Arusha

Dia 8

20.5.07

Tal i com van parlar el dia abans amb el propietari de l'agència, un conductor i un guia ens esperaven al hall de l'hotel... oh! sorpresa! Eren en Joseph i en Haji, els mateixos que ens havien portat tota la setmana pels parcs del nord de Tanzania. A mi em va donar la sensació que no els agradava gaire la idea d'haver-nos de portar d'"excursió" ja que al cap i a la fi aquell dia ens tocava lliure, per tan això els devia suposar haver de treballar en un dia que no tocava, perquè el jefe els va obligar. Vam visitar la ciutat, que en realitat no té molt més encant que el de passejar tranquil.lament pels mercats, els quals estàn tots situats al centre, al voltant de l'estació central d'autobusos, que era un anar i venir constant de gent.

a l'hora de dinar, vam pensar que els hi pagaríem el dinar a tots dos a un restaurant. Ens van preguntar on ens venia de gust menjar i es van sorprendre quan els vam dir que volíem menjar en un lloc econòmic perquè ens quedaven molt pocs diners, un lloc on mengés la gent loca. Ens quedaven 45 shillings que són uns 24 €.

Van estar una estona pensant on anar i després de provar un parell de llocs en els quals "no els donava la gana" posar-se a cuinar, vam arribar a un tercer, que semblava més un bar de barri que un restaurant, ens va agradar.

Vam veure el menú del dia i vam respirar tranquils al veure que si en tindriem prou per invitar-los, el menú valia menys de 2 € per persona. Constava d'un plat principal, pollastre o peix, amb arros o ugali. Quan els vam dir que els convidavem a menjar, la resposta del conductor va ser: "però si us queden pocs diners!!".. li vam explicar que per pagar-lis el dinar ens en quedava suficient, que no es preocupéssin... això em va deixar amb "mal sabor de boca" ja que vaig veure que el què per nosaltres era poc, allà és un món. Van estar molt contents de poder menjar amb nosaltres, crec que per ells allò va ser com un premi a la feina ben feta, i també penso que no estan acostumats a que això els passi, ja que durant els safaris els guies i els conductors tenen una caseta apart del lodge principal, així no es relacionen mai amb els "clients". Ens van portar els plats amb el menjar i una cullera a cada un, ni coberts ni tovallons... així que, ens vam fixar com ho feien ells... la cullera servia per aguantar el pollastre o el peix i els dits de l'altra mà per estirar i portar-t'ho a la boca, jajaja... Allà al costat hi havia un rentamans i quan acabaves de menjar, t'aixecaves, et rentaves les mans i llestos! Quan vam acabar faltaven un parell d'hores per anar a l'aeroport, així que ens vam asseure allà a la vorera com ells a fer la migdiada... quan ja teníem el cul quadrat d'estar a la vorera, nosaltres dos vam anar a fer una volta i ens vam ficar a un bar a prendre una cerveseta... no cal dir que érem els únics blancs, jejej... l'experiència va estar bé, excepte la d'anar al lavabo... tot i no considerar-me una persona maniàtica en aquest sentit allà vaig ser incapaç ni tan sols d'entrar.

A l'hora prevista vam anar a l'eroport, que estava a 40 minuts del centre (si no recordo malament)... i el trajecte va ser una bonica manera de despedir-nos de tanzania, les carreteres plenes de gent anant i venint, carregades amb fruita, aigua o el què fós... una vista que ens havíem perdut el dia de l'arribada pel fet de ser de nit. Vam pujar a l'avió amb la convicció que tornarem a trepitjar àfrica negra algun cop...

FI DEL VIATGE.