Suïssa - glaciar Rhone

Dia 3:

17.8.08

Després de comprovar que seguíem vius a la casa del terror, vam fer les maletes i vam marxar de l'hotel, encara no hi havia ningú a recepció... que fàcil és tenir un hotel així!

El dia tornava a ser dolentot, tot i que no tan com el primer, hi havia pluja dèbil que feia que no es pogués veure el cim de la montanya però no et molestava per poder veure altres coses. Ens vam dirigir a Meiringen per visitar la oficina de turisme, però al ser diumenge estava tancada, només obria a la tarda, així que vam anar a la garganta del riu aare, aaresclucht. El caudal és considerable, és un passeig de 40 minuts anada i 40 més de tornada, i vas veient les formes de la garganta formada per l'aigua... hi ha una passarela montada durant tot el camí, el qual desvirtua una mica el paisatge però és la única manera de poder-ho veure.






A menys d'un km es troben les cascades de rechenbachfalls, es pot pujar amb un tren que s'empina per la montanya 6CHF només anada o 9CHF anada i tornada o també es pot pujar en cotxe. Això últim no ho sabíem, així que vam agafar l'anada i la tornada ja que amb la pluja no era plan de tornar a peu.


La quantitat d'aigua que cau és espectacular, aquí Sir Arthur Conan Doyle va matar a Sherlock Holmes, a la montanya hi ha una estrelleta en el punt concret.


Des d'aquest punt es pot seguir un sender que puja fins dalt de la cascada, i aqui va ser on vam trobar la carretera i vam veure que es podia fer en cotxe, estalvian-te els diners del tren.






Quan vam baixar ja era hora de dinar i ens vam acostar a Meiringen a menys d'un km per menjar algo.

Després vam agafar la carretera que puja al Grimselpass, és un dels tres ports de montanya que hi ha prop. El dia no era el millor, però hi havíem d'anar si o si perquè teníem l'hotel a gluringen a la regió de Valais, als peus d'on s'agafa el telefèric per visitar el glaciar Aletsch el qual haguéssim visitat avui si el dia hagués sigut bo.


La carretera és de curves i bastant empinada...

A Gletsch hi ha un encreuament de carreteres, una que segueix direcció el furkapass i una altra que va direcció Fiesch. Havíem de seguir cap a Fiesch però ho vam fer direcció el furka per anar a visitar el glaciar rhone i la seva gruta de gel, aquest era el plan de demà però el vam canviar pel temps... així dempa ja depenent del temps faríem una cosa o una altra.

El glaciar és guapo... no n'haviem vist mai cap de tan aprop així que ens va agradar molt. 5CHF per poder-te acostar i veure la gruta de gel. Hi ha un petit sender de pocs metres que et porta als peus.






l'interior del glaciar....
El què és una llàstima és que hi ha fotos de fa 50 o 100 anys i veus com ha disminut bastant el seu gruix.

Al sortir vam tornar fins a Gletsch i vam agafar la carretera direcció Fiesch... al passar per Gluringen vam parar-nos a l'hotel.


Wallisser Sonne
108 CHF l'habitació doble amb bany privat.
al tenir-lo basant lliure ens van donar una habitació millor al mateix preu. Un detall de part seva.

Vam sortir de l'hotel i vam anar a visitar els poblets dels voltants, anant direcció Fiesch, on vam sopar i vam aprofitar per mirar els horaris i preus del telefèric que puja a eiggshorn i al glaciar Aletsch ja que el propietari de l'hotel ens va dir que demà faria sol.






Tot i el temps, el dia va ser ben aprofitat.

Suïssa - jungfraujoch

Dia 2:

16.8.08

El primer que vam fer al llevar-nos va ser mirar per la finestra, el cel estava despejat!!


Vam fer les maletes i vam marxar de l'hotel. Mentre esperàvem el telefèric que surt cada mitja hora, vam donar una volteta pel poble super-tranquil.

La boira que es veu no és més que l'aigua del dia anterior que s'evapora, ja que el cel era super blau.


Ens vam dirigir a Lauterbrunnen que és on agafaríem el tren que ens portaría a la Jungfrau.

El bitllet val 157,40 CHF però per ser espanyols ens va valer la meitat 88,90 CHF i a sobre ens van donar un tiquet regal per un aperitiu al cim de la montanya.

Vàries imatges del camí a la montanya, a la primera foto es pot veure Lauterbrunnen amb la seva cascada.



Hi ha un punt, a l'estació Klein scheidegg on s'uneixen els trens que pugen per la vall de Lauterbrunnen i els que pugen pel de Grindelwald, en aquest punt s'ha d'agafar un únic tren que passa per dins la montanya, tarda una hora i pico.

