Fernando de Noronha, posta ous de les tortugues

Dia 16 nit: 12.2.08

El dia que vam arribar a Noronha, sabiem que podríem fer snorkel, submarinisme, banyar-nos en aigües cristalines, estar en platges verges... però no teniem ni idea de que podríem fer una cosa que va ser el que va acabar marcant la nostra estada a la illa.

Casi cada nit anavem al proyecto tamar a escoltar les xerrades que feien els biòlegs. El primer dia, van parlar de les tortugues marines i del projecte que la seva associació porta a terme a noronha, vam entendre que era època de la posta i que era possible veure el fenòmen. Una mica incrèduls, pensant que no seria possible que algo així ens pogués passar, ens vam aixecar 5 minuts abans per anar a les oficines a informar-nos.

Ens van dir que només poden anar-hi 4 persones per nit... i que només li quedava la nit del 12 per dues persones... bé!! marxavem el 13!!

Així que aqui estavem, era dia 12 a les 9 del vespre, al proyecto tamar, esperant el biòleg que ens acompanyaria a nosaltres i a una parella italiana.

Els biòlegs passen la nit a la platja per apuntar i marcar totes les tortugues que venen a desovar a la platja. Teniem dues opcions, tenir vehicle propi i quan haguéssim vist la posta tornar a l'hotel o quedar-nos a passar la nit amb ell a la platja i tornar l'endemà amb el seu cotxe. Haguéssim escollit la segona opció si el dia següent no fós ja el que marxavem. Per tan per això era tan necessari trobar un buggy per aquesta nit.

Aquesta zona està protegida, per tan vam haver de deixar el cotxe bastant lluny de la platja, i llavors pujar al cotxe dels biòlegs per arribar al lloc.

Ens va explicar qeu no és 100% segur que poguéssim veure'n una, ara és l'època i casi cada nit en vé alguna però no ho poden saber amb certesa... hi ha nits que n'han arribat tres i d'altres que no en vé cap.

Vam caminar la platja de dalt a baix (és la praia leao), un km i escaig més o menys... els 5 sols... en silenci, però res.. només el rastre d'una tortuga, que per el que fós no li havia agradat el lloc i se n'havia tornat a l'aigua.

Vam arribar a la cabanyeta que tenen montada per passar la nit ells.. cada hora dónen una volta a la platja i si no hi ha res, dormen i al cap d'una hora, repeteixen ritual.

Vam tenir la sort que a la segona ronda vam veure el rastre d'una... el biòleg (guilleme, em sembla), ens va dir que esperéssim allà que aniria a comprovar si hi era o no... va tornar, content... si si, hi és!! però encara estava fent el forat, no podíem molestar-la, ni llums ni res fins que comencés a desovar.

Ens vam quedar a uns metres de distància, mirant cap a la foscor, d'un a un va deixar que ens acostéssim, fent el cuc per la sorra, fins a uns dos metres... vaig poder notar com em venia sorra a la cara, amb les seves potes l'estava tirant enrere... però no veia res... només foscor... ¿has podido ver algo? em va preguntar.. creient que li deia la veritat, li vaig dir que si!

Quan va començar la posta, després d'una hora, ja vam poder encendre els lots, les tortugues entren en una espècie de trance, on gasta tantes energies en la posta que no pot fer res més... així que les llanternes no la molesten.

Quin ensurt!! és enorme!! Què collons era el que havia vist a la foscor??? era molt més gran del què imaginavem! La closca feia 1,19m x 1,12m, tela!!

Ens vam poder fer fotos amb ella (sense flash per descomptat), vam poder tocar-la, acariciar-la, fer-li petons (això ultim no ho va fer ningu, jajajja), mentre ell la medeix, la marca i ens explica tot lo referent a la vida de les tortugues... ens va dir que aquest no és el primer cop que vé a pondre ous aquest any, ja està marcada.

La taxa de supervivencia és de un 1 o 2 per mil i sempre sempre tornen a posar ous al mateix lloc on van néixer... o sigui que... benvinguda a casa! jeje.

És un moment molt emocionant, pensar que ha sobreviscut ella de 1000 i que és aquí ponent ous perquè una de cada mil de les seves cries, pugui tornar a fer el mateix que ella... fascinant!

Va estar una hora posant ous i després vam haver d'apagar les llanternes, li tocava una altra feina dura, inentar amagar el forat... el va tapar a conciencia i va fer-ne un altre a un metre més o menys... per desorientar els depredadors.

Va començar el seu recorregut cap al mar... feia tres passos i es cansava, parava, bufava i feia tres passos més... al arribar al mar, es va deixar anar... hi havia onades grans que van començar a endurse-la mar endins...

La qualitat de les fotos no é molt bona.. perquè ens vam descuidar el trípode.

Fernando de Noronha V

Dia 16: 12.2.08

Avui vam matinar, a les 6 ja estavem asseguts al buggy, el motiu? anar a veure la bahia dos golphinhos, és una bahia on cada dia arriben golphinos (dofins) a passar el dia, són els anomenats golphinhos rotadores, perquè fan unes voltaretes rotatives a l'aire molt guays.

Quan vam arribar ja hi havia una mica de gent i dos treballadors del proyecto tamar, els encarregats de contar quants golphinhos entrarien a la bahia.



bahia dos golphinhos

A les 6 i 20, van començar a entrar dofins, alucinant!! en grups de molts i molts dofins, tots des del mateix costat.




La noia que els contava ens va explicar que n'havien entrat uns 350!! Calculen que per cada un que ensenya l'esquena, n'hi ha 7 sota l'aigua, així que sobre el número que conten, multipliquen per 7. Per contar-los utilitzen un aparatet d'aquells que es posen al dit i van fent click click (com el de l'anunci d'axe). Per descomptat que en aquesta bahia no està permès el bany. Més o menys dos quarts de 4 de la tarda, els dofins se'n van a passar la nit mar endins.

Després d'estar una estona veient-los vam anar a esmorzar.

Vam anar cap al port a fer plana sub, que consisteix en snorkel a remolc, t'agafes a una planxa la qual pots moure el teu gust, per enfonsar-te fins a 9 metres o tornar a la superfície o fer piruetes, etc... un barco et va estirant a tu i a 4 persones més durant una hora, en la qual, tu, la teva planxa, el teu tub i les teves ulleres esteu sols en la inmensitat del mar, genial! tortugues, barracudes, moles peixos... l'únic inconvenient és que quan baixes, has de compensar les orelles com amb el submarinisme i amb això és complicat poder-ho fer lentament... (d'això no tenim fotos... aixi que haureu de googlear)

Després d'això vam anar a praia leao, una de les poques platges que ens quedaven per coneixer, voliem fer algo d'snorkel però hi havia moltissima mala mar i ens vam agobiar una mica, així que vam sortir i ens en vam anar a dinar.




praia leao

De camí al poble, vam notar que el buggy no frenava... després va semblar que si i aaaaaaaaah!! ara ja no! cop de volant per empotrar-nos en una rotonda! Erem a 300 metres de la casa on l'haviem llogat, vam anar-hi i ens va dir que ens esperéssim 5 minuts, va tornar amb liquid de frens, li va tirar i assumpte solucionat! Vam marxar, no sense discutir amb ell que ens volia robar la gasolina que portavem de reserva, la qual duíem precisament perquè el contador no funcionava.

Com que teníen la mosca darrera la orella, no vam marxar gaire lluny sense donar un parell de voltes per veure si frenava,... i vam veure que no, així que li vam tornar, li vam pagar la part proporcional als dies que l'haviem tingut i vam marxar, a peu! Haviem de trobar-ne un fós com fós, aquella nit el necessitavem si o si! Vam estar donant voltes per totes les vilas buscant-ne un i quan ja ho donavem per impossible i estavem a punt de llogar una moto, en vam trobar un que era més barat i a sobre funcionava tot!!

Després de dinar, vam anar a la platja cacimba do padre a veure un rato de surf, avui era el dia de la final i hi havia bastant ambient, pel camí vam parar a dos surfistes que hi anaven, amb les seves planxes i el nostre buggy vermell, semblavem pijos i tot!! jajaja

Quan ens vam cansar del surf, vam decidir repetir la platja que ens havia agradat més per fer snorkel, la de bahia do sancho, i un altre cop la paraula aqui és : espectacular!! vam tenir una tortuga nedant a un pam nostre un bon rato, pops, llenguados, peixos i una pared de corall que el primer dia se'ns havia passat per alt.





Vam anar a veure la posta de sol al fuerte do boldro, el lloc famós per excelència per veure-la, ja que hi ha dos illots al mar i el sol es pon just just pel mig dels dos.

Després d'això sopar i... avui no tocava proyecto tamar... o si!! però no la xerrada habitual de cada dia... però us ho explicarem en un capitol nou... ja que se'l mereix!

Fernando de Noronha IV

Dia 15: 11.2.08

Ens vam llevar aviat, avui tocava la segona inmersió, ens vam dirigir al port i no es va presentar ningú! Ens van deixar tirats! Vam anar al centre i ens van posar com a excusa que el barco s'havia xafat el dia abans i no ens havien pogut localitzar (sabien el nom de la pousada així que això no ens va valer com a excusa), ens van oferir sortir a la tarda però vam dir que no, no ens venia de gust fer una inmersió amb gent incomeptent, si en voliem fer una altra ja buscaríem un altre centre. Però vam decidir que no, ja que havia de ser per força aquella mateixa tarda, ja que marxavem demà passat i 24 hores abans de volar no es pot fer inmersions i veient que només amb snorkel ja estavem disfrutant molt, doncs ho vam deixar per una altra ocasió.

Ens en vam anar a explorar més illa, que encara ens en quedava, vam anar fins al mirador de bahia dos porcos, no està permès el bany però les vistes són precioses.


bahia dos porcos

Després vam anar a praia do bode, una altra meravella, amb unes piscines naturals de 20 cm de profunditat, on pots prendre el sol sense passar calor... el que no us podem assegurar és que no us cremeu, us ho dic per experiència!!!





praia de bode

El matí el vam passar de relax entre aquesta platja i la que està al costat, que s'accedia a peu i feien un torneig de surf. En aquesta platja hi havia un xiringuitu on venien coco gelado... mmmm

Després vam anar a peu fins la praia do americano, una altra platja verge.


praia do americano


A la tarda, vam fer ruta de miradors, caracas, air france, buraco raquel, etc... i després vam rematar la tarda a una altra platja, la de concienciao, hi havia una mica de mala mar així que no vam veure peixos, però ho vam passar genial fent l'imbecil amb les onades, veient els pescadors autoctons com pescaven, i admirant les aus com es tiraven al mar en picat per aconseguir un saborós peix per sopar.

Després el que ja s'havia convertit en rutina, sopar, proyecto tamar, caipirinha i a dormir.

Fernando de Noronha III

Dia 14: 10.2.08

La platja atalaia és una de les més protegides de tota la illa, només poden accedir a ella 100 persones al dia en torns de 25, durant 30 minuts cada grup. Per poder quebre en un dels grups has d'anar-hi una hora i mitja abans de que obrin (cada dia obren a diferent hora depenent de l'horari de la marea), per tan és important informar-se el dia abans a una pissarra que posen a praia sueste.

L'accés a praia atalaia, és per la praia sueste, que és on hi ha la porta que accedeix al camí, així que ens vam plantar a sueste a dos quarts de 9 amb el nostre ferrari verd, vam ser el tercer cotxe de la cua. No cal que et quedis allà fent cua, el buggy la fa per tu, així que mentrestant vam anar a la praia sueste a contractar un guia que ens acompanyés a la zona que el dia anterior haviem deixat pendent.

És imprescindibla anra amb guia, chaleco salvavides (així s'asseguren que flotes i no et carregues els coralls) i agafats a un flotador que el guia va conduint, així ningú se'ls descontrola.



tortuga a la praia sueste, amb el guia.

Ens va tocar un guia molt maco, que ens va prometre veure tortugues, "si no veis no pagais" ens va idr... i si, en vam veure i no una, ni dues, ni tres.... unes quantes, alguna d'elles molt molt a prop, per tan, llavors enténs lo del flotador i tota la parafernalia... estem segurs que hi hauria gent que les tocaria i tot!

Hi va haver un moment que vam pensar... "si això no és el paradís, li falta poc", teníem al voltant nostre, dues ralles, tres tortugues i un banc de peixos cirurgians blaus a no més de mig metre de nosaltres. Un espectacle!!

La visita guiada va durar una hora, i la vam pagar amb gust després d'aquella meravella.

Ja eren les deu, l'hora que teniem que anar a praia atalaia, aixi que vam tornar al buggy i ens van deixar passar, vam haver de recórrer un camí de pedres i en molt mal estat durant 3 o 4 km i vam arribar a la praia atalaia... hi havia un guardia que controlava la gent que entrava a l'aigua, et deixen 30 minuts per estar dins. Què tindria aquesta platja que la protegíssin així? fins i tot està prohibit utilitzar crema pel sol. Molt aviat ho vam comprobar.




praia atalaia amb les seves piscines naturals.

Una aigua cristalina i una quantitat de peixos increíble en unes piscines de mig metre de profunditat. Millor us ho expliquem en fotos.











Els 30 minuts van passar rapidissim i vam haver de sortir, vam poder estar una estona per la zona, fent fotos i després vam tornar amb el buggy per anar a dinar. Quin matí!!

Vam menjar i vam continuar explorant la illa, ara tocava anar a bahia do sancho, diuen que és una de les platges més maques de Brasil. S'accedeix per una escala de ferro col.locada enmig d'una esquerda natural, no apta per gent claustrofòbica.

Estavem sols, com a casi totes les platges a les que anavem, era genial. Ens vam ficar a l'aigua amb ulleres i tub i un altre cop... tortugues, ralles, peixos, etc...


accés a bahia do sancho



manta raya a la bahia do sancho


bahia do sancho


vista bahia do sancho des de dalt, al veure el penyasegat es pot apreciar perquè han fet l'escala a l'esquerda.


No hi vam pas estar molta estona, ja que per avui estavem ja una mica saturats de tan peix, així que vam tornar a pujar per l'escala estreta i vam anar a fer una "trilha" (un camí marcat) que voreja la costa deixan-te unes imatges realment espectaculars.

Vam decidir que ens quedaríem el buggy tots els dies perquè veiem que ens feia molt servei tot i que no anaven els limpies, ni els cinturons de seguretat, ni marcava l'agulla de la gasolina ni la de la velocitat, res!! però a falta de pan... buenas son tortas!!

Després d'això vam tornar a la pousada, dutxa, sopar, proyecto tamar, caipirinha i a dormir.

Fernando de Noronha II

Dia 13: 9.2.08

Com que haviem anat a dormir aviat, ens vam llevar d'hora també. El nostre primer destí va ser la casa de lloguer d'aletes per fer snorkel, ens duiem les ulleres i el tub però no les aletes, ocupen massa. Ja les vam llogar pels 5 dies perquè les necessitaríem cada dia.

Ens vam dirigir a peu al porto san antonio, estava a 15 minuts caminant, l'únic port de la illa, semblava més un port pesquer d'un poblet que res més, era molt petit.

Al mateix port hi ha un barco pesquer grec enfonsat, era el nostre primer proposit, visitar-lo. S'organitzen visites guiades però es pot fer perfectament per lliure. Va estar bé, però hi havia algo de mala mar, per lo que la visibilitat era baixa. Aixi que no hi vam estar gaire estona i vam sortir.

Vam agafar el bus que ens va portar a l'altra punta de la illa (7km) a la praia sueste.




Praia Sueste

Aquesta platja està delimitada per unes boies les quals no pots sobrepassar sense guia, perquè hi ha corals creixent i tortugues i ralles i... etc... ens van indicar que de les boies a la dreta no podiem passar, ok, doncs no passarem.

Com que el matí d'avui era per fer una presa de contacte, vam decidir deixar lo del guia pel dia següent, així que vam agafar les ulleres i el tub i ens vam ficar a la zona on si es podia accedir. Amb el cap a l'aigua buscant alguna cosa interessant, vam decidir dirigir-nos fins a l'esquerra de la platja, una zona on hi havia roques i on era més probable que hi hagués algun bitxo interessant... així que nedant nedant, sense treure el cap de l'aigua, nosaltres cap allà.

Al cap de poca estona... wowwwwwwwww una ralla d'1 metre i algo de diametre! Seria la primera de moltes però aquesta ens va impressionar més, potser perquè no l'esperavem... després de fer unes quantes fotos, vam treure el cap de l'aigua per comentar el què acabavem de veure i vam sentir uns tocs de pito ... vam mirar cap a la sorra i ens els feien a nosaltres!! Quina vergonya!! Ens estaven avisant! Ens vam acostar a la vora i el noi ens va comentar que estavem en una zona protegida i que allà no es podia anar ni amb guia ni sense!! toma ya!! quin mal rato... El primer dia i ja ens estan renyant! Li vam comentar que ens havien explicat que de les boies a la dreta no podiem anar sense guia, però que ningu ens havia dit res de les boies del cantó esquerre (que la veritat és que no les haviem ni vist) Pobre noi, a sobre ens va donar les gràcies per entendre-ho tan bé... com no ho haviem d'entendre?? ja sabem que els coralls tarden molts anys a regenerar-se, som els primers que no volem que morin.





Després d'això, vam decidir abandonar la platja sueste, no perquè ens féssin fora, però no ens sentíem còmodes en una platja on hi ha més guies que persones i aquests ens acaben de renyar, jajaja.

Vam anar a dinar, tot i que era aviat però a la una es passaven a buscar els de submarinisme i voliem haver fet una mica la digestió.

Van ser bastant puntuals, ens van recollir amb una furgoneta i ens vam dirigir al porto san antonio, el mateix del matí... vam pujar el barco i vam anar a ilha do meio a fer la primera inmersió. La segona va ser a canal do rata, una zona una mica més complicada per les corrents, però molt guapa.













Un moment de ràbia? doncs quan vam tornar al barco i un grup de gent que feien un bateig van veure un banc d'uns 40 dofins! Mala sort! No tots podem veure el mateix. Vam veure tortugues, molts peixos i una morena, no està malament...





Ens van tornar a l'hotel i vam aprofitar que encara era clar per anar a fer una volta a la vila i anar a reservar una altra inmersió per demà passat.


Vam decidir buscar un buggy de lloguer, havíem vist que el necessitaríem per recórrer l'illa, ja que l'endemà mateix voliem visitar la platja atalaia, impossible de veure-la sense buggy.

Prop de l'hotel n'hi havia un, però estava fet una merda, sense seients. Vam parlar amb el propietari i ens va dir que arreglava quatre cosetes i el tenia disponible... li vam dir que ja tornariem però metnrestant vam mirar si en trobavem algun més en condicions, però no hi va haver sort... tot estava reservat! Vam voltar vila dos remedios, vila do trinta, floresta velha i res... aixi que ens vam quedar el "ferrari" verd.

Després de sopar, vam anar al prouyecto tamar, després una caipirinha a un bar animadet prop de l'hotel i a dormir.

Fernando de Noronha I

Dia 12: 8.2.08

Vam agafar el vol en direcció a Recife, des de Manaus. I un cop més vam flipar amb el fet de que usen els avions com si fóssin autobusos de línea. Vam fer 5 parades abans no vam arribar... una pallissa d'avió però amb una puntualitat exquisita i sense perdre maletes, un èxit.

A Recife vam agafar un avió d'hèlices que ens portaria al paradís... un paradís car, però paradís al cap i al a fi.

Per estar-se a Fernando de Noronha s'ha de pagar una ecotaxa que es va incrementant en funció dels dies que estaràs a la illa, aquests diners van a IBAMA (l'institut de medi ambient de brasil), el qual té la illa superprotegida així s'asseguren que el que va a la illa, és perquè estima la naturalesa i cuidarà l'entorn, sino ja no pagues l'ecotaxa, que puja a la xifra de 190 R$ per cap per 5 dies, només pel fet de trepitjar la illa. Tot i que ja ho sabíem, pagar aquests diners fa mal, però després t'alegres d'haver-los pagat i els pagaries amb gust un altre cop només per poder estar en un lloc on només el simple fet de ser-hi ja és un luxe. Només accedeixen a la illa 400 persones al dia, per tan si no reserves el bitllet amb molta antelació et quedes sense.

És una illa de 17 km2, en la qual hi ha 16 platges practicament verges i en la que hi ha un mon subaquàtic increíble. Hi ha una única carretera de 7 km que la creua i hi ha un bus que la recorre d'anada i tornada per 2 R$ que et para on vols... després de la carretera a les platges hi ha un bon tros a peu, a vegades per camins amb fortes pendents, per tan molta gent lloga buggys per moure's per l'illa.

Tot i coneixer l'existència del bus, al sortir de l'aeroport vam preguntar el preu d'un buggy-taxi, i com que el preu era raonable, vam carregar les motxilles i ale! a la pousada! L'haviem escollit a Vila dos Remedios, la vila més cèntrica de tota la illa, tot i que "visto lo visto"... és igual on t'allotgis, tot està molt a prop. www.pousadadelmares.com.br és de lo més econòmic que vam trobar tot i ser bastant car com tot lo de l'illa.

Vam deixar les motxilles a la pousada i ens vam dirigir a veure la vila, que és poc més que un munt de pousadas, una església, un banc, tres o quatre restaurants i dos dels tres centres de busseig de la illa. Al mateix poble a 5 minuts, hi ha una platja, la de cachorro i com que eren casi les 5 de la tarda, ens vam dirigir a ella que era l'únic que podiem fer ja a aquelles hores, ja que a les 6 es fa fosc.



praia cachorro

Vam aprofitar per anar al centre de busseig de noronha divers www.noronhadivers.com.br a reservar la inmersió que teníem pensat fer el dia següent. Vam reservar la de la tarda, ja que al haver arribat aquell mateix dia no teniem ganes de matinar i a més ens van dir que hi havia molta menys gent apuntada.

Després de sopar al restaurant flamboyant (el qual es convertiria en el nostre subministrador alimentici durant quasi tota la estada), era un restaurant de menjar al pes, agafes el plat, l'emplenes del que vulguis com si fós un buffet i te'l pesen en una bàscula, et dónen un número i quan acabes, després de rellenar-lo els cops que vulguis tornant-lo a pesar, pagues. Està molt bé... tan pels que mengen molt com pels que mengen poc...

Després de sopar ens vam dirigir a peu (uns 3 km) al proyecto Tamar (proyecto tartaruga marina), on cada dia a les 9 del vespre, feien una xerrada d'algo del medi ambient, tortugues, dofins, etc... en portuguès però s'entenia de conya. A mig camí ens va parar una furgo i ens va pujar... li vam donar 2 R$. Al acabar la xerrada la mateixa furgo s'esperava fora, el tio s'ho monta bé... pel mateix preu del bus, fa la ruta parant-se al proyecto tamar. Tots els turistes són sempre allà, ja que no hi ha gaire res més a fer a la illa.

Vam anar a prendre algo prop de la pousada i a dormir.