Suïssa - Glaciar Aletsch

Dia 4:

18.8.08

El dia abans vam mirar els horaris del telefèric per saber quin seria el primer, a les 8.15.
Era el nostre últim dia i si volíem pujar al glaciar Aletsch havíem de fer-ho aviat ja que com a molt a la 1 del migdia havíem de sortir direcció Italia per anar a buscar el vol a Bergamo.

Així que a tres quarts de vuit vam baixar a esmorzar... tot estava apunt però el noi ens va dir que no podíem esmorzar fins les 8... vam decidir no esperar ja que volíem pujar amb el primer telefèric i vam marxar, una mica mosques, la veritat... mentre trèiem el cotxe del pàrquing va sortir el propietari de l'hotel disparat preguntant si no esmorzaríem, li vam dir que no, que teníem pressa i ens va contestar que només faltaven 15 minuts perquè obrissin, li vaig repetir que teníem pressa i que voliem agafar el primer teleferic ... així que ens va deixar esmorzar.

Després del petit embolic, van anar cap a Fiesch, si haguéssim pogut pujar ahir haguéssim agafat només l'anada i haguéssim fet la tornada a peu passant per algun llaco, però al haver-ho de modificar pel temps... avui no podia ser, així que vam comprar els bitllets d'anada i tornada. 42.80 CHF (només anada 30.80 CHF)



Les vistes del glaciar Aletsch són (amb perdó) ACOLLONANTS!!
El curiós és que com més estona estàs a dalt, més flipes... és sens dubte una imatge maravellosa que se't clava a la nineta... no et canses de fer fotos...


Hi ha un petit sender d'uns 15 minuts que et porta al pic eggishorn... és un camí de pedres però bastant segur.


Vam aprofitar tot el temps possible al cim, hi ha alguna cosa que hipnotitza i et reté allà, m'hagués quedat molta més estona, sens dubte... hi vam estar un parell d'hores.

Des de dalt vam escoltar un parell de cops el soroll d'un caza... no el vam veure però el soroll és característic.

Al baixar vam parar a l'estació intermitja per veure una altra de les coses que em tenen totalment embobada, els parapentistes. Semblavem dos tontos, un buscant el caza i l'altra veient els parapentistes.




Vam tornar a agafar el telefèric per arribar a Fiesch i seguir el camí cap al final dels nostres dies de minivacances. Vam fer bé d'anar-hi tan aviat, els telefèrics pujavem carregadíssims de gent a aquesta hora, dos quarts d'una més o menys.

Vam pujar pel furkapass, la primera part és ampla i es fa ràpid, però a partir de dalt on comença a baixar, la carretera es fa estreta i impressiona bastant més.


Després del furkapass vam fer el port de San Gottardo, el que el primer dia vam fer sota un túnel de 17 km avui el vam fer per sobre amb carreteres de curves, la vista és preciosa també.

Arribar a Italia, significa tornar a la realitat,... però com que anavem bé de temps i ens sobraven un parell d'horetes, vam anar a visitar la ciutat de Bergamo que està al costat mateix de l'aeroport... hi havia un caos circulatori bestial, com a tota ciutat italiana.



I ens en vam anar a l'aeroport. Anàvem amb el temps justet, ja que havíem fet el check-in on line... però va resultar que a l'hora de passar pels rajos X em van fer obrir la maleta. Primer vam pensar que seria pels talls de pizza que havíem comprat per sopar, però no! lo perillós va resultar ser el trípode!! De cap manera me'l van deixar passar, vaig haver de facturar-lo, pagant 25€ i corrent com una boja per tot l'aeroport per por de perdre l'avió... sort que la gent que hi havia fent cua als mostradors de ryanair era bona i em van deixar colar. Mentre en manel m'esperava va veure com deixaven passar un paraigües enorme d'aquells acabats en punxa... aysss coses dels aeroports.

I això és tot amics!! Fi de la mini escapada.... si si, a mi també m'hagués agradat que fós més llarga, jajaja.

Suïssa - glaciar Rhone

Dia 3:

17.8.08

Després de comprovar que seguíem vius a la casa del terror, vam fer les maletes i vam marxar de l'hotel, encara no hi havia ningú a recepció... que fàcil és tenir un hotel així!

El dia tornava a ser dolentot, tot i que no tan com el primer, hi havia pluja dèbil que feia que no es pogués veure el cim de la montanya però no et molestava per poder veure altres coses. Ens vam dirigir a Meiringen per visitar la oficina de turisme, però al ser diumenge estava tancada, només obria a la tarda, així que vam anar a la garganta del riu aare, aaresclucht. El caudal és considerable, és un passeig de 40 minuts anada i 40 més de tornada, i vas veient les formes de la garganta formada per l'aigua... hi ha una passarela montada durant tot el camí, el qual desvirtua una mica el paisatge però és la única manera de poder-ho veure.






A menys d'un km es troben les cascades de rechenbachfalls, es pot pujar amb un tren que s'empina per la montanya 6CHF només anada o 9CHF anada i tornada o també es pot pujar en cotxe. Això últim no ho sabíem, així que vam agafar l'anada i la tornada ja que amb la pluja no era plan de tornar a peu.


La quantitat d'aigua que cau és espectacular, aquí Sir Arthur Conan Doyle va matar a Sherlock Holmes, a la montanya hi ha una estrelleta en el punt concret.


Des d'aquest punt es pot seguir un sender que puja fins dalt de la cascada, i aqui va ser on vam trobar la carretera i vam veure que es podia fer en cotxe, estalvian-te els diners del tren.






Quan vam baixar ja era hora de dinar i ens vam acostar a Meiringen a menys d'un km per menjar algo.

Després vam agafar la carretera que puja al Grimselpass, és un dels tres ports de montanya que hi ha prop. El dia no era el millor, però hi havíem d'anar si o si perquè teníem l'hotel a gluringen a la regió de Valais, als peus d'on s'agafa el telefèric per visitar el glaciar Aletsch el qual haguéssim visitat avui si el dia hagués sigut bo.


La carretera és de curves i bastant empinada...

A Gletsch hi ha un encreuament de carreteres, una que segueix direcció el furkapass i una altra que va direcció Fiesch. Havíem de seguir cap a Fiesch però ho vam fer direcció el furka per anar a visitar el glaciar rhone i la seva gruta de gel, aquest era el plan de demà però el vam canviar pel temps... així dempa ja depenent del temps faríem una cosa o una altra.

El glaciar és guapo... no n'haviem vist mai cap de tan aprop així que ens va agradar molt. 5CHF per poder-te acostar i veure la gruta de gel. Hi ha un petit sender de pocs metres que et porta als peus.






l'interior del glaciar....
El què és una llàstima és que hi ha fotos de fa 50 o 100 anys i veus com ha disminut bastant el seu gruix.

Al sortir vam tornar fins a Gletsch i vam agafar la carretera direcció Fiesch... al passar per Gluringen vam parar-nos a l'hotel.


Wallisser Sonne
108 CHF l'habitació doble amb bany privat.
al tenir-lo basant lliure ens van donar una habitació millor al mateix preu. Un detall de part seva.

Vam sortir de l'hotel i vam anar a visitar els poblets dels voltants, anant direcció Fiesch, on vam sopar i vam aprofitar per mirar els horaris i preus del telefèric que puja a eiggshorn i al glaciar Aletsch ja que el propietari de l'hotel ens va dir que demà faria sol.






Tot i el temps, el dia va ser ben aprofitat.

Suïssa - jungfraujoch

Dia 2:

16.8.08

El primer que vam fer al llevar-nos va ser mirar per la finestra, el cel estava despejat!!


Vam fer les maletes i vam marxar de l'hotel. Mentre esperàvem el telefèric que surt cada mitja hora, vam donar una volteta pel poble super-tranquil.

La boira que es veu no és més que l'aigua del dia anterior que s'evapora, ja que el cel era super blau.


Ens vam dirigir a Lauterbrunnen que és on agafaríem el tren que ens portaría a la Jungfrau.

El bitllet val 157,40 CHF però per ser espanyols ens va valer la meitat 88,90 CHF i a sobre ens van donar un tiquet regal per un aperitiu al cim de la montanya.

Vàries imatges del camí a la montanya, a la primera foto es pot veure Lauterbrunnen amb la seva cascada.



Hi ha un punt, a l'estació Klein scheidegg on s'uneixen els trens que pugen per la vall de Lauterbrunnen i els que pugen pel de Grindelwald, en aquest punt s'ha d'agafar un únic tren que passa per dins la montanya, tarda una hora i pico.

El tren vermell és el que s'enfila pel túnel.


Pel camí fa un parell de parades de 5 minuts des d'on hi ha uns miradors. Tot el trajecte des de Lauterbrunnen dura dues hores, si s'agafa a Interlaken, s'hi ha de sumar mitja horeta més.

Un cop a dalt, la vista és espectacular... les fotos no mostren la magnitud de les montanyes. Fa fred perquè fa una mica de vent però posan-te al sol s'està bé. S'ha d'anar amb compte al caminar perquè la neu està trepitjada i gelada i patina.



Es pot visitar una gruta de gel, en la qual hi ha un homenatge a la selecció espanyola guanyadora de l'eurocopa (es veu que van viure intensament tot allò aquesta gent...), a mi el futbol me la bufa, però ja que gràcies a ells em vaig estalviar bastanta pasta... doncs aqui va el meu petit homenatge.


Hi ha dos o tres restaurants per poder menjar, un es diu bollywood i és de menjar indi... ( no he vist en cap païs tan turisme hindú com a suïssa). Vam anar al bar a comprar algo per beure per acompanyar els entrepans que portàvem i ens vam enrecordar dels tiquets per la consumició que ens havien donat, així que vam tenir la cocacola i la xocolata calenta gratis, jeje.



Vam estar 3 hores i pico al cim i vam anar a buscar el tren per tornar.

Al arribar a Lauterbrunnen ens vam acostar a la cascada i vam seguir el caminet que porta just al darrera d'ella i des d'on es divisa una magnífica panoràmica del poble.




Vam anar cap a Faulensee, un poblet que està al costat del llac Thun que és on teníem l'hotel per aquesta nit.

Al arribar a la porta hi havia un cartellet que posava: "Senyor XXX lamentablement hem hagut de sortir, la seva habitació és la número 22 de la segona planta"... al costat del nostre hi havia un altre paperet per una altra senyora. Intueixo que van ser les dues uniques habitacions que van tenir plenes, estava completament buit, casi tenebrós... la nostra habitació era molt vella però neta.

Vam deixar els trastos i ens en vam anar a Interlaken per coneixer-la una mica i sopar allà. A la plaça principal hi havia moviment... hi havia uns músics apunt de tocar el corn alpí, vam pensar "mira que bé, veurem un concert".. però va resultar ser una missa... així que vam marxar al cap d'un parell de cançons.




Vam sopar a la plaça del costat i vam anar cap a l'hotel, a la casa del terror... seguia solitari, al nostre passadís no hi havia llum i l'altra parella que se suposava que havia d'omplir l'altra habitació no havia arribat (el seu paper seguia a la porta)... així que vam tancar amb clau i a dormir.

L'hotel és el "lake side lodge" de faulensee.

Mini escapada a Suïssa

Dia 1.

15.8.08

Vam escollir suissa perquè està aprop de l'aeroport de Milan-Bergamo que és on teníem el bitllet, que vam comprar per lo econòmic del preu, ja que tan ens feia el destí i ens venia de gust alguna cosa que no fós visitar ciutats.

Vam sortir molt aviat de Girona, a les 6:40, així que a les 9 ja érem dalt del "nostre" opel astra (tot i tenir reservat un mini o similar... per suposat sempre dónen el similar), en direcció a suissa.

A la última gasolinera abans d'entrar a Suïssa, vam parar per omplir el dipòsit ja que suposavem que a suïssa seria més car i allà mateix ens van oferir la vignette obligatòria per les autopistes suisses... 40 CHF (francs suïssos) o 29,50 €... el vam comprar per comoditat tot i que després comptant, vam veure que ens haviem timat 5 €... en realitat al canvi val 25 €.

Tot i que el nord d'italia és maco, passant pel costat del lago di como, el paisatge va canviant a millor a mesura que anem entrant a suïssa... del viatge en cotxe, res especial excepte el túnel de San Gottardo, 17 km de túnel, una passada!!

Les previsions del temps es cumplíen... va començar a ploure i cada vegada amb més força... així que vam desistir de pujar per el sustenpass que era el plà inicial i vam seguir per autopista...

Al arribar a Brienz, eren la 1 i poc i ens vam parar a dinar... ja que teníem que modificar una mica la tarda per les inclemencies del temps.

Brienz és un poblet amb molt encant, situat al costat del llac amb el seu mateix nom, Brienz... vam menjar i vam donar una volteta, ràpida perquè plovia amb bastata força.


Després de dinar, vam seguir per la carretera que voreja el llac fins a Interlaken, volíem passar per la oficina de turisme per demanar informació de la zona... ja que al ploure, havíem de canviar de plans.

Ens van donar informació i ens van explicar el que ja sabíem que al ser espanyols, per pujar a jungfrau teníem un 50% de dte. Li vaig preguntar si era una tonteria pujar amb aquest temps i em va comentar que demà faria molt bo i em va ensenyar una pantalla a l'ordinador que indicava un sol enorme per demà... a mi em costava creure-ho... però si ell ho diu....

Ens vam dirigir a Lauterbrunnen i vam passar de llarg per arribar-nos a Trummelbachfalls. Vam decidir entrar tot i la pluja i l'elecció va ser molt encertada, és genial... la quantitat d'aigua que baixa per allà és dificil d'explicar inclús mostrant fotos.

11CHF l'entrada adulta.




Vista de la vall de lauterbrunnen des de les cascades


Quan vam sortir de les cascades ens vam dirigir a stechelbach, punt des d'on surt el telefèric que ens portarà a gimmelwald, un poblet sense cotxes on teníem l'allotjament. Preu del telefèric 10,20 CHF anada i tornada + 6CHF el parking de stechelberg.

La idea era fer el check-in, seguir amb el telefèric fins a Mürren i baixar a peu de Mürren al hotel, però per culpa del temps vam haver d'anular aquesta part. Al arribar a l'hotel portavem molles fins i tot les calces, així que vam dutxar-nos amb aigua ben calenta i ens vam quedar al saló de l'hotel, descansant i prenent alguna cosa... ja ens vam quedar a sopar al mateix hotel, el qual era molt acollidor.


Dades de l'hotel:
Zum Berggeist
Gimmelwald
90 CHF habitació doble amb bany privat.
Vam anar a dormir molt aviat, i ho vam fer fent apostes de si seria veritat el què havia dit el de la oficina de turisme sobre el bon temps del dia següent.