Dia 6: 18.5.08 II part.
algunes fotos del voltant de l'hotel.
aquests tot i que semblen rates, són parents dels elefants, n'hi havia moltissims pels volts de l'hotel.
aquest i la seva familia dormien als baixos de la terrassa de l'hotel, vam sentir uns sorollets al mati i al mirar a baix...
Vam sortir del serengeti en direcció al ngorongoro, per això haviem de retrocedir el llarg camí de pols del primer dia... al cap de poc, vam tornar a qeudar-nos tirats!!
aquest cop va ser per culpa del cotxe... porten dos motors de gasolina i quan un s'acaba automàticament s'empalma amb el segon, però fallava la manguera o algo aixi que uneix els dos diposits i tot i portar gasolina ens vam quedar tirats, sort que el conductor era espavilat i després de mitja horeta va aconseguir arreglar-ho, no sense beure's un bon raig de gasoil, pobre!
Vam arribar al Ngorongoro i ens vam dirigir a l'hotel, va ser a un dels pocs on vam veure més activitat, al ser maig a la resta d'hotels practicament no haviem trobat a ningú, però en aquest si... segurament es deu al fet que la gent va pocs dies a tanzania i el ngorongoro et "garantitza" veure gairebé tots els animals. El paisatge és espectacular però a nosaltres va ser el què menys ens va agradar.
la vista des de l'habitació, des del finestral que ocupava tota la paret.
el dia ens va regalar una posta de sol preciosa.
Dia 6:18.5.07
Ens vam llevar encara amb la emoció d'ahir, sería dificil superar el viscut, però no per això ens vam llevar amb menys ànims... encara érem al serengeti i avui marxavem, volíem aprofitar al màxim les hores que quedaven.
El matí el dedicaríem a fer un safari per la zona, aquesta nit havia plogut i els camins estaven plens de bassals.
Vam passar prop de l'acacia on la tarda anterior havíem vist el lleopard sopant i continuava allà... però vam passar de llarg i vam continuar buscant més fauna.
Als pocs metres vam veure un bassal enorme, el guia deia que no passavem, el conductor deia que si.. va accelerar i... no! Vam quedar embarrancats al mig del bassal! Tot i que en Manel li deia que per sortir d'allà no podia donar molt gas, el conductor accelerava cada cop més i encara ens enfonsavem més.
Vam estar intentant sortir posant troncs sota el cotxe, intentant treure l'aigua com podíem i res!! Tot això a escassos metres de l'acacia on hi havia el lleopard, al principi em resistía a baixar del cotxe pero al final ho vaig fer...
Vam haver de trucar amb la emissora a algú que estigués a prop per venir-nos a buscar... i al cap de mitja hora més va arribar un atlre cotxe.. era de la mateixa agència que el nostre, amb una parella de canaries, no se'ls va acudir una altra manera de treure el cotxe que entrar amb el seu al bassal i empènyer... conclusió: mireu la foto!
Els dos cotxes embarrancats, sense poder sortir, ni un ni l'altre... aysssss
Al cap d'un parell d'hores va arribar un cotxe, anaven tres nois per lliure (encara em pregunto com van aconseguir entrar al parc sense guia, així que dedueixo que hi ha alguna manera de que et donguin els permisos), anaven amb un land rover i ben provisionats... duien una corda!! Ens van arrastrar i vam aconseguir sortir d'allà... bé!!! Havíem perdut dues precioses hores, però havíem viscut una altra aventura, jeje..
La parella canària estava desilusionada perquè el seu guia els havia dit que no podrien veure la gran migració perquè estava molt lluny, els vam explicar que nosaltres l'haviem vist el dia anterior així que van decidir que quan sortissin del bassal, preguntarien al guia si hi podien anar... no els vam veure al menjador al migdia, així que vam deduir que havien aconseguit convèncer el guia, bé!
