Tokyo , asakusa i akihabara

22.5.2006

Ens vam llevar aviat i ens vam dirigir a l'estació central de tokyo, des d'on s'arriba al barri on es troba el palau imperial, en el qual viu l'emperador de japó.

Va ser destruit pels bombardejos de la segona guerra mundial, però el van reconstruir seguint el mateix estil al 1968.

Només es visita l'interior del palau dos dies l'any, el dia del cumpleanys de l'emperador i el dia d'any nou (el 2 de gener), però si que es poden visitar els jardins de l'ala est, preciosos i plens d'estanys.

És considerada com una de les propietats de major valor mundial, tenint en compte el preu excessiu del metre quadrat a Tokyo i la gran extensió que cobreix, gairebé 3.41 quilòmetres quadrats.

L'estació centra, és molt mal punt per quedar amb algú, és inmensa i si t'equivoques de sortida... l'has cagat!


el palau imperial:
els jardins:



Vam sortir dels jardins i vam anar a menjar alguna cosa... abans d'agafar la línea Yamanota (la gratuita amb el japanrailpass) per anar al barri d'Asakusa.

El barri d'asakusa es desarrolla als voltants del temple Senso-ji, molt famós pels turistes tan de dins de Japó com dels de fora. S'accedeix per una porta en la que penja una enorme làmpara de paper, i després a través d'un petit carrer comercial en el que es pot trobar tot tipus de records tan comestibles com no, s'arriba al temple.

Passeig amb botigues que porten al temple.


la següent foto no és nostra, però amb la nostra camera no van quedar gaire bé i la he tret d'internet.
S'estava fent fosc i vam anar al barri d'akihabara, anomenat també el barri de l'electrònica! És el barri dels otaku (els frikis del manga) i l'electrònica, està ple de botigues freaks.. i de botigues de videojocs i demés... pots veure des dels pokemon fins a mazinger Z, passant per tot tipus d'anime que no coneixo.

Aquí va ser on vam començar a mirar-nos càmeres (ja teníem intenció de comprar una reflex) però entre el poc de l'idioma, l'incertesa de si la garantia serviria o no a espanya.. i la poca diferència de preu que vam veure respecte andorra... vam fer-nos enrere i vam continuar amb la que duiem.




Fi del segón dia... (no recordo on vam sopar, ni què... però segurament en algun dels molts locals de sushi que hi ha)

Tokyo- dia 1

Dia 1. 21.5.2006

Després d'una escala a París i un vol de 12 hores amb air France, vam aterrar a l'aeroport de narita (Tokyo). Jo estava una mica com flotant, sense creure o saber molt bé que el que estava trepitjant era el meu somni des de petita. Poc a poc vaig anar creient-m'ho... al veure que els cartelles estaven amb un tipus de lletra que era incapaç de desxifrar.

Vam haver de fer una estoneta de cua a inmigració, aqui vam tenir el primer contacte amb la manera de fer dels japonesos... cues hiper-rectes i molt ordenaes, gairebé en silenci... després de passar pel control i timbrar-nos el passaport (si el viatge és menor a 90 dies i per motius turístics no és necessari visat), esn vam dirigir a la taquilla de Japan Rail (la renfe japonesa però puntual)

El Japan rail Pass consisteix en un passi de 7, 14 o 21 dies amb el que pots utilitzar qualsevol tren de la línea Japan Rail extesa per tot Japó, inclos el tren bala + la linea Yamanote que dóna la volta circular a Tokyo. Aquest passi s'ha de comprar a espanya ja que només serveis per turistes i no es ven allà. Deixo un enllaç pel que vulgui informar-se més extensament http://www.japanrail.com/JR_japanrailpass.html
Tan sols utilitzant el shinkansen (tren bala) de tokyo a kyoto i tornada ja està amortitzat el de 7 dies, que és el que vam comprar i comença a comptar des del primer dia que l'utilitzes.

Per tan el vam actualitzar al mateix aeroport per poder agafar el narita express que ens portaria a l'estació de Ueno, el barri on teníem l'hotel.

Portàvem un mapa imprès de l'hotel, en concret aquest http://www.newkoyo.com/map.html ja que els noms dels carrers són impossibles a Tokyo... es divideixen per barri, dintre del barri per districte, per zona comercial i després per número (o algo així)... en fí, un caos. Així que el millor és tenir el mapa d'on vols anar.

Només sortir de la boca del metro, vam obrir el mapa per situar-nos, però sense gairebé ni acabar-lo d'obrir es va acostar un senyor molt amable fent-nos reverencies i preguntant-nos si necessitavem ajuda... així que ens va indicar per on haviem de tirar per arribar a l'hotel.

Ens vam allotjar al New Koyo, un antic alberg de vagabunds,... baratet, 18 €per nit cada un (a tokyo!!!) http://www.newkoyo.com/index.html

La primera impressió que vam tenir de l'hotel va ser: "mare meva on ens hem fotut"... al ser un antic alberg les habitacions eren molt molt petites, per mostra:


la foto està feta des de la porta, o sigui, e lque veieu és el què hi ha! una habitació petitisima en la qual, o desplegavem el futón o obríem la maleta pero les dues coses eren inviables. Els banys eren compartits al passadís, però en general, tot i que vell i lleig, estava molt net.

(els cabells de boja són per les hores d'avió eh?? no m'ho tinguen en compte)

Eren les 10 del matí pero el jet lag i el cansament ens havien deixat morts, aixi que vam decidir tombar-nos un parell d'horetes per poder passar la resta del dia en condicions.

Ens vam aixecar a la 1 i vam sortir... el dia d'avui el vam dedicar a prendre contacte amb la vida nipona, i amb el barri de l'hotel.. així que vam anar passejant fins al parc Ueno i un mercat de la zona.







Una de les coses que ens va sorprendre de Japó, és que tot i ser un païs molt desarrollat, les botigues semblen les d'aqui fa uns 20 anys... i inclús els basars on es ven l'electronica, no es veuen gens pijos, sino més aviat caotics...

Japó

Pròleg:

És dificil viure sense somnis, sempre n'hi ha algún per allà esperant ser complert i el meu era visitar japó. Aquest somni va sorgir abans que la meva passió per viatjar, no tinc record de quan vaig decidir que no em volia morir sense haver-hi estat, el tinc des que tinc us de raó. Un somni que em costava pensar que algún cop es podria complir.

Moltes vegades gairebé sense pensar, entrava en alguna agència de viatges per demanar un catàleg de Japó... altres cops, entrava a l'agència per demanar informació d'algun altre lloc i sortia amb un catàleg de Japó ... Japó Japó Japó... se'm repetia a la ment... i automàticament baixava del núvol, quan obria el catàleg i veia els preus desorbitats d'aquest meravellós païs.

Un dia, a la revisa DEVIAJES en portada hi havia un reportatge de Japó... per descomptat el vaig comprar i me'l vaig llegir d'una tirada. Explicava lo fàcil que era moure's pel païs, que hi havia uns passis anomenats japan rail pass que servien per moure't en tren per tot el païs sense haver de pagar de més ... que la puntualitat era exquisita i que la seguretat una passada... i que anant per lliure el viatge sortia bastant més econòmic. Allà vaig deixar la meva ment... una mica incrèdula però amb una porta oberta....

Al febrer-març ens vam reunir amb els amics que viatjavem cada estiu, havíem de decidir on viatjaríem aquell agost... les opcions eren varies ja que els gustos són diferents i vam acabar decidint que aquell any visitaríem Cuba. Però per raons que ara no venen al cas, el viatge a Cuba es va anular... i nosaltres vam decidir que viatjaríem igualment a algun lloc... sino a cuba on fós, però no a l'agost.

El destí va voler que una setmana després d'estar mirant cosetes per escollir, m'arribés un correu d'airfrance amb ofertes a asia entre elles tokyo pel mai, o sigui, al cap d'un mes... el cor em va fer un tomb, pensant que potser era ara o mai el moment... i així va ser! Tot i que només disposavem d'11 dies... vam decidir que els aprofitaríem.


Japó!! Allá vamos!