Tokyo , asakusa i akihabara

22.5.2006

Ens vam llevar aviat i ens vam dirigir a l'estació central de tokyo, des d'on s'arriba al barri on es troba el palau imperial, en el qual viu l'emperador de japó.

Va ser destruit pels bombardejos de la segona guerra mundial, però el van reconstruir seguint el mateix estil al 1968.

Només es visita l'interior del palau dos dies l'any, el dia del cumpleanys de l'emperador i el dia d'any nou (el 2 de gener), però si que es poden visitar els jardins de l'ala est, preciosos i plens d'estanys.

És considerada com una de les propietats de major valor mundial, tenint en compte el preu excessiu del metre quadrat a Tokyo i la gran extensió que cobreix, gairebé 3.41 quilòmetres quadrats.

L'estació centra, és molt mal punt per quedar amb algú, és inmensa i si t'equivoques de sortida... l'has cagat!


el palau imperial:
els jardins:



Vam sortir dels jardins i vam anar a menjar alguna cosa... abans d'agafar la línea Yamanota (la gratuita amb el japanrailpass) per anar al barri d'Asakusa.

El barri d'asakusa es desarrolla als voltants del temple Senso-ji, molt famós pels turistes tan de dins de Japó com dels de fora. S'accedeix per una porta en la que penja una enorme làmpara de paper, i després a través d'un petit carrer comercial en el que es pot trobar tot tipus de records tan comestibles com no, s'arriba al temple.

Passeig amb botigues que porten al temple.


la següent foto no és nostra, però amb la nostra camera no van quedar gaire bé i la he tret d'internet.
S'estava fent fosc i vam anar al barri d'akihabara, anomenat també el barri de l'electrònica! És el barri dels otaku (els frikis del manga) i l'electrònica, està ple de botigues freaks.. i de botigues de videojocs i demés... pots veure des dels pokemon fins a mazinger Z, passant per tot tipus d'anime que no coneixo.

Aquí va ser on vam començar a mirar-nos càmeres (ja teníem intenció de comprar una reflex) però entre el poc de l'idioma, l'incertesa de si la garantia serviria o no a espanya.. i la poca diferència de preu que vam veure respecte andorra... vam fer-nos enrere i vam continuar amb la que duiem.




Fi del segón dia... (no recordo on vam sopar, ni què... però segurament en algun dels molts locals de sushi que hi ha)

Tokyo- dia 1

Dia 1. 21.5.2006

Després d'una escala a París i un vol de 12 hores amb air France, vam aterrar a l'aeroport de narita (Tokyo). Jo estava una mica com flotant, sense creure o saber molt bé que el que estava trepitjant era el meu somni des de petita. Poc a poc vaig anar creient-m'ho... al veure que els cartelles estaven amb un tipus de lletra que era incapaç de desxifrar.

Vam haver de fer una estoneta de cua a inmigració, aqui vam tenir el primer contacte amb la manera de fer dels japonesos... cues hiper-rectes i molt ordenaes, gairebé en silenci... després de passar pel control i timbrar-nos el passaport (si el viatge és menor a 90 dies i per motius turístics no és necessari visat), esn vam dirigir a la taquilla de Japan Rail (la renfe japonesa però puntual)

El Japan rail Pass consisteix en un passi de 7, 14 o 21 dies amb el que pots utilitzar qualsevol tren de la línea Japan Rail extesa per tot Japó, inclos el tren bala + la linea Yamanote que dóna la volta circular a Tokyo. Aquest passi s'ha de comprar a espanya ja que només serveis per turistes i no es ven allà. Deixo un enllaç pel que vulgui informar-se més extensament http://www.japanrail.com/JR_japanrailpass.html
Tan sols utilitzant el shinkansen (tren bala) de tokyo a kyoto i tornada ja està amortitzat el de 7 dies, que és el que vam comprar i comença a comptar des del primer dia que l'utilitzes.

Per tan el vam actualitzar al mateix aeroport per poder agafar el narita express que ens portaria a l'estació de Ueno, el barri on teníem l'hotel.

Portàvem un mapa imprès de l'hotel, en concret aquest http://www.newkoyo.com/map.html ja que els noms dels carrers són impossibles a Tokyo... es divideixen per barri, dintre del barri per districte, per zona comercial i després per número (o algo així)... en fí, un caos. Així que el millor és tenir el mapa d'on vols anar.

Només sortir de la boca del metro, vam obrir el mapa per situar-nos, però sense gairebé ni acabar-lo d'obrir es va acostar un senyor molt amable fent-nos reverencies i preguntant-nos si necessitavem ajuda... així que ens va indicar per on haviem de tirar per arribar a l'hotel.

Ens vam allotjar al New Koyo, un antic alberg de vagabunds,... baratet, 18 €per nit cada un (a tokyo!!!) http://www.newkoyo.com/index.html

La primera impressió que vam tenir de l'hotel va ser: "mare meva on ens hem fotut"... al ser un antic alberg les habitacions eren molt molt petites, per mostra:


la foto està feta des de la porta, o sigui, e lque veieu és el què hi ha! una habitació petitisima en la qual, o desplegavem el futón o obríem la maleta pero les dues coses eren inviables. Els banys eren compartits al passadís, però en general, tot i que vell i lleig, estava molt net.

(els cabells de boja són per les hores d'avió eh?? no m'ho tinguen en compte)

Eren les 10 del matí pero el jet lag i el cansament ens havien deixat morts, aixi que vam decidir tombar-nos un parell d'horetes per poder passar la resta del dia en condicions.

Ens vam aixecar a la 1 i vam sortir... el dia d'avui el vam dedicar a prendre contacte amb la vida nipona, i amb el barri de l'hotel.. així que vam anar passejant fins al parc Ueno i un mercat de la zona.







Una de les coses que ens va sorprendre de Japó, és que tot i ser un païs molt desarrollat, les botigues semblen les d'aqui fa uns 20 anys... i inclús els basars on es ven l'electronica, no es veuen gens pijos, sino més aviat caotics...

Japó

Pròleg:

És dificil viure sense somnis, sempre n'hi ha algún per allà esperant ser complert i el meu era visitar japó. Aquest somni va sorgir abans que la meva passió per viatjar, no tinc record de quan vaig decidir que no em volia morir sense haver-hi estat, el tinc des que tinc us de raó. Un somni que em costava pensar que algún cop es podria complir.

Moltes vegades gairebé sense pensar, entrava en alguna agència de viatges per demanar un catàleg de Japó... altres cops, entrava a l'agència per demanar informació d'algun altre lloc i sortia amb un catàleg de Japó ... Japó Japó Japó... se'm repetia a la ment... i automàticament baixava del núvol, quan obria el catàleg i veia els preus desorbitats d'aquest meravellós païs.

Un dia, a la revisa DEVIAJES en portada hi havia un reportatge de Japó... per descomptat el vaig comprar i me'l vaig llegir d'una tirada. Explicava lo fàcil que era moure's pel païs, que hi havia uns passis anomenats japan rail pass que servien per moure't en tren per tot el païs sense haver de pagar de més ... que la puntualitat era exquisita i que la seguretat una passada... i que anant per lliure el viatge sortia bastant més econòmic. Allà vaig deixar la meva ment... una mica incrèdula però amb una porta oberta....

Al febrer-març ens vam reunir amb els amics que viatjavem cada estiu, havíem de decidir on viatjaríem aquell agost... les opcions eren varies ja que els gustos són diferents i vam acabar decidint que aquell any visitaríem Cuba. Però per raons que ara no venen al cas, el viatge a Cuba es va anular... i nosaltres vam decidir que viatjaríem igualment a algun lloc... sino a cuba on fós, però no a l'agost.

