enterar llegint, que de tan en tan cremen les planícies d'herba seca perquè la nova creixi millor i els animals puguin trobar-la més fàcilment.




Quan vam arribar al lodge, ens vam fer un fart de riure... plovia moltíssim i les canals de la teulada engolíen l'aigua, però l'arquitecte va ser tan intel.ligent que aquesta aigua de les canals queia just a l'entrada del lodge, que feia pendent. Resultat: un bassal de uns 30 cm de profunditat, jajaja.