sábado, 19 de julio de 2008

Tanzania, P.N. Tarangire


Dia 2: 14.5.07

Arusha és una localitat petita d'1 milló i escaig d'habitants, està molt ben ubicada per començar una ruta pels parcs nacionals del nort (tarangire, manyara, ngorongoro i serengeti)



El primer que vam fer abans de marxar, va ser canviar diners, era l'únic lloc on podíem fer-ho, ja que als altres llocs on seria complicat i als lodges al canvi no és molt favorable.

Ens van parar en un lloc on el guia ens va dir que trauríem un bon canvi, intueixo que ell també es devia emportar comissió per fer-nos canviar allà i no a un altre lloc...

Durant el trajecte, uns 120km, ens vam limitar a observar amb els ulls el màxim oberts possibles tot el que passa fora del vehicle... estem a àfrica i encara no ho acabem d'assimilar... en Manel parla amb el guia de la vida aqui i allà... de com funcionen el tema hipoteques i els bancs... ja que a en Haji li agradaria tenir una casa pròpia algun dia... veu que tots els turistes tenim algo propi... el que no sap és que practicament tots ho debem al banc.





Vam arribar al parc nacional de Tarangire, reb el nom pel riu tarangire, l'unic punt d'aigua estable durant tot l'any en aquesta regió. És famós pels baobabs gegants i per les grans manades d'elefants que hi ha, poden arribar a estar en grups de 200 exemplars i té una extensió de 2600 km2.

El paisatge és impressionant, els baobabs són una meravella, l'anomenen arbre dels brujos perquè quan tots tenen fulles, ell les perd i quan tot està sec, ell en té.




Veiem bastanta quantitat de fauna, sobretot aus.








A l'hora de dinar, ens vam acostar a una zona de picnic (durant els safaris no es pot baixar del cotxe, excepte a les zones permeses per picnic, no estàn tancades ni res, però és l'unic lloc on hi ha lavabos i algunes taules per poder menjar), al lodge ens van donar una caixeta en la que hi ha una cuixa de pollastre, un plàtan, un iogur, un ou dur, etc... (seria el nostre dinar oficial de cada migdia a partir d'avui).

Al cotxe anavem nosaltres dos i el guia i el conductor, ningú més i durant els safaris vam trobar molt pocs cotxes, ja que era temporada baixa.

La zona de picnic està estretègicament col.locada en un mirador on la vista és preciosa. Mentre mengem en Haji diu, mira!! allà hi ha elefants... ens aixequem per anar a veure i no veiem absolutament res, ni amb els prismatics... li vam preguntar on i ens va dir "allà al quinto coño!! (si si, tal com son), vam riure, jajaja com?? al quinto coño!!... ens va explicar que uns turistes li havien ensenyat que per dir que una cosa està molt lluny, és al quinto coño.

Finalment vam veure els elefants i definitivament, estaven al quinto coño... em vaig decepcionar una mica pensant si tot estaria tan lluny...



Quan vam acabar de dinar, vam seguir amb el safari per tarangire i per fi... la primera girafa!!




Són guapíssimes, tenen unes pestanyes precioses i una mirada que enterneix... i són molt molt fotogèniques.



Vam continuar i vam veure un elefant, aquest cop molt més a prop... estava al mig d'un riu bebent i rentant-se... vam continuar i després si!! una manada d'elefants, uns 10 estaven creuant la carretera i un d'ells es va rebotar una mica dirigint-se a nosaltres amb to amenaçador, sort que en Joseph va ser ràpid i va parar el cotxe al instant, es va calmar i va continuar el camí amb la manada. (es més perillós un elefant emprenyat que un lleó en un safari).






Vam estar bastanta estona amb ells, la sensació de veure'ls menjar, sense cap pressa, produeix una sensació de benestar dificil d'explicar...

Vam continuar i de cop el conductor va parar el cotxe amb un "frenassu", el guia ni s'havia donat compte del que acabava de veure en Joseph.. .un lleopard!! estava allà tan tranquil estirat en un arbre, vam tenir temps de fer 3 fotos i va marxar, emportant-se una presa que tenia... en aquell moment estava arribant un cotxe amb dues italianes, vam pensar que s'havia espantat pel soroll del motor del cotxe.. però en Joseph (que cal dir que era millor guia que el propi guia) estava parant l'orella i va dir... babuinos! Un grup de 50 babuinos s'acostava pel camí, per això el lleopard havia fotut el camp, els tenia por.





No cal dir que les italianes es morien d'enveja, inclús li van demanar al seu conductor recular una mica pel camí per veure si el veien, però no van tenir sort... van haver de conformar-se en veure la nostra foto, jeje.

En Haji ens va explicar que en aquest parc no és fàcil veure lleopards, n'hi ha però pocs i no és freqüent veure'ls, no ens ho creiem i ens a dir que preguntéssim al lodge a la nit a tots els turistes per veure quants n'havien vist algun... no va fer falta, les italianes se'n van anar de la llengua, ejje... va venir un anglès a demanar-nos per veure la foto.

La resta del trajecte al parc va ser fantàstic, s'anava ponent el sol i els paisatges anaven canviant, una de les zones és de palmeres, sembla que estàs al carib i en elles viuen un munt de buitres, espectacular!






El lodge ra guapo (i això que haviem escollit la opció més barata de lodges) a partir de les 6 de la tarda tothom ha d'estar o als lodges o fora dels parcs.




No hay comentarios: