Feia bastant temps que teníem la il.lusió de fer un safari, però per un motiu o un altre sempre l'aplaçàvem. Però aquest any (2007) ens havíem decidit. Faríem un safari!
Vam començar amb la odissea de llegir fòrums, catàlegs... on era millor? Kenya, Tanzania, Zambia... aquest ultim ens atreia més que cap altre, super salvatge, gens explotat i molt molt verge, però això implicava que el preu estava pels núvols.
Per tan ens vam decidir per Tanzania, primer perquè està algo menys explotada que Kenya i segon perquè una de les màximes il.lusions del viatge era veure la gran migració dels nyus al serengeti, i com que la migració pel maig passa per tanzania doncs... cap a Tanzania!
Ens hagués agradat fer-ho per lliure, però per fer viatge a àfrica per lliure, fan falta molts dies, es pot fer, arribant a Arusha i allà contractar els safaris als parcs (ja que als parcs no pots entrar sense guia), el problema és que arribes a Arusha i has d'esperar uns dies que hi hagi algun 4x4 lliure o simplement haver d'esperar que s'ompli de gent perquè surti més barat.
Per tan vam anar amb agència, però vam intentar fugir d'aquelles que són grans i que l'únic que fan és ficar-te com borregos en jeeps, apretujats per aprofitar-los al màxim. Vam buscar bastant tan en agencies espanyoles com en agències tanzanes que les poguéssim contractar des d'aqui.
Ens vam decidir per planeta azul www.planetaazul.net que té oficina a barcelona, madrid i a tanzania.
El viatge va durar 9 dies, molt pocs si... però no teníem més.. de fet per un safari n'hi ha prou... tot i que hagués estat molt bé poder anar a zanzibar a fer una mica de submarinisme però... el preu es disparava bastant per tan, no ens va pas suposar un traume, jeje.
Ens vam haver de vacunar de febre groga, tifus, hepatitis B, meningitis i la profilaxis de la malaria, que son unes pastilles que t'has de prendre durant el viatge. El lariam.
Dia 1: 13.5.07
Vam volar de Barcelona a Amsterdam i d'Amsterdam a Arusha, tot correcte excepte que el vol es fa una mica pesadet. L'unic destacable del vol és la vista del volcà edna de sicilia fumejant.
Vam arribar a l'aeroport Kilimanjaro d'arusha que ja era fosc, allà ens esperaven en Haji i en Joseph, els nostres guia i conductor respectivament.
El camí a l'hotel es va fer llarg, no perquè hi estiguéssim molta estona, sino perquè ja era fosc i no hi ha faroles, tot era recte.. així que... les ganes de descobrir àfrica se't queden a dins, fins l'endemà.
Quan vam arribar a l'hotel, en Haji ens va reunir al hall per explicar-nos una mica l'itinerari i tot lo previst pels pròxims dies. Vam anar a sopar i a descansar que el pròxim dia ens llevabem bastant d'hora.
sábado, 19 de julio de 2008
Brasil, webs d'interès
Ens agradaria deixar constància de les webs que ens han fet tan servei per organitzar el viatge. Qui sap si algun dia les tornarem a necessitar o podrem fer-les servir per ajudar a algú a organitzar el seu viatge.
Web d'en Jordi (lo peix), el barco que ens va acollir i acompanyar els 8 dies per la selva amazònica.
http://lopeix.typepad.com
Web de la TAM, la companyia aèrea que vam fer servir pels vols interns.
www.tam.com.br i el seu e-mail de la oficina de madrid es: madrid@tam.com.br
Informació de Fernando de Noronha
www.noronha.com.br hi ha tot el llistat de pousadas de noronha.
http://www.guiaturpe.com.br/noronha/hoteis.php
Web de qui ens va fer el tour per les faveles
www.favelatour.com.br
Web dels diferents allotjaments que vam escollir.
Rio: www.riohostelipanema.com
Noronha: www.pousadadelmares.com
Salvador: http://www.arthemishotel.com.br/
Informació del carnaval de Rio.
http://rio-carnival.net/rio_carnival/rio_carnival_programs.php
Portal brasileny de turisme
http://www.braziltour.com/site/br/home/index.php
Informació de sanitat exterior
http://www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/vacunaciones/viajero/home.htm
Web d'en Jordi (lo peix), el barco que ens va acollir i acompanyar els 8 dies per la selva amazònica.
http://lopeix.typepad.com
Web de la TAM, la companyia aèrea que vam fer servir pels vols interns.
www.tam.com.br i el seu e-mail de la oficina de madrid es: madrid@tam.com.br
Informació de Fernando de Noronha
www.noronha.com.br hi ha tot el llistat de pousadas de noronha.
http://www.guiaturpe.com.br/noronha/hoteis.php
Web de qui ens va fer el tour per les faveles
www.favelatour.com.br
Web dels diferents allotjaments que vam escollir.
