Arusha

Dia 8

20.5.07

Tal i com van parlar el dia abans amb el propietari de l'agència, un conductor i un guia ens esperaven al hall de l'hotel... oh! sorpresa! Eren en Joseph i en Haji, els mateixos que ens havien portat tota la setmana pels parcs del nord de Tanzania. A mi em va donar la sensació que no els agradava gaire la idea d'haver-nos de portar d'"excursió" ja que al cap i a la fi aquell dia ens tocava lliure, per tan això els devia suposar haver de treballar en un dia que no tocava, perquè el jefe els va obligar. Vam visitar la ciutat, que en realitat no té molt més encant que el de passejar tranquil.lament pels mercats, els quals estàn tots situats al centre, al voltant de l'estació central d'autobusos, que era un anar i venir constant de gent.

a l'hora de dinar, vam pensar que els hi pagaríem el dinar a tots dos a un restaurant. Ens van preguntar on ens venia de gust menjar i es van sorprendre quan els vam dir que volíem menjar en un lloc econòmic perquè ens quedaven molt pocs diners, un lloc on mengés la gent loca. Ens quedaven 45 shillings que són uns 24 €.

Van estar una estona pensant on anar i després de provar un parell de llocs en els quals "no els donava la gana" posar-se a cuinar, vam arribar a un tercer, que semblava més un bar de barri que un restaurant, ens va agradar.

Vam veure el menú del dia i vam respirar tranquils al veure que si en tindriem prou per invitar-los, el menú valia menys de 2 € per persona. Constava d'un plat principal, pollastre o peix, amb arros o ugali. Quan els vam dir que els convidavem a menjar, la resposta del conductor va ser: "però si us queden pocs diners!!".. li vam explicar que per pagar-lis el dinar ens en quedava suficient, que no es preocupéssin... això em va deixar amb "mal sabor de boca" ja que vaig veure que el què per nosaltres era poc, allà és un món. Van estar molt contents de poder menjar amb nosaltres, crec que per ells allò va ser com un premi a la feina ben feta, i també penso que no estan acostumats a que això els passi, ja que durant els safaris els guies i els conductors tenen una caseta apart del lodge principal, així no es relacionen mai amb els "clients". Ens van portar els plats amb el menjar i una cullera a cada un, ni coberts ni tovallons... així que, ens vam fixar com ho feien ells... la cullera servia per aguantar el pollastre o el peix i els dits de l'altra mà per estirar i portar-t'ho a la boca, jajaja... Allà al costat hi havia un rentamans i quan acabaves de menjar, t'aixecaves, et rentaves les mans i llestos! Quan vam acabar faltaven un parell d'hores per anar a l'aeroport, així que ens vam asseure allà a la vorera com ells a fer la migdiada... quan ja teníem el cul quadrat d'estar a la vorera, nosaltres dos vam anar a fer una volta i ens vam ficar a un bar a prendre una cerveseta... no cal dir que érem els únics blancs, jejej... l'experiència va estar bé, excepte la d'anar al lavabo... tot i no considerar-me una persona maniàtica en aquest sentit allà vaig ser incapaç ni tan sols d'entrar.

A l'hora prevista vam anar a l'eroport, que estava a 40 minuts del centre (si no recordo malament)... i el trajecte va ser una bonica manera de despedir-nos de tanzania, les carreteres plenes de gent anant i venint, carregades amb fruita, aigua o el què fós... una vista que ens havíem perdut el dia de l'arribada pel fet de ser de nit. Vam pujar a l'avió amb la convicció que tornarem a trepitjar àfrica negra algun cop...

FI DEL VIATGE.

