Pròleg:
És dificil viure sense somnis, sempre n'hi ha algún per allà esperant ser complert i el meu era visitar japó. Aquest somni va sorgir abans que la meva passió per viatjar, no tinc record de quan vaig decidir que no em volia morir sense haver-hi estat, el tinc des que tinc us de raó. Un somni que em costava pensar que algún cop es podria complir.
Moltes vegades gairebé sense pensar, entrava en alguna agència de viatges per demanar un catàleg de Japó... altres cops, entrava a l'agència per demanar informació d'algun altre lloc i sortia amb un catàleg de Japó ... Japó Japó Japó... se'm repetia a la ment... i automàticament baixava del núvol, quan obria el catàleg i veia els preus desorbitats d'aquest meravellós païs.
Un dia, a la revisa DEVIAJES en portada hi havia un reportatge de Japó... per descomptat el vaig comprar i me'l vaig llegir d'una tirada. Explicava lo fàcil que era moure's pel païs, que hi havia uns passis anomenats japan rail pass que servien per moure't en tren per tot el païs sense haver de pagar de més ... que la puntualitat era exquisita i que la seguretat una passada... i que anant per lliure el viatge sortia bastant més econòmic. Allà vaig deixar la meva ment... una mica incrèdula però amb una porta oberta....
Al febrer-març ens vam reunir amb els amics que viatjavem cada estiu, havíem de decidir on viatjaríem aquell agost... les opcions eren varies ja que els gustos són diferents i vam acabar decidint que aquell any visitaríem Cuba. Però per raons que ara no venen al cas, el viatge a Cuba es va anular... i nosaltres vam decidir que viatjaríem igualment a algun lloc... sino a cuba on fós, però no a l'agost.
El destí va voler que una setmana després d'estar mirant cosetes per escollir, m'arribés un correu d'airfrance amb ofertes a asia entre elles tokyo pel mai, o sigui, al cap d'un mes... el cor em va fer un tomb, pensant que potser era ara o mai el moment... i així va ser! Tot i que només disposavem d'11 dies... vam decidir que els aprofitaríem.
Japó!! Allá vamos!
sábado, 10 de enero de 2009
domingo, 4 de enero de 2009
Suïssa - Glaciar Aletsch
Dia 4:
18.8.08
El dia abans vam mirar els horaris del telefèric per saber quin seria el primer, a les 8.15.
Era el nostre últim dia i si volíem pujar al glaciar Aletsch havíem de fer-ho aviat ja que com a molt a la 1 del migdia havíem de sortir direcció Italia per anar a buscar el vol a Bergamo.
Així que a tres quarts de vuit vam baixar a esmorzar... tot estava apunt però el noi ens va dir que no podíem esmorzar fins les 8... vam decidir no esperar ja que volíem pujar amb el primer telefèric i vam marxar, una mica mosques, la veritat... mentre trèiem el cotxe del pàrquing va sortir el propietari de l'hotel disparat preguntant si no esmorzaríem, li vam dir que no, que teníem pressa i ens va contestar que només faltaven 15 minuts perquè obrissin, li vaig repetir que teníem pressa i que voliem agafar el primer teleferic ... així que ens va deixar esmorzar.
Després del petit embolic, van anar cap a Fiesch, si haguéssim pogut pujar ahir haguéssim agafat només l'anada i haguéssim fet la tornada a peu passant per algun llaco, però al haver-ho de modificar pel temps... avui no podia ser, així que vam comprar els bitllets d'anada i tornada. 42.80 CHF (només anada 30.80 CHF)
Les vistes del glaciar Aletsch són (amb perdó) ACOLLONANTS!!
El curiós és que com més estona estàs a dalt, més flipes... és sens dubte una imatge maravellosa que se't clava a la nineta... no et canses de fer fotos...
Hi ha un petit sender d'uns 15 minuts que et porta al pic eggishorn... és un camí de pedres però bastant segur.
Vam aprofitar tot el temps possible al cim, hi ha alguna cosa que hipnotitza i et reté allà, m'hagués quedat molta més estona, sens dubte... hi vam estar un parell d'hores.
Des de dalt vam escoltar un parell de cops el soroll d'un caza... no el vam veure però el soroll és característic.