Rio: www.riohostelipanema.com
Noronha: www.pousadadelmares.com
Salvador: http://www.arthemishotel.com.br/
Informació del carnaval de Rio.
http://rio-carnival.net/rio_carnival/rio_carnival_programs.php
Portal brasileny de turisme
http://www.braziltour.com/site/br/home/index.php
Informació de sanitat exterior
http://www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/vacunaciones/viajero/home.htm
martes, 15 de julio de 2008
Salvador de Bahia.
Dia 17: 13.2.08
L'ultim matí a l'illa el vam dedicar a tornar a veure els punts qeu més ens havien agradat. Vam tornar el buggy i vam pujar al bus que ens va portar a l'aeroport en menys de 5 minuts.
A l'arribar a Salvador de Bahia, ens esperava un taxi de l'hotel, haviem pactat el preu de 60R$, però el taximetre marcava 75R$... ja pensavem que ens estava timant, quan resulta que ens va cobrar 60R$ i prou! era un pacte que tenien amb l'hotel... aixi que val la pena.
Haviem escollit l'hotel al pelourinho, www.arthemishotel.com.br ja que només passaríem una nit aqui i almenys ho teniem a prop.
Què dir de Salvador... doncs que no ens va agradar massa! No perquè no sigui maco, sino perquè tot l'encant que té es veu eclipsat per lo turistic que és... No pots fer 10 passes sense que algú t'intenti col.locar un braçalet del señor del bomfin o que t'intentin vendre un quadre o acompanyar-te per fer-te de guia.
elevador lacerda
Segurament llegireu que a Salvador és on es poden veure els ritmes africans, la capoeira al carrer, les bahianas vestides amb els vestits tipics... i si, això és cert!! però sempre amb una moneda abans i això li treu la gràcia, no disfrutem del lloc i el veiem irreal.
Segurament si ens haguéssim quedat més dies haguéssim pogut veure una altra cara de la ciutat, la no turistica, però no vam poder, per això no li donem l'esquena... si la ocasió ho requereix, li donarem una altra oportunitat a la ciutat que enamora a tanta i tanta gent.
Durant la tarda del dia 13, vam visitar la cidade baja, accedint-hi per un ascensor, el lacerda, que comunica la part alta amb la baixa... el mercado modelo (una altra turistada, tota plena de botigues de records) i una volta pel pelourinho que és el casc històric on vam sopar.
El dia 14 al aixecar-nos vam acabar de veure el pelourinho i tota la zona del casc històric i vam preparar les motxilles per un viatge llarg... aquest cop amb destí: Barcelona.
Fi del viatge a Brasil.
L'ultim matí a l'illa el vam dedicar a tornar a veure els punts qeu més ens havien agradat. Vam tornar el buggy i vam pujar al bus que ens va portar a l'aeroport en menys de 5 minuts.
A l'arribar a Salvador de Bahia, ens esperava un taxi de l'hotel, haviem pactat el preu de 60R$, però el taximetre marcava 75R$... ja pensavem que ens estava timant, quan resulta que ens va cobrar 60R$ i prou! era un pacte que tenien amb l'hotel... aixi que val la pena.
Haviem escollit l'hotel al pelourinho, www.arthemishotel.com.br ja que només passaríem una nit aqui i almenys ho teniem a prop.
Què dir de Salvador... doncs que no ens va agradar massa! No perquè no sigui maco, sino perquè tot l'encant que té es veu eclipsat per lo turistic que és... No pots fer 10 passes sense que algú t'intenti col.locar un braçalet del señor del bomfin o que t'intentin vendre un quadre o acompanyar-te per fer-te de guia.
elevador lacerda
Segurament llegireu que a Salvador és on es poden veure els ritmes africans, la capoeira al carrer, les bahianas vestides amb els vestits tipics... i si, això és cert!! però sempre amb una moneda abans i això li treu la gràcia, no disfrutem del lloc i el veiem irreal.
Segurament si ens haguéssim quedat més dies haguéssim pogut veure una altra cara de la ciutat, la no turistica, però no vam poder, per això no li donem l'esquena... si la ocasió ho requereix, li donarem una altra oportunitat a la ciutat que enamora a tanta i tanta gent.
Durant la tarda del dia 13, vam visitar la cidade baja, accedint-hi per un ascensor, el lacerda, que comunica la part alta amb la baixa... el mercado modelo (una altra turistada, tota plena de botigues de records) i una volta pel pelourinho que és el casc històric on vam sopar.
El dia 14 al aixecar-nos vam acabar de veure el pelourinho i tota la zona del casc històric i vam preparar les motxilles per un viatge llarg... aquest cop amb destí: Barcelona.
Fi del viatge a Brasil.
Fernando de Noronha, posta ous de les tortugues
Dia 16 nit: 12.2.08
El dia que vam arribar a Noronha, sabiem que podríem fer snorkel, submarinisme, banyar-nos en aigües cristalines, estar en platges verges... però no teniem ni idea de que podríem fer una cosa que va ser el que va acabar marcant la nostra estada a la illa.