Ngorongoro

Dia 7
19.5.08

Després de l'esmorzar ens vam dirigir a l'entrada del cráter del ngorongoro. Però el cotxe es va parar abans d'arribar!! Un altre cop?? Havia tornat a passar el mateix del dia anterior, per tan el conductor es va haver de tornar a arrastrar als baixos del cotxe i tornar a empalmar el tubet de la gasolina... aquest cop em vaig cabrejar i es devia notar a la cara perquè el guia em va dir que no passava res que en un minut ho solucionaven... els vam dir que la solució passava per omplenar el primer dipòsit que era el que estava buit i estava causant problemes, així que ens vam dirigir a una gasolinera que hi havia en un poblet molt petit que hi ha prop de l'entrada al ngorongoro.

En Joseph, el conductor ens va dir que la gasolina aqui era molt cara i per això portaven dos dipòsits per no haver de omplenar-lo aqui... però ho va pagar de la seva butxaca i es va guardar el ticket per donar-lo al jefe, suposo.

L'àrea de conservació del ngorongoro està situat entre el serengeti i el llac manyara, i cobreix una extensió de 8300km2. Dins d'aquesta àrea es troba el cràter el qual té la caldera més gran del món, les seves vores estan a 2286 m d'altitud i la caldera té una profunditat de 610 m, amb un diàmetre de 20 km en la seva part més ampla i 17 en la seva part més estreta, originant una àrea de 260 km2, no és considerat parc nacional però si àrea de conservació per tan es protegeix la flora i la fauna, a més es permet el pastoreig dels masai.

A l'interior de la caldera s'han comptabilitzat una població de 25000 grans mamífers, la seva majoria zebres i ñus, i tot i que podem trobar lleons, elefants, lleopards, guepards, impales, etc... l'animal estrella és el rinoceront negre. Depenent de la sort es pot veure més o menys a prop, però es veu que hi ha pocs safaris que se'n vagin del ngorongoro sense veure'n almenys un.

El safari va transcórrer amb tota normalitat.









Segurament llegireu que si no es tenen molts dies es pot fer un safari visitant com a mínim el ngorongoro i segurament veureu els 'cinc grans', però jo no entenc un safari per tanzania sense el serengeti, sincerament. A més de que era maig i la concentració de vehicles era considerable, no vull ni imaginar-me com té que ser allò a l'agost!! És comprensible per les mides de la caldera.

Vam veure bastants lleons, tan que al final si estaven una mica lluny del camí ja ni ens paravem... era com dir... buah! un altre lleó!

Aquest mascle tenia dues femelles!! A la que una s'aixecava,... zas!! ja me l'apretava per darrera, jeje... al final una de les dues es va afartar i es va quedar només amb una.






A l'hora del picnic, ens en vam anar al costat d'un dels dos llacs que hi ha al cràter per menjar. Em vaig asseure als peus d'un arbre a la sombra, per disfrutar de la meva super cuixa de pollastre i un plàta, i va arribar un bus ple de gent. Eren gent tanzana, d'una escola d'adults, era el seu dia festiu i els havien portat d'excursió. De sobte em vaig veure rodejada de gent amb la seva caixeta de picnic, tots somrient, preguntant-me d'on era, com em deia i un munt de preguntes varies que algunes vaig entendre però algunes no... crec que els feia gràcia el fet de que fós blanca i que vingués de tan lluny... així que vaig intuir que eren d'algun poblet proper on poques vegades han vist turistes i estaven eufòrics per l'excursió.

Vam continuar amb els safari i lluny al camí vam veure uns quants cotxes parats... ens vam acostar i hi havia un lleó dormint, només se li veia mig cos, la resta el tenia a la sombra dintre d'un tub d'aquests que serveix perquè passi l'aigua d'un costat a l'altre de la carretera sense inundar-la, no se si m'explico bé, jeje... poc a poc els cotxes van anar marxant i ens vam quedar sols amb ell... el conductor va arrancar el vehicle un altre cop i en aquell moment el lleó es va moure, va aixecar el cap i ens va mirar... la veritat és que feia repsecte, el lleó ens mirava i vam poder-li fer un pilot de fotos, desde mooooolt aprop





Al cap d'una estona es va aixecar i va resultar que n'hi havia dos, l'altre quedava totalment amagat a la nostra vista fins que aquest es va moure.