El tren vermell és el que s'enfila pel túnel.


Pel camí fa un parell de parades de 5 minuts des d'on hi ha uns miradors. Tot el trajecte des de Lauterbrunnen dura dues hores, si s'agafa a Interlaken, s'hi ha de sumar mitja horeta més.

Un cop a dalt, la vista és espectacular... les fotos no mostren la magnitud de les montanyes. Fa fred perquè fa una mica de vent però posan-te al sol s'està bé. S'ha d'anar amb compte al caminar perquè la neu està trepitjada i gelada i patina.



Es pot visitar una gruta de gel, en la qual hi ha un homenatge a la selecció espanyola guanyadora de l'eurocopa (es veu que van viure intensament tot allò aquesta gent...), a mi el futbol me la bufa, però ja que gràcies a ells em vaig estalviar bastanta pasta... doncs aqui va el meu petit homenatge.


Hi ha dos o tres restaurants per poder menjar, un es diu bollywood i és de menjar indi... ( no he vist en cap païs tan turisme hindú com a suïssa). Vam anar al bar a comprar algo per beure per acompanyar els entrepans que portàvem i ens vam enrecordar dels tiquets per la consumició que ens havien donat, així que vam tenir la cocacola i la xocolata calenta gratis, jeje.



Vam estar 3 hores i pico al cim i vam anar a buscar el tren per tornar.

Al arribar a Lauterbrunnen ens vam acostar a la cascada i vam seguir el caminet que porta just al darrera d'ella i des d'on es divisa una magnífica panoràmica del poble.




Vam anar cap a Faulensee, un poblet que està al costat del llac Thun que és on teníem l'hotel per aquesta nit.

Al arribar a la porta hi havia un cartellet que posava: "Senyor XXX lamentablement hem hagut de sortir, la seva habitació és la número 22 de la segona planta"... al costat del nostre hi havia un altre paperet per una altra senyora. Intueixo que van ser les dues uniques habitacions que van tenir plenes, estava completament buit, casi tenebrós... la nostra habitació era molt vella però neta.

Vam deixar els trastos i ens en vam anar a Interlaken per coneixer-la una mica i sopar allà. A la plaça principal hi havia moviment... hi havia uns músics apunt de tocar el corn alpí, vam pensar "mira que bé, veurem un concert".. però va resultar ser una missa... així que vam marxar al cap d'un parell de cançons.




Vam sopar a la plaça del costat i vam anar cap a l'hotel, a la casa del terror... seguia solitari, al nostre passadís no hi havia llum i l'altra parella que se suposava que havia d'omplir l'altra habitació no havia arribat (el seu paper seguia a la porta)... així que vam tancar amb clau i a dormir.

L'hotel és el "lake side lodge" de faulensee.

Mini escapada a Suïssa

Dia 1.

15.8.08

Vam escollir suissa perquè està aprop de l'aeroport de Milan-Bergamo que és on teníem el bitllet, que vam comprar per lo econòmic del preu, ja que tan ens feia el destí i ens venia de gust alguna cosa que no fós visitar ciutats.

Vam sortir molt aviat de Girona, a les 6:40, així que a les 9 ja érem dalt del "nostre" opel astra (tot i tenir reservat un mini o similar... per suposat sempre dónen el similar), en direcció a suissa.

A la última gasolinera abans d'entrar a Suïssa, vam parar per omplir el dipòsit ja que suposavem que a suïssa seria més car i allà mateix ens van oferir la vignette obligatòria per les autopistes suisses... 40 CHF (francs suïssos) o 29,50 €... el vam comprar per comoditat tot i que després comptant, vam veure que ens haviem timat 5 €... en realitat al canvi val 25 €.

Tot i que el nord d'italia és maco, passant pel costat del lago di como, el paisatge va canviant a millor a mesura que anem entrant a suïssa... del viatge en cotxe, res especial excepte el túnel de San Gottardo, 17 km de túnel, una passada!!

Les previsions del temps es cumplíen... va començar a ploure i cada vegada amb més força... així que vam desistir de pujar per el sustenpass que era el plà inicial i vam seguir per autopista...

Al arribar a Brienz, eren la 1 i poc i ens vam parar a dinar... ja que teníem que modificar una mica la tarda per les inclemencies del temps.

Brienz és un poblet amb molt encant, situat al costat del llac amb el seu mateix nom, Brienz... vam menjar i vam donar una volteta, ràpida perquè plovia amb bastata força.


Després de dinar, vam seguir per la carretera que voreja el llac fins a Interlaken, volíem passar per la oficina de turisme per demanar informació de la zona... ja que al ploure, havíem de canviar de plans.

Ens van donar informació i ens van explicar el que ja sabíem que al ser espanyols, per pujar a jungfrau teníem un 50% de dte. Li vaig preguntar si era una tonteria pujar amb aquest temps i em va comentar que demà faria molt bo i em va ensenyar una pantalla a l'ordinador que indicava un sol enorme per demà... a mi em costava creure-ho... però si ell ho diu....

Ens vam dirigir a Lauterbrunnen i vam passar de llarg per arribar-nos a Trummelbachfalls. Vam decidir entrar tot i la pluja i l'elecció va ser molt encertada, és genial... la quantitat d'aigua que baixa per allà és dificil d'explicar inclús mostrant fotos.

11CHF l'entrada adulta.




Vista de la vall de lauterbrunnen des de les cascades


Quan vam sortir de les cascades ens vam dirigir a stechelbach, punt des d'on surt el telefèric que ens portarà a gimmelwald, un poblet sense cotxes on teníem l'allotjament. Preu del telefèric 10,20 CHF anada i tornada + 6CHF el parking de stechelberg.

La idea era fer el check-in, seguir amb el telefèric fins a Mürren i baixar a peu de Mürren al hotel, però per culpa del temps vam haver d'anular aquesta part. Al arribar a l'hotel portavem molles fins i tot les calces, així que vam dutxar-nos amb aigua ben calenta i ens vam quedar al saló de l'hotel, descansant i prenent alguna cosa... ja ens vam quedar a sopar al mateix hotel, el qual era molt acollidor.


Dades de l'hotel:
Zum Berggeist
Gimmelwald
90 CHF habitació doble amb bany privat.
Vam anar a dormir molt aviat, i ho vam fer fent apostes de si seria veritat el què havia dit el de la oficina de turisme sobre el bon temps del dia següent.

Arusha

Dia 8

20.5.07

Tal i com van parlar el dia abans amb el propietari de l'agència, un conductor i un guia ens esperaven al hall de l'hotel... oh! sorpresa! Eren en Joseph i en Haji, els mateixos que ens havien portat tota la setmana pels parcs del nord de Tanzania. A mi em va donar la sensació que no els agradava gaire la idea d'haver-nos de portar d'"excursió" ja que al cap i a la fi aquell dia ens tocava lliure, per tan això els devia suposar haver de treballar en un dia que no tocava, perquè el jefe els va obligar. Vam visitar la ciutat, que en realitat no té molt més encant que el de passejar tranquil.lament pels mercats, els quals estàn tots situats al centre, al voltant de l'estació central d'autobusos, que era un anar i venir constant de gent.

a l'hora de dinar, vam pensar que els hi pagaríem el dinar a tots dos a un restaurant. Ens van preguntar on ens venia de gust menjar i es van sorprendre quan els vam dir que volíem menjar en un lloc econòmic perquè ens quedaven molt pocs diners, un lloc on mengés la gent loca. Ens quedaven 45 shillings que són uns 24 €.

Van estar una estona pensant on anar i després de provar un parell de llocs en els quals "no els donava la gana" posar-se a cuinar, vam arribar a un tercer, que semblava més un bar de barri que un restaurant, ens va agradar.

Vam veure el menú del dia i vam respirar tranquils al veure que si en tindriem prou per invitar-los, el menú valia menys de 2 € per persona. Constava d'un plat principal, pollastre o peix, amb arros o ugali. Quan els vam dir que els convidavem a menjar, la resposta del conductor va ser: "però si us queden pocs diners!!".. li vam explicar que per pagar-lis el dinar ens en quedava suficient, que no es preocupéssin... això em va deixar amb "mal sabor de boca" ja que vaig veure que el què per nosaltres era poc, allà és un món. Van estar molt contents de poder menjar amb nosaltres, crec que per ells allò va ser com un premi a la feina ben feta, i també penso que no estan acostumats a que això els passi, ja que durant els safaris els guies i els conductors tenen una caseta apart del lodge principal, així no es relacionen mai amb els "clients". Ens van portar els plats amb el menjar i una cullera a cada un, ni coberts ni tovallons... així que, ens vam fixar com ho feien ells... la cullera servia per aguantar el pollastre o el peix i els dits de l'altra mà per estirar i portar-t'ho a la boca, jajaja... Allà al costat hi havia un rentamans i quan acabaves de menjar, t'aixecaves, et rentaves les mans i llestos! Quan vam acabar faltaven un parell d'hores per anar a l'aeroport, així que ens vam asseure allà a la vorera com ells a fer la migdiada... quan ja teníem el cul quadrat d'estar a la vorera, nosaltres dos vam anar a fer una volta i ens vam ficar a un bar a prendre una cerveseta... no cal dir que érem els únics blancs, jejej... l'experiència va estar bé, excepte la d'anar al lavabo... tot i no considerar-me una persona maniàtica en aquest sentit allà vaig ser incapaç ni tan sols d'entrar.

A l'hora prevista vam anar a l'eroport, que estava a 40 minuts del centre (si no recordo malament)... i el trajecte va ser una bonica manera de despedir-nos de tanzania, les carreteres plenes de gent anant i venint, carregades amb fruita, aigua o el què fós... una vista que ens havíem perdut el dia de l'arribada pel fet de ser de nit. Vam pujar a l'avió amb la convicció que tornarem a trepitjar àfrica negra algun cop...

FI DEL VIATGE.

Ngorongoro

Dia 7
19.5.08

Després de l'esmorzar ens vam dirigir a l'entrada del cráter del ngorongoro. Però el cotxe es va parar abans d'arribar!! Un altre cop?? Havia tornat a passar el mateix del dia anterior, per tan el conductor es va haver de tornar a arrastrar als baixos del cotxe i tornar a empalmar el tubet de la gasolina... aquest cop em vaig cabrejar i es devia notar a la cara perquè el guia em va dir que no passava res que en un minut ho solucionaven... els vam dir que la solució passava per omplenar el primer dipòsit que era el que estava buit i estava causant problemes, així que ens vam dirigir a una gasolinera que hi havia en un poblet molt petit que hi ha prop de l'entrada al ngorongoro.

En Joseph, el conductor ens va dir que la gasolina aqui era molt cara i per això portaven dos dipòsits per no haver de omplenar-lo aqui... però ho va pagar de la seva butxaca i es va guardar el ticket per donar-lo al jefe, suposo.

L'àrea de conservació del ngorongoro està situat entre el serengeti i el llac manyara, i cobreix una extensió de 8300km2. Dins d'aquesta àrea es troba el cràter el qual té la caldera més gran del món, les seves vores estan a 2286 m d'altitud i la caldera té una profunditat de 610 m, amb un diàmetre de 20 km en la seva part més ampla i 17 en la seva part més estreta, originant una àrea de 260 km2, no és considerat parc nacional però si àrea de conservació per tan es protegeix la flora i la fauna, a més es permet el pastoreig dels masai.

A l'interior de la caldera s'han comptabilitzat una població de 25000 grans mamífers, la seva majoria zebres i ñus, i tot i que podem trobar lleons, elefants, lleopards, guepards, impales, etc... l'animal estrella és el rinoceront negre. Depenent de la sort es pot veure més o menys a prop, però es veu que hi ha pocs safaris que se'n vagin del ngorongoro sense veure'n almenys un.

El safari va transcórrer amb tota normalitat.









Segurament llegireu que si no es tenen molts dies es pot fer un safari visitant com a mínim el ngorongoro i segurament veureu els 'cinc grans', però jo no entenc un safari per tanzania sense el serengeti, sincerament. A més de que era maig i la concentració de vehicles era considerable, no vull ni imaginar-me com té que ser allò a l'agost!! És comprensible per les mides de la caldera.

Vam veure bastants lleons, tan que al final si estaven una mica lluny del camí ja ni ens paravem... era com dir... buah! un altre lleó!

Aquest mascle tenia dues femelles!! A la que una s'aixecava,... zas!! ja me l'apretava per darrera, jeje... al final una de les dues es va afartar i es va quedar només amb una.






A l'hora del picnic, ens en vam anar al costat d'un dels dos llacs que hi ha al cràter per menjar. Em vaig asseure als peus d'un arbre a la sombra, per disfrutar de la meva super cuixa de pollastre i un plàta, i va arribar un bus ple de gent. Eren gent tanzana, d'una escola d'adults, era el seu dia festiu i els havien portat d'excursió. De sobte em vaig veure rodejada de gent amb la seva caixeta de picnic, tots somrient, preguntant-me d'on era, com em deia i un munt de preguntes varies que algunes vaig entendre però algunes no... crec que els feia gràcia el fet de que fós blanca i que vingués de tan lluny... així que vaig intuir que eren d'algun poblet proper on poques vegades han vist turistes i estaven eufòrics per l'excursió.

Vam continuar amb els safari i lluny al camí vam veure uns quants cotxes parats... ens vam acostar i hi havia un lleó dormint, només se li veia mig cos, la resta el tenia a la sombra dintre d'un tub d'aquests que serveix perquè passi l'aigua d'un costat a l'altre de la carretera sense inundar-la, no se si m'explico bé, jeje... poc a poc els cotxes van anar marxant i ens vam quedar sols amb ell... el conductor va arrancar el vehicle un altre cop i en aquell moment el lleó es va moure, va aixecar el cap i ens va mirar... la veritat és que feia repsecte, el lleó ens mirava i vam poder-li fer un pilot de fotos, desde mooooolt aprop





Al cap d'una estona es va aixecar i va resultar que n'hi havia dos, l'altre quedava totalment amagat a la nostra vista fins que aquest es va moure.

I per fí: l'estrella del ngorongoro, aquest va ser el que vam veure més a prop, en vam veure dos més que estaven al 'quinto coño' i que jo sincerament no vaig aconseguir distinguir ni amb els prismàtics, tot i que el guia ens va assegurar que n'hi havia dos.


Ens vam despedir del Ngorongoro parant en un mirador amb unes vistes fantàstiques i vam emprendre el camí un altre cop direcció a Arusha.
Pel camí vam parar a karatu a repostar el dipòsit i a estirar una mica les cames, em va semblar un poble molt encantador i ens va saber greu no poder-hi estar una estona més per coneixer una mica la seva gent.




A l'arribar a l'hotel encara no s'havia fet fosc, així que vam decidir sortir a fer una volta per Arusha. Ens va encantar l'ambientass... aviat ens va parar un noi que es va interessar per saber d'ón érem, si ens agradava el barça i bastantes preguntes típiques, per això vam començar a sospitar que aquest ens volia vendre algo, i així va ser, no van tardar ni dos minuts en acostar-se 4 o 5 amics seus carregats de quadres... anaven a la caça del turista!! Em va fer mal al cor quan els vaig dir que no tenia diners i em van senyalar l'hotel on ens allotjavem... tot i que no era cap meravella, no deixava de ser un luxe per ells.

Ens vam dirigir a sopar al restaruant i quan ja haviem acabat ens van portar el compte, això seria el normal si no fós perquè el teníem inclós amb el preu del safari. Després d'ensenyar-los els vouchers que tenia jo i de intentar comunicar amb el propietari de l'agencia ens van dir que podiem anar a descansar i que disculpéssim les molèsties.

Al cap de poca estona va sonar el telèfon de l'habitació, un senyor en anglès ens volia veure al hall de l'hotel. A l'arribar a baix vam trobar-nos amb l'amo de l'agència, estava disgustadíssim amb el que ens havia passat amb el sopar, molt molt molest amb els de l'hotel per haver-nos dit això... li vaig dir que no hi havia problema que s'havia solucionat i ja estava... però no es va conformar amb demanar-nos disculpes, sino que ens va 'obligar' a acompanyar-lo al bar, que ens invitava a unes cerveses.

Una hora i mitja!!!! vam estar amb ell al bar, parlant de com havia anat el safari, explicant-li les nostres experiències i ell disculpant-se un i mil cops de lo que havia passat al sopar. En Manel no parla res d'anglès i jo lo justet per fer-me entendre... aquesta hora i mitja va ser divertida però estressant, quan hi havia alguna cosa que no entenia en anglès. feia veure que si que ho havia entès però ell es donava compte de que no i llavors em deletrejava la paraula en qüestió o em deletrejava un sinònim... quin tio més genial... ens va explicar mitja vida seva i repetia un i mil cops les seves disculpes ... en realitat devia estar molt emprenyat, en part és normal ja que els porta bastants turistes al cap de l'any. Vam aprofitar aquesta estona per fotre-li canya amb el tema dels motors dels cotxes i de que havien de portar una corda al cotxe per quan quedéssin embarrancats, etc... jeje.

La tercera cervesa de mig litre ja la vam declinar... així que en va demanar una altra per ell i una per compartir nosaltres dos, o sigui, que ens va quedar clar que no acceptava un no, jajaja.

Al dia següent ja marxavem però el nostre avió no sortia fins a mitja tarda, així que ens va dir que per disculpar-se (un altre cop?) el dia següent ens posaria un guia i un conductor per fer-nos de guia per Arusha. Per un costat ens va agradar, però per l'altre haguéssim preferit donar la volta per la ciutat nosaltres sols, però no podíem declinar el seu oferiment, no fós cas que ens demanés mil disculpes més!