El destí va voler que una setmana després d'estar mirant cosetes per escollir, m'arribés un correu d'airfrance amb ofertes a asia entre elles tokyo pel mai, o sigui, al cap d'un mes... el cor em va fer un tomb, pensant que potser era ara o mai el moment... i així va ser! Tot i que només disposavem d'11 dies... vam decidir que els aprofitaríem.


Japó!! Allá vamos!

Suïssa - Glaciar Aletsch

Dia 4:

18.8.08

El dia abans vam mirar els horaris del telefèric per saber quin seria el primer, a les 8.15.
Era el nostre últim dia i si volíem pujar al glaciar Aletsch havíem de fer-ho aviat ja que com a molt a la 1 del migdia havíem de sortir direcció Italia per anar a buscar el vol a Bergamo.

Així que a tres quarts de vuit vam baixar a esmorzar... tot estava apunt però el noi ens va dir que no podíem esmorzar fins les 8... vam decidir no esperar ja que volíem pujar amb el primer telefèric i vam marxar, una mica mosques, la veritat... mentre trèiem el cotxe del pàrquing va sortir el propietari de l'hotel disparat preguntant si no esmorzaríem, li vam dir que no, que teníem pressa i ens va contestar que només faltaven 15 minuts perquè obrissin, li vaig repetir que teníem pressa i que voliem agafar el primer teleferic ... així que ens va deixar esmorzar.

Després del petit embolic, van anar cap a Fiesch, si haguéssim pogut pujar ahir haguéssim agafat només l'anada i haguéssim fet la tornada a peu passant per algun llaco, però al haver-ho de modificar pel temps... avui no podia ser, així que vam comprar els bitllets d'anada i tornada. 42.80 CHF (només anada 30.80 CHF)



Les vistes del glaciar Aletsch són (amb perdó) ACOLLONANTS!!
El curiós és que com més estona estàs a dalt, més flipes... és sens dubte una imatge maravellosa que se't clava a la nineta... no et canses de fer fotos...


Hi ha un petit sender d'uns 15 minuts que et porta al pic eggishorn... és un camí de pedres però bastant segur.


Vam aprofitar tot el temps possible al cim, hi ha alguna cosa que hipnotitza i et reté allà, m'hagués quedat molta més estona, sens dubte... hi vam estar un parell d'hores.

Des de dalt vam escoltar un parell de cops el soroll d'un caza... no el vam veure però el soroll és característic.

Al baixar vam parar a l'estació intermitja per veure una altra de les coses que em tenen totalment embobada, els parapentistes. Semblavem dos tontos, un buscant el caza i l'altra veient els parapentistes.




Vam tornar a agafar el telefèric per arribar a Fiesch i seguir el camí cap al final dels nostres dies de minivacances. Vam fer bé d'anar-hi tan aviat, els telefèrics pujavem carregadíssims de gent a aquesta hora, dos quarts d'una més o menys.

Vam pujar pel furkapass, la primera part és ampla i es fa ràpid, però a partir de dalt on comença a baixar, la carretera es fa estreta i impressiona bastant més.


Després del furkapass vam fer el port de San Gottardo, el que el primer dia vam fer sota un túnel de 17 km avui el vam fer per sobre amb carreteres de curves, la vista és preciosa també.

Arribar a Italia, significa tornar a la realitat,... però com que anavem bé de temps i ens sobraven un parell d'horetes, vam anar a visitar la ciutat de Bergamo que està al costat mateix de l'aeroport... hi havia un caos circulatori bestial, com a tota ciutat italiana.



I ens en vam anar a l'aeroport. Anàvem amb el temps justet, ja que havíem fet el check-in on line... però va resultar que a l'hora de passar pels rajos X em van fer obrir la maleta. Primer vam pensar que seria pels talls de pizza que havíem comprat per sopar, però no! lo perillós va resultar ser el trípode!! De cap manera me'l van deixar passar, vaig haver de facturar-lo, pagant 25€ i corrent com una boja per tot l'aeroport per por de perdre l'avió... sort que la gent que hi havia fent cua als mostradors de ryanair era bona i em van deixar colar. Mentre en manel m'esperava va veure com deixaven passar un paraigües enorme d'aquells acabats en punxa... aysss coses dels aeroports.

I això és tot amics!! Fi de la mini escapada.... si si, a mi també m'hagués agradat que fós més llarga, jajaja.

Suïssa - glaciar Rhone

Dia 3:

17.8.08

Després de comprovar que seguíem vius a la casa del terror, vam fer les maletes i vam marxar de l'hotel, encara no hi havia ningú a recepció... que fàcil és tenir un hotel així!

El dia tornava a ser dolentot, tot i que no tan com el primer, hi havia pluja dèbil que feia que no es pogués veure el cim de la montanya però no et molestava per poder veure altres coses. Ens vam dirigir a Meiringen per visitar la oficina de turisme, però al ser diumenge estava tancada, només obria a la tarda, així que vam anar a la garganta del riu aare, aaresclucht. El caudal és considerable, és un passeig de 40 minuts anada i 40 més de tornada, i vas veient les formes de la garganta formada per l'aigua... hi ha una passarela montada durant tot el camí, el qual desvirtua una mica el paisatge però és la única manera de poder-ho veure.






A menys d'un km es troben les cascades de rechenbachfalls, es pot pujar amb un tren que s'empina per la montanya 6CHF només anada o 9CHF anada i tornada o també es pot pujar en cotxe. Això últim no ho sabíem, així que vam agafar l'anada i la tornada ja que amb la pluja no era plan de tornar a peu.


La quantitat d'aigua que cau és espectacular, aquí Sir Arthur Conan Doyle va matar a Sherlock Holmes, a la montanya hi ha una estrelleta en el punt concret.


Des d'aquest punt es pot seguir un sender que puja fins dalt de la cascada, i aqui va ser on vam trobar la carretera i vam veure que es podia fer en cotxe, estalvian-te els diners del tren.






Quan vam baixar ja era hora de dinar i ens vam acostar a Meiringen a menys d'un km per menjar algo.

Després vam agafar la carretera que puja al Grimselpass, és un dels tres ports de montanya que hi ha prop. El dia no era el millor, però hi havíem d'anar si o si perquè teníem l'hotel a gluringen a la regió de Valais, als peus d'on s'agafa el telefèric per visitar el glaciar Aletsch el qual haguéssim visitat avui si el dia hagués sigut bo.


La carretera és de curves i bastant empinada...

A Gletsch hi ha un encreuament de carreteres, una que segueix direcció el furkapass i una altra que va direcció Fiesch. Havíem de seguir cap a Fiesch però ho vam fer direcció el furka per anar a visitar el glaciar rhone i la seva gruta de gel, aquest era el plan de demà però el vam canviar pel temps... així dempa ja depenent del temps faríem una cosa o una altra.

El glaciar és guapo... no n'haviem vist mai cap de tan aprop així que ens va agradar molt. 5CHF per poder-te acostar i veure la gruta de gel. Hi ha un petit sender de pocs metres que et porta als peus.






l'interior del glaciar....
El què és una llàstima és que hi ha fotos de fa 50 o 100 anys i veus com ha disminut bastant el seu gruix.

Al sortir vam tornar fins a Gletsch i vam agafar la carretera direcció Fiesch... al passar per Gluringen vam parar-nos a l'hotel.


Wallisser Sonne
108 CHF l'habitació doble amb bany privat.
al tenir-lo basant lliure ens van donar una habitació millor al mateix preu. Un detall de part seva.

Vam sortir de l'hotel i vam anar a visitar els poblets dels voltants, anant direcció Fiesch, on vam sopar i vam aprofitar per mirar els horaris i preus del telefèric que puja a eiggshorn i al glaciar Aletsch ja que el propietari de l'hotel ens va dir que demà faria sol.






Tot i el temps, el dia va ser ben aprofitat.