Vam seguir amb el safari i el següent millor veure-ho en foto:
Dia 5: 17.5.07
Ens vam aixecar amb uns sorollets que veníen de fora, vam obrir la cortina i teníem uns antílops pastant just sota la nostra finestra... això és el serengeti!
Vam donar una volta pels voltants de l'hotel per esperar que obrissin el menjador per l'esmorzar i vam aprofitar per anar al mirador de l'hotel on hi havia unes vistes magnífiques per veure com s'aixecava el dia.
Des del menjador, vam veure en Haji tirant pedres a unes mates.. que fa? hi havia uns babuins donant voltes per sobre el nostre jeep i s'havien carregat un retrovisor, jeje.
Després d'esmorzar el guia ens va donar una noticia que ens va deixar morts... no era possible veure la gran migració, estava molt lluny... les pluges se n'havien anat ja i els nyus estaven a molts km d'aqui.. no hi ha opció? tan lluny estan? li vam preguntar... si molt, va dir... al quinto coño? vam preguntar fent referència a lo què ell entenia per molt lluny... i va contestar... si, al quinto coño!!
Al veure que ens sabia greu, va dir que hi havia la opció de en comptes de venir a dinar al hotel, ens emportéssim el picnic i intentaríem arribar-hi.. això si, el camí el faríem més aviat rapidet i no podriem anar lents tal i com es fa un safari.. i tot i així no ens assegurava que quan arribéssim allà encara hi fóssin..
Vam acceptar, volíem córrer el risc de perdre un dia de viatge, si hi havia la més mínima possibilitat de veure la migració.
Vam sortir de l'hotel i en menys d'un km vam trobar a la copa d'una acacia, una gacela de thomson morta. En Haji ens va explicar que era de lleopard, perquè els lleons cacen quan tenen gana, en canvi el lleopard, caça quan té la oportunitat i si no té gana, s'ho guarda.
Després de varis km vam començar a veure alguna cebra... i algun nyu. Vam intuir que estavem arribant, de tan en tan ens creuavem amb algun altre jeep i els dos conductors paraven per xerrar (normalment s'expliquen què hi ha d'interessant per allà aprop, vam intuir que en Joseph li explicava que hi havia una gacela morta en una copa d'acacia... però no vam poder entendre si hi havia la migració aprop o no i quan li preguntavem... callava... grrrrrrrrrrrrrr)
I per fi vam arribar... milers i milers de nyus al nostre voltant, era increíble... no estaven corrent tal i com estem acostumats a veure'ls als reportatges, però la imatge feia estremir, vam estar recorrent el camí durant uns km, no sabria dir quants.. però miréssis on miréssis hi havia nyus pasturant.. tots al uníson remugant: gnu, gnu, gnu, (d'aqui els hi vé el nom), vam aparcar el cotxe sota una acacia i vam menjar-nos al picnic, rodejats d'una meravella natural.
Li vaig dir al guia... "ya estamos en el quinto coño?? Si!!! Ya estamos en el quinto coño, va contestar alegre!!"
Quan vam acabar de menjar, vam tornar a l'hotel, ja que a les 6 haviem de ser-hi, perquè a partir d'aquella hora no es pot circular pels parcs...
Quan ja gairebé arribavem, eren 3/4 de 6, ens vam enrecordar de la gacela morta, així que li vam demanar al guia si seria possible anar a veure si el lleopard havia anat a sopar.. va dir que vale, però que no podíem entretenir-nos molt per l'hora que era... va apretar el gas i a fondo!
De lluny vam veure uns quants cotxes parats aprop de l'arbre així qeu ens vam alegrar de veure que teníem sort... un cop més.
I com que una imatge val més que mil paraules... doncs tres imatges i així m'estalvio 3000 paraules...