Al baixar vam parar a l'estació intermitja per veure una altra de les coses que em tenen totalment embobada, els parapentistes. Semblavem dos tontos, un buscant el caza i l'altra veient els parapentistes.
Vam tornar a agafar el telefèric per arribar a Fiesch i seguir el camí cap al final dels nostres dies de minivacances. Vam fer bé d'anar-hi tan aviat, els telefèrics pujavem carregadíssims de gent a aquesta hora, dos quarts d'una més o menys.
Vam pujar pel furkapass, la primera part és ampla i es fa ràpid, però a partir de dalt on comença a baixar, la carretera es fa estreta i impressiona bastant més.
Després del furkapass vam fer el port de San Gottardo, el que el primer dia vam fer sota un túnel de 17 km avui el vam fer per sobre amb carreteres de curves, la vista és preciosa també.
Arribar a Italia, significa tornar a la realitat,... però com que anavem bé de temps i ens sobraven un parell d'horetes, vam anar a visitar la ciutat de Bergamo que està al costat mateix de l'aeroport... hi havia un caos circulatori bestial, com a tota ciutat italiana.
I ens en vam anar a l'aeroport. Anàvem amb el temps justet, ja que havíem fet el check-in on line... però va resultar que a l'hora de passar pels rajos X em van fer obrir la maleta. Primer vam pensar que seria pels talls de pizza que havíem comprat per sopar, però no! lo perillós va resultar ser el trípode!! De cap manera me'l van deixar passar, vaig haver de facturar-lo, pagant 25€ i corrent com una boja per tot l'aeroport per por de perdre l'avió... sort que la gent que hi havia fent cua als mostradors de ryanair era bona i em van deixar colar. Mentre en manel m'esperava va veure com deixaven passar un paraigües enorme d'aquells acabats en punxa... aysss coses dels aeroports.
I això és tot amics!! Fi de la mini escapada.... si si, a mi també m'hagués agradat que fós més llarga, jajaja.
18.8.08
El dia abans vam mirar els horaris del telefèric per saber quin seria el primer, a les 8.15.
Era el nostre últim dia i si volíem pujar al glaciar Aletsch havíem de fer-ho aviat ja que com a molt a la 1 del migdia havíem de sortir direcció Italia per anar a buscar el vol a Bergamo.
Així que a tres quarts de vuit vam baixar a esmorzar... tot estava apunt però el noi ens va dir que no podíem esmorzar fins les 8... vam decidir no esperar ja que volíem pujar amb el primer telefèric i vam marxar, una mica mosques, la veritat... mentre trèiem el cotxe del pàrquing va sortir el propietari de l'hotel disparat preguntant si no esmorzaríem, li vam dir que no, que teníem pressa i ens va contestar que només faltaven 15 minuts perquè obrissin, li vaig repetir que teníem pressa i que voliem agafar el primer teleferic ... així que ens va deixar esmorzar.
Després del petit embolic, van anar cap a Fiesch, si haguéssim pogut pujar ahir haguéssim agafat només l'anada i haguéssim fet la tornada a peu passant per algun llaco, però al haver-ho de modificar pel temps... avui no podia ser, així que vam comprar els bitllets d'anada i tornada. 42.80 CHF (només anada 30.80 CHF)
Les vistes del glaciar Aletsch són (amb perdó) ACOLLONANTS!!
El curiós és que com més estona estàs a dalt, més flipes... és sens dubte una imatge maravellosa que se't clava a la nineta... no et canses de fer fotos...
Hi ha un petit sender d'uns 15 minuts que et porta al pic eggishorn... és un camí de pedres però bastant segur.
Vam aprofitar tot el temps possible al cim, hi ha alguna cosa que hipnotitza i et reté allà, m'hagués quedat molta més estona, sens dubte... hi vam estar un parell d'hores.Des de dalt vam escoltar un parell de cops el soroll d'un caza... no el vam veure però el soroll és característic.
Al baixar vam parar a l'estació intermitja per veure una altra de les coses que em tenen totalment embobada, els parapentistes. Semblavem dos tontos, un buscant el caza i l'altra veient els parapentistes.
Vam tornar a agafar el telefèric per arribar a Fiesch i seguir el camí cap al final dels nostres dies de minivacances. Vam fer bé d'anar-hi tan aviat, els telefèrics pujavem carregadíssims de gent a aquesta hora, dos quarts d'una més o menys.Vam pujar pel furkapass, la primera part és ampla i es fa ràpid, però a partir de dalt on comença a baixar, la carretera es fa estreta i impressiona bastant més.
Després del furkapass vam fer el port de San Gottardo, el que el primer dia vam fer sota un túnel de 17 km avui el vam fer per sobre amb carreteres de curves, la vista és preciosa també.Arribar a Italia, significa tornar a la realitat,... però com que anavem bé de temps i ens sobraven un parell d'horetes, vam anar a visitar la ciutat de Bergamo que està al costat mateix de l'aeroport... hi havia un caos circulatori bestial, com a tota ciutat italiana.
I ens en vam anar a l'aeroport. Anàvem amb el temps justet, ja que havíem fet el check-in on line... però va resultar que a l'hora de passar pels rajos X em van fer obrir la maleta. Primer vam pensar que seria pels talls de pizza que havíem comprat per sopar, però no! lo perillós va resultar ser el trípode!! De cap manera me'l van deixar passar, vaig haver de facturar-lo, pagant 25€ i corrent com una boja per tot l'aeroport per por de perdre l'avió... sort que la gent que hi havia fent cua als mostradors de ryanair era bona i em van deixar colar. Mentre en manel m'esperava va veure com deixaven passar un paraigües enorme d'aquells acabats en punxa... aysss coses dels aeroports.
I això és tot amics!! Fi de la mini escapada.... si si, a mi també m'hagués agradat que fós més llarga, jajaja.
Suïssa - glaciar Rhone
Dia 3:
17.8.08
Després de comprovar que seguíem vius a la casa del terror, vam fer les maletes i vam marxar de l'hotel, encara no hi havia ningú a recepció... que fàcil és tenir un hotel així!
El dia tornava a ser dolentot, tot i que no tan com el primer, hi havia pluja dèbil que feia que no es pogués veure el cim de la montanya però no et molestava per poder veure altres coses. Ens vam dirigir a Meiringen per visitar la oficina de turisme, però al ser diumenge estava tancada, només obria a la tarda, així que vam anar a la garganta del riu aare, aaresclucht. El caudal és considerable, és un passeig de 40 minuts anada i 40 més de tornada, i vas veient les formes de la garganta formada per l'aigua... hi ha una passarela montada durant tot el camí, el qual desvirtua una mica el paisatge però és la única manera de poder-ho veure.
A menys d'un km es troben les cascades de rechenbachfalls, es pot pujar amb un tren que s'empina per la montanya 6CHF només anada o 9CHF anada i tornada o també es pot pujar en cotxe. Això últim no ho sabíem, així que vam agafar l'anada i la tornada ja que amb la pluja no era plan de tornar a peu.
La quantitat d'aigua que cau és espectacular, aquí Sir Arthur Conan Doyle va matar a Sherlock Holmes, a la montanya hi ha una estrelleta en el punt concret.
Des d'aquest punt es pot seguir un sender que puja fins dalt de la cascada, i aqui va ser on vam trobar la carretera i vam veure que es podia fer en cotxe, estalvian-te els diners del tren.
Quan vam baixar ja era hora de dinar i ens vam acostar a Meiringen a menys d'un km per menjar algo.
Després vam agafar la carretera que puja al Grimselpass, és un dels tres ports de montanya que hi ha prop. El dia no era el millor, però hi havíem d'anar si o si perquè teníem l'hotel a gluringen a la regió de Valais, als peus d'on s'agafa el telefèric per visitar el glaciar Aletsch el qual haguéssim visitat avui si el dia hagués sigut bo.
La carretera és de curves i bastant empinada...
A Gletsch hi ha un encreuament de carreteres, una que segueix direcció el furkapass i una altra que va direcció Fiesch. Havíem de seguir cap a Fiesch però ho vam fer direcció el furka per anar a visitar el glaciar rhone i la seva gruta de gel, aquest era el plan de demà però el vam canviar pel temps... així dempa ja depenent del temps faríem una cosa o una altra.
El glaciar és guapo... no n'haviem vist mai cap de tan aprop així que ens va agradar molt. 5CHF per poder-te acostar i veure la gruta de gel. Hi ha un petit sender de pocs metres que et porta als peus.
l'interior del glaciar....
El què és una llàstima és que hi ha fotos de fa 50 o 100 anys i veus com ha disminut bastant el seu gruix.
Al sortir vam tornar fins a Gletsch i vam agafar la carretera direcció Fiesch... al passar per Gluringen vam parar-nos a l'hotel.
Wallisser Sonne
108 CHF l'habitació doble amb bany privat.
al tenir-lo basant lliure ens van donar una habitació millor al mateix preu. Un detall de part seva.
Vam sortir de l'hotel i vam anar a visitar els poblets dels voltants, anant direcció Fiesch, on vam sopar i vam aprofitar per mirar els horaris i preus del telefèric que puja a eiggshorn i al glaciar Aletsch ja que el propietari de l'hotel ens va dir que demà faria sol.
Tot i el temps, el dia va ser ben aprofitat.
17.8.08
Després de comprovar que seguíem vius a la casa del terror, vam fer les maletes i vam marxar de l'hotel, encara no hi havia ningú a recepció... que fàcil és tenir un hotel així!
El dia tornava a ser dolentot, tot i que no tan com el primer, hi havia pluja dèbil que feia que no es pogués veure el cim de la montanya però no et molestava per poder veure altres coses. Ens vam dirigir a Meiringen per visitar la oficina de turisme, però al ser diumenge estava tancada, només obria a la tarda, així que vam anar a la garganta del riu aare, aaresclucht. El caudal és considerable, és un passeig de 40 minuts anada i 40 més de tornada, i vas veient les formes de la garganta formada per l'aigua... hi ha una passarela montada durant tot el camí, el qual desvirtua una mica el paisatge però és la única manera de poder-ho veure.
A menys d'un km es troben les cascades de rechenbachfalls, es pot pujar amb un tren que s'empina per la montanya 6CHF només anada o 9CHF anada i tornada o també es pot pujar en cotxe. Això últim no ho sabíem, així que vam agafar l'anada i la tornada ja que amb la pluja no era plan de tornar a peu.
La quantitat d'aigua que cau és espectacular, aquí Sir Arthur Conan Doyle va matar a Sherlock Holmes, a la montanya hi ha una estrelleta en el punt concret.
Des d'aquest punt es pot seguir un sender que puja fins dalt de la cascada, i aqui va ser on vam trobar la carretera i vam veure que es podia fer en cotxe, estalvian-te els diners del tren.
Quan vam baixar ja era hora de dinar i ens vam acostar a Meiringen a menys d'un km per menjar algo.Després vam agafar la carretera que puja al Grimselpass, és un dels tres ports de montanya que hi ha prop. El dia no era el millor, però hi havíem d'anar si o si perquè teníem l'hotel a gluringen a la regió de Valais, als peus d'on s'agafa el telefèric per visitar el glaciar Aletsch el qual haguéssim visitat avui si el dia hagués sigut bo.
La carretera és de curves i bastant empinada... A Gletsch hi ha un encreuament de carreteres, una que segueix direcció el furkapass i una altra que va direcció Fiesch. Havíem de seguir cap a Fiesch però ho vam fer direcció el furka per anar a visitar el glaciar rhone i la seva gruta de gel, aquest era el plan de demà però el vam canviar pel temps... així dempa ja depenent del temps faríem una cosa o una altra.
El glaciar és guapo... no n'haviem vist mai cap de tan aprop així que ens va agradar molt. 5CHF per poder-te acostar i veure la gruta de gel. Hi ha un petit sender de pocs metres que et porta als peus.
l'interior del glaciar....
El què és una llàstima és que hi ha fotos de fa 50 o 100 anys i veus com ha disminut bastant el seu gruix.Al sortir vam tornar fins a Gletsch i vam agafar la carretera direcció Fiesch... al passar per Gluringen vam parar-nos a l'hotel.
Wallisser Sonne
108 CHF l'habitació doble amb bany privat.
al tenir-lo basant lliure ens van donar una habitació millor al mateix preu. Un detall de part seva.
Vam sortir de l'hotel i vam anar a visitar els poblets dels voltants, anant direcció Fiesch, on vam sopar i vam aprofitar per mirar els horaris i preus del telefèric que puja a eiggshorn i al glaciar Aletsch ja que el propietari de l'hotel ens va dir que demà faria sol.
Tot i el temps, el dia va ser ben aprofitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)