Amazònia - Manaus

Dia 5: 31.1.08

Pels vols interns vam optar per l'air pass brazil, que ofereix la companyia TAM, consta d'uns packs de 4,5,6,7,8 o 9 vols interns que surten bastant millor de preu que si has d'anar pagant una un. Nosaltres vam agafar el de 5 cupons, el qual has de gastar en 21 dies i no pots repetir destí. www.tam.com.br


A Brasil els avions els utilitzen com busos, per anar de Rio a Manaus vam fer parada a Brasilia, va baixar moltísima gent i també en va pujar molta. Ens va sorprendre la rapidesa, lo ben montat que ho tenen i sobretot que amb tant moviment de gent, no es perdin les maletes. Vam sortir de Rio a les 7 del matí i vam arribar a manaus a les 10.40

Abans d'arribar a Manaus vam poder veure des de l'avió, el famós "encontro das aguas", es on el rio negro s'ajunta amb el Solimoes, formant el famosissim Amazones. Durant varis kilometres les aigües dels dos rius corren paral.leles formant l'espectacle. El fet es per una qüestió química i física, gracies a les diferències d'acidesa, velocitat, temperatura i densitat dels dos rius, els quals es neguen a ajuntar-se fins bastants kilometres més avall.

Vam agafar un taxi que ens va portar de l'aeroport al port de la marina de David. Un cop allà havíem quedat amb el guia que el trucaríem i ens vindria a buscar. A l'arribar, vam pagar al taxista i vam comprovar encuriosits que no marxava, ens vam quedar mirant-lo i ens va preguntar si no hi havia ningú que ens esperés, li vam explicar que no que ara el trucaríem i ens va dir que ja trucava ell. Al cap de pocs minuts va arribar el guia i ens va explicar que aquest port és famós pels robatoris i que tot i que de dia no solia haver-hi problemes, normalment els taxistes, no s'arrisquen a deixar ningú sol allà. De nit es veu qeu no fa falta que truquis cap taxista que et vingui a buscar, no vindrà, ja que creuen qeu pot ser una emboscada.

Vam pujar a la "boadera" (llanxa ràpida) i ens vam dirigir cap al barco, que era tal i com l'haviem vist en fotos, blanc i blau de dos pisos... allà ens esperaba en Samba, el guardià del barco, un pastor alemany que després de lladrar una bona estona, ens va acceptar com a dos tripulants més.

La ruta pel rio negro la començavem el dia següent, però en Jordi, el propietari del barco ens va deixar dormir aquella nit al barco, sense cap càrrec i així poder començar la ruta molt d'hora el dia 1 al matí, però eren les dues del migdia, teníem tota la tarda lliure per poder donar una volta per manaus, però clar, estavem a un port perillós i a sobre per anar del barco al port ho haviem de fer amb llanxa. Així que en Jordi va dir que si volíem ens acompanyava a Manaus a veure el port, el mercat, el teatre... i així ho vam fer, vam anar els tres a donar una volta per la ciutat. No té res d'especial, si no és pel fet que és una ciutat en mig de la selva i que només accedeixes a ella en barco o avió, al port hi ha moltíssims barcos de línea, alguns van a Belem, altres a Santarem, uns altres a Barcelos... és curiós estar una estona allà veient com els van emplenant de provisions, com la gent va penjant les seves hamaques, etc..

Els barcos de línes els utilitzen els natius per moure's d'un lloc a l'altre, a les ciutats més o menys importants no hi ha problema perquè el barco para al port, però els indígenes que viuen en chaboles al costat del riu, quan veuen passar un barco, fan senyals amb un mocador o similar i s'acosta una llanxa ràpida a buscar-los mientres el barco va seguint el seu camí. El guia que vam tenir durant els 9 dies de viatge (en Mario) viu a 3 hores de Manaus i quan vol anar a la ciutat ho fa així, tot i que és un problema per ells, ja que després per tornar ha d'esperar dos o tres dies a Manaus fins que surt un altre barco en direcció contraria.

Després de seure a la plaça del teatro amazonas, prenent un "suco" vam anar a un cibercafè per enviar un mail a la familia per dir-lis que no es preocupéssin si no rebien notícies nostres durant els proxims 8 dies, ja que 4 hores després de sortir de manaus amb el barco, perdríem qualsevol contacte amb la societat moderna, ni internet, ni telèfon! A manaus ens van acribillar els mosquits, però va ser l'unic lloc de tot l'amazones on va passar.

Vam decidir marxar aquella mateixa nit del port i no esperar el dia següent, així evitàvem dormir al port (que tot i portar en samba de guardià, sempre resulta perillós) i de pas així el primer dia ja ens llevavem amb els deliciosos sons de la selva.

Durant el primer sopar, totes les esperances que teníem d'aprimar-nos a l'amazònia es van esfumar! Vam menjar millor que a casa!! gràcies a la supercuinera Julietta que ens va acompanyar tota la setmana).

Vam navegar 4 hores abans d'amarrar el barco, la contaminació lumínica de Manaus havia desaparegut ja i érem al mig de la selva, començava la nostra aventura! vam anar a dormir, que demà començavem forts! Caminada per la selva!