Quan vam veure que eren 1/4 de 7, li vam dir al guia que si volía podíem marxar... ja?? va preguntar. Li vam dir que no ens cansavem d'estar allà però que teniem por que els hi caigués alguna bronca per arribar més tard de les 6, els demés cotxes ja havien marxat i només quedavem nosaltres... en Joseph ens va explicar que si arribavem tard per parar-nos a veure cebres si ens dirien algo, però per veure un lleopard i a més sopant... doncs ho entendrien, jeje. Ell mateix alucinava mirant pels prismatics, així que el vam creure quan ens va dir que això no es veu cada dia.
Vam estar fins les 7 contemplant-lo i llavors si vam anar cap a l'hotel, el dia havia estat fantàstic!
A mitja tarda havia caigut una xàfec i ara abans de fer-se fosc, havia sortit un arc de sant martí sencer!! es veia tot l'arc des del principi fins al final, tot i que no hi havia manera de fer-li una foto sencera.. erem massa aprop... ooh!!
I un parell d'imatges més del serengeti.
Després de visitar els masai, vam continuar el camí, del qual ens vam desviar uns 2 km per visitar la garganta d'olduvai, un dels llocs de l'est d'àfrica més importants respecta jaciments arqueològics, está al "valle del rift" i es diu que aqui hi ha la cuna de la humanitat.
Hi ha un petit museu i un mirador, on t'assentes i un guia del lloc t'explica la història de la garganta... en haji va passar de fer-nos d'intèrpret, així que vaig haver de practicar el meu pobre anglès (sempre que torno d'un viatge penso que he d'apuntar-me a anglès, jeje)
És una visita que està bé perquè vé de pas, camí al serengeti, sino, no valdria la pena fer-la.
Aquí vam aprofitar per dinar.
El camí que continuava cap al serengeti, era un camí de moltissima pols, vam tancar finestres però tot i així la pols entrava, els cabells negres semblaven grisos... jeje.
Després de més o menys una hora vam arribar al parc nacional serengeti, que significa "llanura sin fin", té una extensió de 14765 km2, durant l'època d'abril a juny és quan és època de pluges i el paisatge és més verd però també és més complicat veure animals per l'altura de l'herba.. durant aquesta època la migració és intensa i es poden trobar milers de nys i zebres marxant juntes en fileres de fins a 40 km de longitud... només de pensar-ho se'ns posaven els pels de punta, la gran migració!! aconseguiríem veure-la? era la única pregunta que teníem en ment... si abans de començar el viatge m'haguéssin fet escollir entre veure la gran migració o veure 10 lleons... sens dubte, hagués escollit la gran migració.
Ens vam parar a l'entrada del parc (ens agradaria deixar clar que quan diem parc és perquè són els límits del considerat parc nacinal però no hi ha valles ni barreres ni filats elèctrics, els animals són lliures per sortir i entrar del parc quan vulguin)
Doncs això... que ens vam parar a l'entrada pels permisos, que van per 24 hores, ni una més... per això no podíem entrar abans de les 3, perquè l'ultim dia haguéssim hagut de marxar abans, per tan estaríem dos dies sencers dins el serengeti,
Quan vam tornar a pujar al jeep, en Joseph, el conductor, en comptes d'entrar al parc, va fer mitja volta i ens va senyalar uns 200 m fora del parc...ens vam dirigir cap allà i vam flipar! hi havia dues lleones, a 200 metres d'on acabavem de baixar per anar a fer un pipi.
Després de les oportunes fotos vam seguir el camí, aquest cop si, direcció al serengeti i la veritat és que se't talla una mica la respiració... per fi ets al serengeti, la llanura sin fin!
vam seguir el camí i en menys vam veure un cotxe parat a la cuneta, el guia ens va dir que és perquè hi devia haver algun animal
ens vam parar al seu costat i... el rei!!
El serengeti prometía!! Abans d'entrar ja veiem dues lleones i només entrar, un lleó i una lleona, tot i que aquesta estava tumbada de panxa enlaire i només se li veia la pota.. el guia ja ens va dir que això no es normal, que no ens penséssim que veuríem un lleó cada 2 km.