Casi cada nit anavem al proyecto tamar a escoltar les xerrades que feien els biòlegs. El primer dia, van parlar de les tortugues marines i del projecte que la seva associació porta a terme a noronha, vam entendre que era època de la posta i que era possible veure el fenòmen. Una mica incrèduls, pensant que no seria possible que algo així ens pogués passar, ens vam aixecar 5 minuts abans per anar a les oficines a informar-nos.
Ens van dir que només poden anar-hi 4 persones per nit... i que només li quedava la nit del 12 per dues persones... bé!! marxavem el 13!!
Així que aqui estavem, era dia 12 a les 9 del vespre, al proyecto tamar, esperant el biòleg que ens acompanyaria a nosaltres i a una parella italiana.
Els biòlegs passen la nit a la platja per apuntar i marcar totes les tortugues que venen a desovar a la platja. Teniem dues opcions, tenir vehicle propi i quan haguéssim vist la posta tornar a l'hotel o quedar-nos a passar la nit amb ell a la platja i tornar l'endemà amb el seu cotxe. Haguéssim escollit la segona opció si el dia següent no fós ja el que marxavem. Per tan per això era tan necessari trobar un buggy per aquesta nit.
Aquesta zona està protegida, per tan vam haver de deixar el cotxe bastant lluny de la platja, i llavors pujar al cotxe dels biòlegs per arribar al lloc.
Ens va explicar qeu no és 100% segur que poguéssim veure'n una, ara és l'època i casi cada nit en vé alguna però no ho poden saber amb certesa... hi ha nits que n'han arribat tres i d'altres que no en vé cap.
Vam caminar la platja de dalt a baix (és la praia leao), un km i escaig més o menys... els 5 sols... en silenci, però res.. només el rastre d'una tortuga, que per el que fós no li havia agradat el lloc i se n'havia tornat a l'aigua.
Vam arribar a la cabanyeta que tenen montada per passar la nit ells.. cada hora dónen una volta a la platja i si no hi ha res, dormen i al cap d'una hora, repeteixen ritual.
Vam tenir la sort que a la segona ronda vam veure el rastre d'una... el biòleg (guilleme, em sembla), ens va dir que esperéssim allà que aniria a comprovar si hi era o no... va tornar, content... si si, hi és!! però encara estava fent el forat, no podíem molestar-la, ni llums ni res fins que comencés a desovar.
Ens vam quedar a uns metres de distància, mirant cap a la foscor, d'un a un va deixar que ens acostéssim, fent el cuc per la sorra, fins a uns dos metres... vaig poder notar com em venia sorra a la cara, amb les seves potes l'estava tirant enrere... però no veia res... només foscor... ¿has podido ver algo? em va preguntar.. creient que li deia la veritat, li vaig dir que si!
Quan va començar la posta, després d'una hora, ja vam poder encendre els lots, les tortugues entren en una espècie de trance, on gasta tantes energies en la posta que no pot fer res més... així que les llanternes no la molesten.
Quin ensurt!! és enorme!! Què collons era el que havia vist a la foscor??? era molt més gran del què imaginavem! La closca feia 1,19m x 1,12m, tela!!
Ens vam poder fer fotos amb ella (sense flash per descomptat), vam poder tocar-la, acariciar-la, fer-li petons (això ultim no ho va fer ningu, jajajja), mentre ell la medeix, la marca i ens explica tot lo referent a la vida de les tortugues... ens va dir que aquest no és el primer cop que vé a pondre ous aquest any, ja està marcada.
La taxa de supervivencia és de un 1 o 2 per mil i sempre sempre tornen a posar ous al mateix lloc on van néixer... o sigui que... benvinguda a casa! jeje.
És un moment molt emocionant, pensar que ha sobreviscut ella de 1000 i que és aquí ponent ous perquè una de cada mil de les seves cries, pugui tornar a fer el mateix que ella... fascinant!
Va estar una hora posant ous i després vam haver d'apagar les llanternes, li tocava una altra feina dura, inentar amagar el forat... el va tapar a conciencia i va fer-ne un altre a un metre més o menys... per desorientar els depredadors.
Va començar el seu recorregut cap al mar... feia tres passos i es cansava, parava, bufava i feia tres passos més... al arribar al mar, es va deixar anar... hi havia onades grans que van començar a endurse-la mar endins...
La qualitat de les fotos no é molt bona.. perquè ens vam descuidar el trípode.
El dia que vam arribar a Noronha, sabiem que podríem fer snorkel, submarinisme, banyar-nos en aigües cristalines, estar en platges verges... però no teniem ni idea de que podríem fer una cosa que va ser el que va acabar marcant la nostra estada a la illa.
