Quan ens vam "despertar" (els que havien dormit, clar!) vam desmontar el campament i vam carregar-ho tot a la canoa. Ens vam preparar per afrontar la forta corrent qeu hi havia riu avall que tot i que semblés al contrari, era més parillós que remontar-lo ja que si per algo se'ns girava de costat, se'ns emportaria la corrent, així que ens vam asseure al terra de la canoa i ben quiets a esperar que en Jordi i en Mario féssin bé la seva feina i si, la van fer bé!
Vam tardar unes dues horetes a arribar al barco i un cop allà vam començar a navegar cap al nostre ultim destí, la ciutat des dón haviem sortit el dia 1: Manaus.
En Jordi ens va comentar que si voliem teníem la opció de donar una ultima volta amb canoa, hi havia una drecera que podiem fer amb la canoa i que no perdríem temps, ja que el què tardava el barco en arribar el riu mucuras, era el mateix que tardaríem nosaltres amb la canoa per la drecera pel bosc inundat. Teníem el cul quadrat de tanta canoa, però no podíem desaprofitar la ultima oportunitat d'estar a un lloc màgic com és un bosc i nundat, així que... cap a la drecera!
Un altre cop... un lloc màgic... un bosc inundat, el silenci de la selva com a so de fons i el cant dels tucans i els llorso com a melodia.. .una passada!!
és una llàstima que les fotos no deixin apreciar el què era allò...
Després d'una hora i mitja vam tornar a trobar el barco, tenien raó, haviem tardat el mateix, el googleearth funciona, jeje.
Després de dinar i abans d'arribar a manaus, vam fer la ultima visita cultural de la zona, vam visitar una tribu indígena.
Aqui farem un apunt: les tribus indígenes que viuen prop de les ciutats, estan acostumades a l'home blanc i cada cop van adoptant els costums nostres, però aquesta tribu en concret, encara coserva part de les seves tradicions, com la de viure en comunitat, la del "sanador" amb remeis naturals, la de fer rituals freqüentment, etc... però vesteixen amb roba normal i tenen telèfon mòbil o inclús algun té televisió..
Es van vestir amb els seus trajes tradicionals per nosaltres, en Jordi els havia trucat que hi aniriem i ens van fer un mostrari de dances, no senceres, sino trossets de cada una, ja que en tenen moltissimes.
Ens va agradar que no ens intentéssin "vendre la moto" fent-nos creure que encara vesteixen així i que no volen evolucionar... (evidentment hi ha tribus que encara hi viuen però no són les que es puguin visitar)
Vam acabar ballant tots, per sort no hi ha fotos, ja que estavem tots a la pista de ball, jeje.
Els nens estaven entrenant la seva punteria amb aquells estris que bufes i surt la fletxa disparada (ho sento no recordo el nom). Tenien un mono dibuixat en una cartulina penjada d'un arbre i disparaven bufant pel tub i la fletxa sortia disparada.
Viuen a una zona privilegiada, estan a hora i mitja de la ciutat de Manaus, però tenen unes platges exclusives, riu-te de punta cana!! i d'aigua dolça!
Vam seguir navegant fins al port des dón haviem sortit el primer dia, el perillós! Eren les 7 de la tarda més o menys, i l'avió no sortia fins les 4 de la matinada, aixi que voliem invitar a tota la tripulació del barco a sopar,... tot i que vam acabar anant-hi nosaltres dos i els dos guies, els altres, tenien ganes de veure la familia, lògic.
Vam anar a la platja de punta negra, és el "passeig turistic" de manaus, ple de xiringuitus, al costat del "mar". Vam sopar, unes quantes cerveses, i després un altre cop cap al port, aquest cop en taxi (ja que si trucavem directament des del port no vindria ningu, pel que vam explicar de que és perillós a partir de certa hora). Alla vam recollir les motxilles i el mateix taxi ens va portar a l'aeropoert, en el qual vam esperar unes quantes hores abans de que sortís el nostre avió cap al pròxim destí: Fernando de Noronha.
No hay comentarios:
Publicar un comentario