I per fí: l'estrella del ngorongoro, aquest va ser el que vam veure més a prop, en vam veure dos més que estaven al 'quinto coño' i que jo sincerament no vaig aconseguir distinguir ni amb els prismàtics, tot i que el guia ens va assegurar que n'hi havia dos.


Ens vam despedir del Ngorongoro parant en un mirador amb unes vistes fantàstiques i vam emprendre el camí un altre cop direcció a Arusha.
Pel camí vam parar a karatu a repostar el dipòsit i a estirar una mica les cames, em va semblar un poble molt encantador i ens va saber greu no poder-hi estar una estona més per coneixer una mica la seva gent.




A l'arribar a l'hotel encara no s'havia fet fosc, així que vam decidir sortir a fer una volta per Arusha. Ens va encantar l'ambientass... aviat ens va parar un noi que es va interessar per saber d'ón érem, si ens agradava el barça i bastantes preguntes típiques, per això vam començar a sospitar que aquest ens volia vendre algo, i així va ser, no van tardar ni dos minuts en acostar-se 4 o 5 amics seus carregats de quadres... anaven a la caça del turista!! Em va fer mal al cor quan els vaig dir que no tenia diners i em van senyalar l'hotel on ens allotjavem... tot i que no era cap meravella, no deixava de ser un luxe per ells.

Ens vam dirigir a sopar al restaruant i quan ja haviem acabat ens van portar el compte, això seria el normal si no fós perquè el teníem inclós amb el preu del safari. Després d'ensenyar-los els vouchers que tenia jo i de intentar comunicar amb el propietari de l'agencia ens van dir que podiem anar a descansar i que disculpéssim les molèsties.

Al cap de poca estona va sonar el telèfon de l'habitació, un senyor en anglès ens volia veure al hall de l'hotel. A l'arribar a baix vam trobar-nos amb l'amo de l'agència, estava disgustadíssim amb el que ens havia passat amb el sopar, molt molt molest amb els de l'hotel per haver-nos dit això... li vaig dir que no hi havia problema que s'havia solucionat i ja estava... però no es va conformar amb demanar-nos disculpes, sino que ens va 'obligar' a acompanyar-lo al bar, que ens invitava a unes cerveses.

Una hora i mitja!!!! vam estar amb ell al bar, parlant de com havia anat el safari, explicant-li les nostres experiències i ell disculpant-se un i mil cops de lo que havia passat al sopar. En Manel no parla res d'anglès i jo lo justet per fer-me entendre... aquesta hora i mitja va ser divertida però estressant, quan hi havia alguna cosa que no entenia en anglès. feia veure que si que ho havia entès però ell es donava compte de que no i llavors em deletrejava la paraula en qüestió o em deletrejava un sinònim... quin tio més genial... ens va explicar mitja vida seva i repetia un i mil cops les seves disculpes ... en realitat devia estar molt emprenyat, en part és normal ja que els porta bastants turistes al cap de l'any. Vam aprofitar aquesta estona per fotre-li canya amb el tema dels motors dels cotxes i de que havien de portar una corda al cotxe per quan quedéssin embarrancats, etc... jeje.

La tercera cervesa de mig litre ja la vam declinar... així que en va demanar una altra per ell i una per compartir nosaltres dos, o sigui, que ens va quedar clar que no acceptava un no, jajaja.

Al dia següent ja marxavem però el nostre avió no sortia fins a mitja tarda, així que ens va dir que per disculpar-se (un altre cop?) el dia següent ens posaria un guia i un conductor per fer-nos de guia per Arusha. Per un costat ens va agradar, però per l'altre haguéssim preferit donar la volta per la ciutat nosaltres sols, però no podíem declinar el seu oferiment, no fós cas que ens demanés mil disculpes més!