Vam seguir el camí i va començar a diluviar... queia una quantitat d'aigua per flipar... lluny es veia foc i fum, en Manel va demanar si aquest foc l'havien fet els llamps i en haji ens va dir que si... nosaltres il.lusos, el vam creure (una vegada havíem vist un reportatge per la tele on els llamps cremaven el serengeti), llavors al arribar a casa ens vam enterar llegint, que de tan en tan cremen les planícies d'herba seca perquè la nova creixi millor i els animals puguin trobar-la més fàcilment.
Quan vam arribar al lodge, ens vam fer un fart de riure... plovia moltíssim i les canals de la teulada engolíen l'aigua, però l'arquitecte va ser tan intel.ligent que aquesta aigua de les canals queia just a l'entrada del lodge, que feia pendent. Resultat: un bassal de uns 30 cm de profunditat, jajaja.
Dia 4: 16.5.07
Vam sortir del lodge per carretera d'asfalt, ens dirigíem al parc nacional del serengeti, però per això haviem de creuar l'àrea de conservació del ngorongoro, el cràter del qual visitaríem durant el trajecte de tornada.
En aquesta àrea és on es poden veure alguns poblats masai. Temps enrere estaven al serengeti, però el govern els va fer sortir d'allà i els va "allotjar" en aquesta àrea, menys perillosa. pel camí es veuen infinitat de masai, la majoria d'ells nens amb els seus ramats de vaques o cabres pasturant.
El guia ens va dir que fins les 3 de la tarda no podiem entrar al serengeti, així que al matí hi havia dues opcions.. una era parar-nos a alguna de les múltiples botigues de records que hi havia al costat de la carretera o... visitar una tribu masai! Per descoptat vam escollir la segona!
Vam passar per més d'un poblat en el que hi havia alguns jeeps turistics parats, però vam parar en un que no hi havia ningú i així estaríem sols, va dir en haji... tot i que imaginem que ho deuen tenir més que parlat i cada guia visita "el seu" poblat. (o sigui el que hi té comissió)
Al veure que el cotxe s'acostava al poblat, els masai van començar a sortir... venien a rebre'ns.Vaig preguntar quan duraria la visita i com que durava un parell d'hores, vaig demanar anar al lavabo.. el jefe de la tribu em va ensenyar el WC, una caseta de palla allunyada del poblat, evidentment, em vaig endur la càmera, jeje.
aquesta és la caseta del lavabo vista per fora, la foto interior millor no posar-la, jeje.
Mentre era al lavabo van pactar el preu de la visita amb el jefe de la tribu, vam pagar 50$, una barbaritat si tenim en compte el nivell de vida del país, en aquell moment no ho vam valorar, però ho vam contar l'últim dia quan vam veure els preus d'un menú a arusha.
Les dones masai ens van rebre amb unes cançons i uns balls típics d'allà, abans d'entrar al poblat, és bonic veure-les saltar i cantar, s'ho passen bé.
Després de les dances fora del poblat, van venir les de dins... un altre cop cançons i saltets, però aquest cop em van invitar a saltar amb elles, així que ja em teniu, amb collarets al coll, saltant com una masai (o millor dit, passant vergonya i intentant saltar com una masai), la veritat és que no sé què em va passar, però entre la olor dels masai (que tot i que és dificil de descriure, és similar a la de vaca bruta...i tot i que no sóc pas la finura personalitzada... aquella olor em marejava)... doncs això que entre la olor i l'agobio que començava a tenir al veure que era la única blanca i tots em miraven, i que tot em començava a semblar una turistada doncs... va començar el meu agobio.
Al acabar les dances, em van treure els collarets, que eren el que tenien la olor impregnada que em marejava... i això va fer que em relaxés una mica. Vam estar donant voltes pel poblat i vam entrar en una cabanyeta, on només vam entrar nosaltres dos, en haji i el guia del poblat.
el telèfon era del nostre guia, però el jefe del poblat va estar més pendent d'ell que de nosaltres.
Just entrar a la cabanyeta vam veure un foc a terra amb una peça de carn vermella plena de sang que s'estava cuinant, t'entra un calfred només de pensar que potser t'inviten, jajaja (al poble de mtowambo ens van invitar a cervesa casera feta amb platans i vam acceptar). Ens van explicar com dormien dins la cabanya, la qual la meitat és per ells i la altra meitat per les cabres. Ens van ensenyar on cuinaven i vam tornar a sortir fora, amb l'alleujament de veure que la carn ensangrentada continuava al seu lloc. Són unes cabanyetes petitissimes en les que no queps dret, vam alucinar pensant que allà vivien 4 persones.
Em vaig fer una foto amb les dones masai i després els hi vaig ensenyar per la pantalla de la càmera, els va agradar... tingueu en compte que viuen sense miralls, així qeu només veuen la seva cara quan algú els hi ensenya en alguna foto. També vam enganxar el jefe de la tribu mirant-se al mirall retrovisor del cotxe.
Després d'això, vam sortir del poblat i ens vam dirigir a l'escola, allà hi havia tots els nens, ben assentadets. En aquest moment vam entendre on havien anat a parar el pilot de nens que havíem vist quan vam arribar al poblat. Ens van rebre amb una afectuosa salutació i després ens van explicar què estudiaven, es va aixecar un nen, (seria el més llest de tots) i amb un pal de fusta anava senyalant els números en anglès i suahili i la resta de nens ho anaven repetint, però ojo!! ... de carrerilla!! si es perdien, no sabien tornar a començar i havien de tornar a començar per l'1... així que no, no cola!! Al preguntar-li al professor quantes hores al dia van a l'escola em va dir que dues... només dues i donava la casualitat que justament eren a l'escola quan hi vam anar? no, tampoc cola!! Així que em vaig decepcionar una mica de veure que passen d'estudiar i que l'escola la tenen simplement perquè els americans deixen pasta perquè es creein escoles.. i ells les creen, si, però res més.
Així que vam donar un globus a cada un i vam sortir de l'escola, que per cert, està fora del poblat perquè veigueu l'interés que hi tenen...
I aqui vé la pitjor part del viatge... tocava torn de compres a les botigues masai... al mig del poblat, en lo que seria la plaça hi ha via una espècie de xiringuitu montat, cada una tenia el seu espai amb els seus braçalets i collarets penjats. I jo era la presa!!! Per descomptat no podia passar sense mirar el xiringuitu perquè formava part del "ritual"?? van començar a rodejar-me totes, però totes eh?? i van començar a col.locar-me braçalets... en debia portar 10 o 15 a cada braç... cada una volia que li comprés el seu.. .va tornar-me a venir l'agobio, però aquesta vegada amb escreix... vaig desitjar haver anat en un atuocar amb 5o turistes més, totes dones! jajaja... només escoltava la veu d'en Manel que deia: "no comencis a agobiar-te eh? no comencis a agobiar-te!" jajaja... com vols que no m'agobii?? Total, que vaig senyalar amb el dit un dels braçalets i tota seria li vaig dir que només aquell! Em van treure els demés i vam anar a pactar el preu amb el jefe del poblat...junt amb un collaret que una iaia masai va posar al coll d'en Manel, cosa que li va fer tanta il.lusió que encara no se l'ha tret..
Vam tornar al cotxe i per fi vaig poder mirar el braçalet que acabava de comprar, no m'havia fixat ni com era.. me'l vaig treure inmediatament, al veure que per on es tanca acabava amb un filferro fi tot oxidat i que em podia clavar fàcilment...
Vam seguir el camí, s'acostava l'hora de dinar i ho vam fer a la garganta d'olduvai.