Casi cada nit anavem al proyecto tamar a escoltar les xerrades que feien els biòlegs. El primer dia, van parlar de les tortugues marines i del projecte que la seva associació porta a terme a noronha, vam entendre que era època de la posta i que era possible veure el fenòmen. Una mica incrèduls, pensant que no seria possible que algo així ens pogués passar, ens vam aixecar 5 minuts abans per anar a les oficines a informar-nos.
Ens van dir que només poden anar-hi 4 persones per nit... i que només li quedava la nit del 12 per dues persones... bé!! marxavem el 13!!
Així que aqui estavem, era dia 12 a les 9 del vespre, al proyecto tamar, esperant el biòleg que ens acompanyaria a nosaltres i a una parella italiana.
Els biòlegs passen la nit a la platja per apuntar i marcar totes les tortugues que venen a desovar a la platja. Teniem dues opcions, tenir vehicle propi i quan haguéssim vist la posta tornar a l'hotel o quedar-nos a passar la nit amb ell a la platja i tornar l'endemà amb el seu cotxe. Haguéssim escollit la segona opció si el dia següent no fós ja el que marxavem. Per tan per això era tan necessari trobar un buggy per aquesta nit.
Aquesta zona està protegida, per tan vam haver de deixar el cotxe bastant lluny de la platja, i llavors pujar al cotxe dels biòlegs per arribar al lloc.
Ens va explicar qeu no és 100% segur que poguéssim veure'n una, ara és l'època i casi cada nit en vé alguna però no ho poden saber amb certesa... hi ha nits que n'han arribat tres i d'altres que no en vé cap.
Vam caminar la platja de dalt a baix (és la praia leao), un km i escaig més o menys... els 5 sols... en silenci, però res.. només el rastre d'una tortuga, que per el que fós no li havia agradat el lloc i se n'havia tornat a l'aigua.
Vam arribar a la cabanyeta que tenen montada per passar la nit ells.. cada hora dónen una volta a la platja i si no hi ha res, dormen i al cap d'una hora, repeteixen ritual.
Vam tenir la sort que a la segona ronda vam veure el rastre d'una... el biòleg (guilleme, em sembla), ens va dir que esperéssim allà que aniria a comprovar si hi era o no... va tornar, content... si si, hi és!! però encara estava fent el forat, no podíem molestar-la, ni llums ni res fins que comencés a desovar.
Ens vam quedar a uns metres de distància, mirant cap a la foscor, d'un a un va deixar que ens acostéssim, fent el cuc per la sorra, fins a uns dos metres... vaig poder notar com em venia sorra a la cara, amb les seves potes l'estava tirant enrere... però no veia res... només foscor... ¿has podido ver algo? em va preguntar.. creient que li deia la veritat, li vaig dir que si!
Quan va començar la posta, després d'una hora, ja vam poder encendre els lots, les tortugues entren en una espècie de trance, on gasta tantes energies en la posta que no pot fer res més... així que les llanternes no la molesten.
Quin ensurt!! és enorme!! Què collons era el que havia vist a la foscor??? era molt més gran del què imaginavem! La closca feia 1,19m x 1,12m, tela!!
Ens vam poder fer fotos amb ella (sense flash per descomptat), vam poder tocar-la, acariciar-la, fer-li petons (això ultim no ho va fer ningu, jajajja), mentre ell la medeix, la marca i ens explica tot lo referent a la vida de les tortugues... ens va dir que aquest no és el primer cop que vé a pondre ous aquest any, ja està marcada.
La taxa de supervivencia és de un 1 o 2 per mil i sempre sempre tornen a posar ous al mateix lloc on van néixer... o sigui que... benvinguda a casa! jeje.
És un moment molt emocionant, pensar que ha sobreviscut ella de 1000 i que és aquí ponent ous perquè una de cada mil de les seves cries, pugui tornar a fer el mateix que ella... fascinant!
Va estar una hora posant ous i després vam haver d'apagar les llanternes, li tocava una altra feina dura, inentar amagar el forat... el va tapar a conciencia i va fer-ne un altre a un metre més o menys... per desorientar els depredadors.
Va començar el seu recorregut cap al mar... feia tres passos i es cansava, parava, bufava i feia tres passos més... al arribar al mar, es va deixar anar... hi havia onades grans que van començar a endurse-la mar endins...
La qualitat de les fotos no é molt bona.. perquè ens vam descuidar el trípode.
Fernando de Noronha V
Dia 16: 12.2.08
Avui vam matinar, a les 6 ja estavem asseguts al buggy, el motiu? anar a veure la bahia dos golphinhos, és una bahia on cada dia arriben golphinos (dofins) a passar el dia, són els anomenats golphinhos rotadores, perquè fan unes voltaretes rotatives a l'aire molt guays.
Quan vam arribar ja hi havia una mica de gent i dos treballadors del proyecto tamar, els encarregats de contar quants golphinhos entrarien a la bahia.
bahia dos golphinhos
A les 6 i 20, van començar a entrar dofins, alucinant!! en grups de molts i molts dofins, tots des del mateix costat.
La noia que els contava ens va explicar que n'havien entrat uns 350!! Calculen que per cada un que ensenya l'esquena, n'hi ha 7 sota l'aigua, així que sobre el número que conten, multipliquen per 7. Per contar-los utilitzen un aparatet d'aquells que es posen al dit i van fent click click (com el de l'anunci d'axe). Per descomptat que en aquesta bahia no està permès el bany. Més o menys dos quarts de 4 de la tarda, els dofins se'n van a passar la nit mar endins.
Després d'estar una estona veient-los vam anar a esmorzar.
Vam anar cap al port a fer plana sub, que consisteix en snorkel a remolc, t'agafes a una planxa la qual pots moure el teu gust, per enfonsar-te fins a 9 metres o tornar a la superfície o fer piruetes, etc... un barco et va estirant a tu i a 4 persones més durant una hora, en la qual, tu, la teva planxa, el teu tub i les teves ulleres esteu sols en la inmensitat del mar, genial! tortugues, barracudes, moles peixos... l'únic inconvenient és que quan baixes, has de compensar les orelles com amb el submarinisme i amb això és complicat poder-ho fer lentament... (d'això no tenim fotos... aixi que haureu de googlear)
Després d'això vam anar a praia leao, una de les poques platges que ens quedaven per coneixer, voliem fer algo d'snorkel però hi havia moltissima mala mar i ens vam agobiar una mica, així que vam sortir i ens en vam anar a dinar.
praia leao
De camí al poble, vam notar que el buggy no frenava... després va semblar que si i aaaaaaaaah!! ara ja no! cop de volant per empotrar-nos en una rotonda! Erem a 300 metres de la casa on l'haviem llogat, vam anar-hi i ens va dir que ens esperéssim 5 minuts, va tornar amb liquid de frens, li va tirar i assumpte solucionat! Vam marxar, no sense discutir amb ell que ens volia robar la gasolina que portavem de reserva, la qual duíem precisament perquè el contador no funcionava.
Com que teníen la mosca darrera la orella, no vam marxar gaire lluny sense donar un parell de voltes per veure si frenava,... i vam veure que no, així que li vam tornar, li vam pagar la part proporcional als dies que l'haviem tingut i vam marxar, a peu! Haviem de trobar-ne un fós com fós, aquella nit el necessitavem si o si! Vam estar donant voltes per totes les vilas buscant-ne un i quan ja ho donavem per impossible i estavem a punt de llogar una moto, en vam trobar un que era més barat i a sobre funcionava tot!!
Després de dinar, vam anar a la platja cacimba do padre a veure un rato de surf, avui era el dia de la final i hi havia bastant ambient, pel camí vam parar a dos surfistes que hi anaven, amb les seves planxes i el nostre buggy vermell, semblavem pijos i tot!! jajaja
Quan ens vam cansar del surf, vam decidir repetir la platja que ens havia agradat més per fer snorkel, la de bahia do sancho, i un altre cop la paraula aqui és : espectacular!! vam tenir una tortuga nedant a un pam nostre un bon rato, pops, llenguados, peixos i una pared de corall que el primer dia se'ns havia passat per alt.
Vam anar a veure la posta de sol al fuerte do boldro, el lloc famós per excelència per veure-la, ja que hi ha dos illots al mar i el sol es pon just just pel mig dels dos.
Després d'això sopar i... avui no tocava proyecto tamar... o si!! però no la xerrada habitual de cada dia... però us ho explicarem en un capitol nou... ja que se'l mereix!
Avui vam matinar, a les 6 ja estavem asseguts al buggy, el motiu? anar a veure la bahia dos golphinhos, és una bahia on cada dia arriben golphinos (dofins) a passar el dia, són els anomenats golphinhos rotadores, perquè fan unes voltaretes rotatives a l'aire molt guays.
Quan vam arribar ja hi havia una mica de gent i dos treballadors del proyecto tamar, els encarregats de contar quants golphinhos entrarien a la bahia.
bahia dos golphinhos
A les 6 i 20, van començar a entrar dofins, alucinant!! en grups de molts i molts dofins, tots des del mateix costat.
La noia que els contava ens va explicar que n'havien entrat uns 350!! Calculen que per cada un que ensenya l'esquena, n'hi ha 7 sota l'aigua, així que sobre el número que conten, multipliquen per 7. Per contar-los utilitzen un aparatet d'aquells que es posen al dit i van fent click click (com el de l'anunci d'axe). Per descomptat que en aquesta bahia no està permès el bany. Més o menys dos quarts de 4 de la tarda, els dofins se'n van a passar la nit mar endins.
Després d'estar una estona veient-los vam anar a esmorzar.
Vam anar cap al port a fer plana sub, que consisteix en snorkel a remolc, t'agafes a una planxa la qual pots moure el teu gust, per enfonsar-te fins a 9 metres o tornar a la superfície o fer piruetes, etc... un barco et va estirant a tu i a 4 persones més durant una hora, en la qual, tu, la teva planxa, el teu tub i les teves ulleres esteu sols en la inmensitat del mar, genial! tortugues, barracudes, moles peixos... l'únic inconvenient és que quan baixes, has de compensar les orelles com amb el submarinisme i amb això és complicat poder-ho fer lentament... (d'això no tenim fotos... aixi que haureu de googlear)
Després d'això vam anar a praia leao, una de les poques platges que ens quedaven per coneixer, voliem fer algo d'snorkel però hi havia moltissima mala mar i ens vam agobiar una mica, així que vam sortir i ens en vam anar a dinar.
praia leao
De camí al poble, vam notar que el buggy no frenava... després va semblar que si i aaaaaaaaah!! ara ja no! cop de volant per empotrar-nos en una rotonda! Erem a 300 metres de la casa on l'haviem llogat, vam anar-hi i ens va dir que ens esperéssim 5 minuts, va tornar amb liquid de frens, li va tirar i assumpte solucionat! Vam marxar, no sense discutir amb ell que ens volia robar la gasolina que portavem de reserva, la qual duíem precisament perquè el contador no funcionava.
Com que teníen la mosca darrera la orella, no vam marxar gaire lluny sense donar un parell de voltes per veure si frenava,... i vam veure que no, així que li vam tornar, li vam pagar la part proporcional als dies que l'haviem tingut i vam marxar, a peu! Haviem de trobar-ne un fós com fós, aquella nit el necessitavem si o si! Vam estar donant voltes per totes les vilas buscant-ne un i quan ja ho donavem per impossible i estavem a punt de llogar una moto, en vam trobar un que era més barat i a sobre funcionava tot!!
Després de dinar, vam anar a la platja cacimba do padre a veure un rato de surf, avui era el dia de la final i hi havia bastant ambient, pel camí vam parar a dos surfistes que hi anaven, amb les seves planxes i el nostre buggy vermell, semblavem pijos i tot!! jajaja
Quan ens vam cansar del surf, vam decidir repetir la platja que ens havia agradat més per fer snorkel, la de bahia do sancho, i un altre cop la paraula aqui és : espectacular!! vam tenir una tortuga nedant a un pam nostre un bon rato, pops, llenguados, peixos i una pared de corall que el primer dia se'ns havia passat per alt.
Vam anar a veure la posta de sol al fuerte do boldro, el lloc famós per excelència per veure-la, ja que hi ha dos illots al mar i el sol es pon just just pel mig dels dos.
Després d'això sopar i... avui no tocava proyecto tamar... o si!! però no la xerrada habitual de cada dia... però us ho explicarem en un capitol nou... ja que se'l mereix!
Fernando de Noronha IV
Dia 15: 11.2.08
Ens vam llevar aviat, avui tocava la segona inmersió, ens vam dirigir al port i no es va presentar ningú! Ens van deixar tirats! Vam anar al centre i ens van posar com a excusa que el barco s'havia xafat el dia abans i no ens havien pogut localitzar (sabien el nom de la pousada així que això no ens va valer com a excusa), ens van oferir sortir a la tarda però vam dir que no, no ens venia de gust fer una inmersió amb gent incomeptent, si en voliem fer una altra ja buscaríem un altre centre. Però vam decidir que no, ja que havia de ser per força aquella mateixa tarda, ja que marxavem demà passat i 24 hores abans de volar no es pot fer inmersions i veient que només amb snorkel ja estavem disfrutant molt, doncs ho vam deixar per una altra ocasió.
Ens en vam anar a explorar més illa, que encara ens en quedava, vam anar fins al mirador de bahia dos porcos, no està permès el bany però les vistes són precioses.
bahia dos porcos
Després vam anar a praia do bode, una altra meravella, amb unes piscines naturals de 20 cm de profunditat, on pots prendre el sol sense passar calor... el que no us podem assegurar és que no us cremeu, us ho dic per experiència!!!
praia de bode
El matí el vam passar de relax entre aquesta platja i la que està al costat, que s'accedia a peu i feien un torneig de surf. En aquesta platja hi havia un xiringuitu on venien coco gelado... mmmm
Després vam anar a peu fins la praia do americano, una altra platja verge.
praia do americano
A la tarda, vam fer ruta de miradors, caracas, air france, buraco raquel, etc... i després vam rematar la tarda a una altra platja, la de concienciao, hi havia una mica de mala mar així que no vam veure peixos, però ho vam passar genial fent l'imbecil amb les onades, veient els pescadors autoctons com pescaven, i admirant les aus com es tiraven al mar en picat per aconseguir un saborós peix per sopar.
Després el que ja s'havia convertit en rutina, sopar, proyecto tamar, caipirinha i a dormir.
Ens vam llevar aviat, avui tocava la segona inmersió, ens vam dirigir al port i no es va presentar ningú! Ens van deixar tirats! Vam anar al centre i ens van posar com a excusa que el barco s'havia xafat el dia abans i no ens havien pogut localitzar (sabien el nom de la pousada així que això no ens va valer com a excusa), ens van oferir sortir a la tarda però vam dir que no, no ens venia de gust fer una inmersió amb gent incomeptent, si en voliem fer una altra ja buscaríem un altre centre. Però vam decidir que no, ja que havia de ser per força aquella mateixa tarda, ja que marxavem demà passat i 24 hores abans de volar no es pot fer inmersions i veient que només amb snorkel ja estavem disfrutant molt, doncs ho vam deixar per una altra ocasió.
Ens en vam anar a explorar més illa, que encara ens en quedava, vam anar fins al mirador de bahia dos porcos, no està permès el bany però les vistes són precioses.
bahia dos porcos
Després vam anar a praia do bode, una altra meravella, amb unes piscines naturals de 20 cm de profunditat, on pots prendre el sol sense passar calor... el que no us podem assegurar és que no us cremeu, us ho dic per experiència!!!
praia de bode
El matí el vam passar de relax entre aquesta platja i la que està al costat, que s'accedia a peu i feien un torneig de surf. En aquesta platja hi havia un xiringuitu on venien coco gelado... mmmm
Després vam anar a peu fins la praia do americano, una altra platja verge.
praia do americano
A la tarda, vam fer ruta de miradors, caracas, air france, buraco raquel, etc... i després vam rematar la tarda a una altra platja, la de concienciao, hi havia una mica de mala mar així que no vam veure peixos, però ho vam passar genial fent l'imbecil amb les onades, veient els pescadors autoctons com pescaven, i admirant les aus com es tiraven al mar en picat per aconseguir un saborós peix per sopar.
Després el que ja s'havia convertit en rutina, sopar, proyecto tamar, caipirinha i a dormir.
Fernando de Noronha III
Dia 14: 10.2.08
La platja atalaia és una de les més protegides de tota la illa, només poden accedir a ella 100 persones al dia en torns de 25, durant 30 minuts cada grup. Per poder quebre en un dels grups has d'anar-hi una hora i mitja abans de que obrin (cada dia obren a diferent hora depenent de l'horari de la marea), per tan és important informar-se el dia abans a una pissarra que posen a praia sueste.
L'accés a praia atalaia, és per la praia sueste, que és on hi ha la porta que accedeix al camí, així que ens vam plantar a sueste a dos quarts de 9 amb el nostre ferrari verd, vam ser el tercer cotxe de la cua. No cal que et quedis allà fent cua, el buggy la fa per tu, així que mentrestant vam anar a la praia sueste a contractar un guia que ens acompanyés a la zona que el dia anterior haviem deixat pendent.
És imprescindibla anra amb guia, chaleco salvavides (així s'asseguren que flotes i no et carregues els coralls) i agafats a un flotador que el guia va conduint, així ningú se'ls descontrola.
tortuga a la praia sueste, amb el guia.
Ens va tocar un guia molt maco, que ens va prometre veure tortugues, "si no veis no pagais" ens va idr... i si, en vam veure i no una, ni dues, ni tres.... unes quantes, alguna d'elles molt molt a prop, per tan, llavors enténs lo del flotador i tota la parafernalia... estem segurs que hi hauria gent que les tocaria i tot!
Hi va haver un moment que vam pensar... "si això no és el paradís, li falta poc", teníem al voltant nostre, dues ralles, tres tortugues i un banc de peixos cirurgians blaus a no més de mig metre de nosaltres. Un espectacle!!
La visita guiada va durar una hora, i la vam pagar amb gust després d'aquella meravella.
Ja eren les deu, l'hora que teniem que anar a praia atalaia, aixi que vam tornar al buggy i ens van deixar passar, vam haver de recórrer un camí de pedres i en molt mal estat durant 3 o 4 km i vam arribar a la praia atalaia... hi havia un guardia que controlava la gent que entrava a l'aigua, et deixen 30 minuts per estar dins. Què tindria aquesta platja que la protegíssin així? fins i tot està prohibit utilitzar crema pel sol. Molt aviat ho vam comprobar.
praia atalaia amb les seves piscines naturals.
Una aigua cristalina i una quantitat de peixos increíble en unes piscines de mig metre de profunditat. Millor us ho expliquem en fotos.
Els 30 minuts van passar rapidissim i vam haver de sortir, vam poder estar una estona per la zona, fent fotos i després vam tornar amb el buggy per anar a dinar. Quin matí!!
Vam menjar i vam continuar explorant la illa, ara tocava anar a bahia do sancho, diuen que és una de les platges més maques de Brasil. S'accedeix per una escala de ferro col.locada enmig d'una esquerda natural, no apta per gent claustrofòbica.
Estavem sols, com a casi totes les platges a les que anavem, era genial. Ens vam ficar a l'aigua amb ulleres i tub i un altre cop... tortugues, ralles, peixos, etc...
accés a bahia do sancho
manta raya a la bahia do sancho
bahia do sancho
vista bahia do sancho des de dalt, al veure el penyasegat es pot apreciar perquè han fet l'escala a l'esquerda.
No hi vam pas estar molta estona, ja que per avui estavem ja una mica saturats de tan peix, així que vam tornar a pujar per l'escala estreta i vam anar a fer una "trilha" (un camí marcat) que voreja la costa deixan-te unes imatges realment espectaculars.
Vam decidir que ens quedaríem el buggy tots els dies perquè veiem que ens feia molt servei tot i que no anaven els limpies, ni els cinturons de seguretat, ni marcava l'agulla de la gasolina ni la de la velocitat, res!! però a falta de pan... buenas son tortas!!
Després d'això vam tornar a la pousada, dutxa, sopar, proyecto tamar, caipirinha i a dormir.
La platja atalaia és una de les més protegides de tota la illa, només poden accedir a ella 100 persones al dia en torns de 25, durant 30 minuts cada grup. Per poder quebre en un dels grups has d'anar-hi una hora i mitja abans de que obrin (cada dia obren a diferent hora depenent de l'horari de la marea), per tan és important informar-se el dia abans a una pissarra que posen a praia sueste.
L'accés a praia atalaia, és per la praia sueste, que és on hi ha la porta que accedeix al camí, així que ens vam plantar a sueste a dos quarts de 9 amb el nostre ferrari verd, vam ser el tercer cotxe de la cua. No cal que et quedis allà fent cua, el buggy la fa per tu, així que mentrestant vam anar a la praia sueste a contractar un guia que ens acompanyés a la zona que el dia anterior haviem deixat pendent.
És imprescindibla anra amb guia, chaleco salvavides (així s'asseguren que flotes i no et carregues els coralls) i agafats a un flotador que el guia va conduint, així ningú se'ls descontrola.
tortuga a la praia sueste, amb el guia.
Ens va tocar un guia molt maco, que ens va prometre veure tortugues, "si no veis no pagais" ens va idr... i si, en vam veure i no una, ni dues, ni tres.... unes quantes, alguna d'elles molt molt a prop, per tan, llavors enténs lo del flotador i tota la parafernalia... estem segurs que hi hauria gent que les tocaria i tot!
Hi va haver un moment que vam pensar... "si això no és el paradís, li falta poc", teníem al voltant nostre, dues ralles, tres tortugues i un banc de peixos cirurgians blaus a no més de mig metre de nosaltres. Un espectacle!!
La visita guiada va durar una hora, i la vam pagar amb gust després d'aquella meravella.
Ja eren les deu, l'hora que teniem que anar a praia atalaia, aixi que vam tornar al buggy i ens van deixar passar, vam haver de recórrer un camí de pedres i en molt mal estat durant 3 o 4 km i vam arribar a la praia atalaia... hi havia un guardia que controlava la gent que entrava a l'aigua, et deixen 30 minuts per estar dins. Què tindria aquesta platja que la protegíssin així? fins i tot està prohibit utilitzar crema pel sol. Molt aviat ho vam comprobar.
praia atalaia amb les seves piscines naturals.
Una aigua cristalina i una quantitat de peixos increíble en unes piscines de mig metre de profunditat. Millor us ho expliquem en fotos.
Els 30 minuts van passar rapidissim i vam haver de sortir, vam poder estar una estona per la zona, fent fotos i després vam tornar amb el buggy per anar a dinar. Quin matí!!
Vam menjar i vam continuar explorant la illa, ara tocava anar a bahia do sancho, diuen que és una de les platges més maques de Brasil. S'accedeix per una escala de ferro col.locada enmig d'una esquerda natural, no apta per gent claustrofòbica.
Estavem sols, com a casi totes les platges a les que anavem, era genial. Ens vam ficar a l'aigua amb ulleres i tub i un altre cop... tortugues, ralles, peixos, etc...
accés a bahia do sancho
manta raya a la bahia do sancho
bahia do sancho
vista bahia do sancho des de dalt, al veure el penyasegat es pot apreciar perquè han fet l'escala a l'esquerda.
No hi vam pas estar molta estona, ja que per avui estavem ja una mica saturats de tan peix, així que vam tornar a pujar per l'escala estreta i vam anar a fer una "trilha" (un camí marcat) que voreja la costa deixan-te unes imatges realment espectaculars.
Vam decidir que ens quedaríem el buggy tots els dies perquè veiem que ens feia molt servei tot i que no anaven els limpies, ni els cinturons de seguretat, ni marcava l'agulla de la gasolina ni la de la velocitat, res!! però a falta de pan... buenas son tortas!!
Després d'això vam tornar a la pousada, dutxa, sopar, proyecto tamar, caipirinha i a dormir.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)