Tanzania, Més serengeti II

Dia 6: 18.5.08 II part.

algunes fotos del voltant de l'hotel.


aquests tot i que semblen rates, són parents dels elefants, n'hi havia moltissims pels volts de l'hotel.

aquest i la seva familia dormien als baixos de la terrassa de l'hotel, vam sentir uns sorollets al mati i al mirar a baix...
Vam sortir del serengeti en direcció al ngorongoro, per això haviem de retrocedir el llarg camí de pols del primer dia... al cap de poc, vam tornar a qeudar-nos tirats!!


aquest cop va ser per culpa del cotxe... porten dos motors de gasolina i quan un s'acaba automàticament s'empalma amb el segon, però fallava la manguera o algo aixi que uneix els dos diposits i tot i portar gasolina ens vam quedar tirats, sort que el conductor era espavilat i després de mitja horeta va aconseguir arreglar-ho, no sense beure's un bon raig de gasoil, pobre!




Vam arribar al Ngorongoro i ens vam dirigir a l'hotel, va ser a un dels pocs on vam veure més activitat, al ser maig a la resta d'hotels practicament no haviem trobat a ningú, però en aquest si... segurament es deu al fet que la gent va pocs dies a tanzania i el ngorongoro et "garantitza" veure gairebé tots els animals. El paisatge és espectacular però a nosaltres va ser el què menys ens va agradar.

la vista des de l'habitació, des del finestral que ocupava tota la paret.


el dia ens va regalar una posta de sol preciosa.

Tanzania, Més Serengeti

Dia 6:18.5.07

Ens vam llevar encara amb la emoció d'ahir, sería dificil superar el viscut, però no per això ens vam llevar amb menys ànims... encara érem al serengeti i avui marxavem, volíem aprofitar al màxim les hores que quedaven.

El matí el dedicaríem a fer un safari per la zona, aquesta nit havia plogut i els camins estaven plens de bassals.

Vam passar prop de l'acacia on la tarda anterior havíem vist el lleopard sopant i continuava allà... però vam passar de llarg i vam continuar buscant més fauna.

Als pocs metres vam veure un bassal enorme, el guia deia que no passavem, el conductor deia que si.. va accelerar i... no! Vam quedar embarrancats al mig del bassal! Tot i que en Manel li deia que per sortir d'allà no podia donar molt gas, el conductor accelerava cada cop més i encara ens enfonsavem més.

Vam estar intentant sortir posant troncs sota el cotxe, intentant treure l'aigua com podíem i res!! Tot això a escassos metres de l'acacia on hi havia el lleopard, al principi em resistía a baixar del cotxe pero al final ho vaig fer...

Vam haver de trucar amb la emissora a algú que estigués a prop per venir-nos a buscar... i al cap de mitja hora més va arribar un atlre cotxe.. era de la mateixa agència que el nostre, amb una parella de canaries, no se'ls va acudir una altra manera de treure el cotxe que entrar amb el seu al bassal i empènyer... conclusió: mireu la foto!


Els dos cotxes embarrancats, sense poder sortir, ni un ni l'altre... aysssss

Al cap d'un parell d'hores va arribar un cotxe, anaven tres nois per lliure (encara em pregunto com van aconseguir entrar al parc sense guia, així que dedueixo que hi ha alguna manera de que et donguin els permisos), anaven amb un land rover i ben provisionats... duien una corda!! Ens van arrastrar i vam aconseguir sortir d'allà... bé!!! Havíem perdut dues precioses hores, però havíem viscut una altra aventura, jeje..

La parella canària estava desilusionada perquè el seu guia els havia dit que no podrien veure la gran migració perquè estava molt lluny, els vam explicar que nosaltres l'haviem vist el dia anterior així que van decidir que quan sortissin del bassal, preguntarien al guia si hi podien anar... no els vam veure al menjador al migdia, així que vam deduir que havien aconseguit convèncer el guia, bé!

Vam seguir amb el safari i el següent millor veure-ho en foto: