Sian Ka'an

Un cop arribat a Punta Allen vam llogar una barca per fer una excursió per la zona (1700pesos). L'excursió consistia en buscar tortugues, dofins, volta pel manglar, snorkel i bany a una piscina natural. Malgrat l'excursió és molt xula, pel meu gust és carissima.

Sian Ka'an era una dels llocs que consideravem imprescindibles... als nostres viatges busquem naturalesa, i els llocs menys massificats possibles.

Haviem llegit y rellegit sobre si era possible anar-hi amb un cotxe que no fós 4x4 ... i malgrat no tenir-ho del tot clar, vam acabar decidint que aniriem amb un turisme petit, ja que llogar un 4x4 pels 15 només per aquesta excursió ens implicava gairebé 300 euros més.

Sian Ka'an és una reserva de la biosfera que està prop de Tulum. Punta Allen es troba a uns 50 km de Tulum. El camí per arribar-hi està en mal estat i es pot fer pesat però es pot fer perfectament en un cotxe petit (ull! al juny del 2012)

Vam tardar 1 hora i 45 minuts des de Tulum a Punta Allen, vam passar per platges paradisíaques i vam haver de esquivar unes quantes iguanes.

Durant l'excursió en barca trobem dofins, un cocodril i una tortuga...

Carib en estat pur.... platja verge, sense gent! Sense turisme! Sense natius!! Només platja, sorra, palmeres i nosaltres!!

Quan tornem a Punta Allen anem a dinar, l'excursió ha durat quatre hores i tenim gana.... hi ha dos restaurants on tenen buffet lliure però veiem que malgrat no haver-hi gaire gent és on van els grups d'excursions organitzades... així que decidim buscar algo més local... i trobem "el taco loco", un bar on només hi ha asseguts gent de Punta allen fent la cervesa... veiem que fan ceviche i peix a la brasa i decidim dinar aquí.... ens monta la taula a l'altra banda del carrer, just davant de la platja!! Quin luxe!!

Quan acabem de dinar, tot xino xano tornem cap al cotxe i tornem cap a l'hotel... fem una paradeta a mig camí per veure uns pescadors fent la seva feina i aprofitar per estirar les cames i rematem la jornada a la piscina de l'hotel, que malgrat diuen que a partir de les 8 ja no et pots banyar, ens banyem més tard i ningú ens diu res...

Cenote Dos Ojos

2.6.2012

Avui haviem quedat amb Vicente per anar a bucejar a un cenote. Vicente és un noi espanyol que viu a playa del carmen i que té un centre de buceig  La seva web és: http://playadivingcenter.com/ . Tan a forums de buceig com a forums de viatges era molt recomenat així que després de consultar preus, ens vam decidir per ell, i un dels factors principals és que va entendre molt bé el nostre handicap de viatjar amb el nen i ens va oferir un servei de cangurs d'una noia madrilenya que coneixien.


Ens va recollir a l'hotel a les 8.30 però el vam seguir amb el nostre cotxe, per tal de tenir nosaltres el cotxe al cenote i no haver de tornar a playa del Carmen quan acabéssim. Quan vam arribar al seu centre, allà ens esperava la Geno, la noia que faria de cangur del nen durant tot el dia, mentre nosaltres bucejavem.


Vam agafar els equips i vam dirigir-nos cap al cenote dos ojos, està a la carretera federal, a prop de Tulum, passat Puerto Aventuras. La nostra entrada estava inclosa amb el preu de les inmersions així que només vam haver de pagar la de la cangur, 100 pesos.


Un cenote, és una dolina o sot inundat d'orígen kàrstic que es troba en algunes cavernes profundes, com a conseqüència d'haver-se ensorrat el sostre d'una o diverses coves. Aquí s'hi ajunten les aigües subterrànies, formnat un estany més o menys profund. Hi ha diversos tipus de cenotes: a cel obert, semioberts i subterranis o en gruta. Aquesta classificació està directament relacionada amb l'edat del cenote, els cenotes madurs són aquells que es troben completament oberts i els més joves els que encara conserven la seva cúpula intacta. Font: Viquièdia.


Vam aparcar el cotxe i abans de preparar-nos vam deixar el nen i la cangur en una zona on tinguéssin ombres i es puguéssin banyar...


El vaig deixar "tranquila" i ens vam preparar per la inmersió. Senzillament espectacular. Vam fer dues inmersions i entre les dues vam sortir per deixar passar l'interval de superficie i vam aprofitar per anar a visitar el nen que s'ho estava passant d'allo més bé amb la cangur... pintaven, es banyaven, buscaven iguanes...








És senzillament espectacular. És molt important dins els cenotes seguir les instruccions del guia i no perdre'l mai de vista ja que hem de recordar que estem bucejant en un cenote, són cavernes inundades on és fàcil perdre't i on perdre's pot implicar deixar-hi la vida. Hi ha un cordill que marca el recorregut del cenote i està completament prohibit bucejar perdent de vista "la linea de la vida" nom amb què s'anomena aquest cordill.


Quan vam acabar la segona inmersió vam despedir-nos del nostre guia i de la cangur i vam marxar cap a l'hotel. Va ser totalment un encert endur-nos el nostre cotxe, perquè degut a que viatjavem amb el nen vam ser els ultims de marxr del cenote, ja era tard i la gana apretava, vam estalviar-nos haver de tornar a playa del carmen.


Vull agrair des d'aqui a Vicente i el seu equip de playa diving center per fer-nos passar una jornada tan agradable, van entendre a la perfecció la nostra necessitat de estar tranquils deixant el nen amb algú de confiança i de que haviem d'anar al seu ritme. 100% recomenables.

Platja Akumal

1.6.2012

Ens despertem cap a les 8 .. em sorpren, perquè havia llegit que la gent té jet lag i que a les 6 ja té els ulls oberts.... suposo que el fet de no ficar-nos al llit fins les 11 de la nit hi va ajudar. Continua diluviant, els ànims ens cauen en picat, quina manera de començar les nostres vacances!!

Ens vestim i anem a esmorzar. El buffet està a tope, a mi em sembla exagerat, no puc entendre aquest despilfarro de menjar... però bé, suposo que és el què agrada a la gent que escull un TI per passar les seves vacances. 

Com que continua plovent, decidim modificar una mica els plans del dia i ens quedem tot el matí a l'hotel, provant totes les piscines i fent un passeig per tot l'hotel... passegem per la platja i ens n'anem cap a un lateral on hi ha una espècie de "arrecife" creat per l'home i ens estem una estona fent snorkel. Un pelicà ens vé a visitar... suposo que sap que sempre que hi ha algú aquí pilla algo, (la gent porten pa pels peixos i ell està al cas per veure si en pesca algún)

les fotos són de l'hotel però no del primer dia)

Després de dinar, estem cansats ja d'estar a l'hotel (confirmo la meva idea que duia ja preconcebuda, no m'agraden els TI, respecto qui ho faci però no puc entendre com a algú li pot agradar estar 7 dies sense sortir d'aqui).

Com que la pluja ha disminuit una mica decidim que a la tarda sortim... i ens n'anem a la platja d'akumal. És una platja on es pot fer snorkel i amb una mica de sort veure tortugues. Hi tenim uns 20 minuts en cotxe.

És una platja preciosa, de sorra fina i blanca i una aigua clara tot i que amb bastantes algues... 

deixem les bosses sota un cocoter i ens preparem per la ocasió! Llestos? Doncs cap a l'aigua. 

 No tardem gaire estona a veure la primera tortuga. El nen s'acollona... sabia que anavem a veure tortugues però crec que s'imaginava veure tortuguetes petites, no se'ns va acudir dir-li que serien grans... des d'aleshores cada cop que anavem a fer snorkel demanava si veuriem tortugues... si li deiem que si, preferia no ficar-s'hi, jejeje.

Èxit total el primer cop que en Mudiaga feia snorkel al mar!! Els entrenaments a la banyera de casa havien donat els seus fruits!! 

Passem la tarda aquí, jugant amb la sorra, banyant-nos, fent snorkel i tornant a jugar...

A la platja hi ha algún xiringuito on lloguen el material per fer snorkel, i també chalecos. Nosaltres vam optar per endur-nos els nostres de casa ja que els voliem fer servir bastant durant tot el viatge i ens permetia estalviar diners, i com que anavem amb cotxe de lloguer era practic perquè els vam deixar al maleter del cotxe tots els dies.

Vam tornar cap a l'hotel i ens vam refrescar a la piscina abans de vestir-nos per anar a sopar. Malgrat no havia set un dia especialment intens, haviem aconseguit salvar-lo i estavem bastant satisfets. 

Mèxic, pròleg

El viatge del 2012 ha sigut a mèxic, en concret a la peninsula del Yucatán, al sud-est de Mèxic.

Qué padre!!!!

No és un destí que ens cridés massa l'atenció i sincerament encara no sé ben bé com vam acabar aquí, ja que en un primer moment, la meva idea en cas de poder fer un viatge era Thailandia. 

Suposo que un dels motius que va pesar més és que al ser el primer viatge d'en Mudiaga, era un destí fàcil de fer amb cotxe i sobretot no calien vols interns. 

El problema d'aquesta zona és que està tan ple de turisme de pulsera i d'hotels Tot Inclos (TI) que ens va ser impossible trobar un vol econòmic, així que vam haver d'optar pel què fa tothom, agafar un "paquet" de 7 nits d'hotel. El que vam fer però és anular el vol de tornada i agafar-lo per 7 dies més tard, així que el nostre viatge quedava així: 7 nits en un hotel de Riviera Maya + 7 nits per lliure.

Com que teniem molt clar que a l'hotel ens hi estariem poc i que volíem voltar pel nostre compte, vam llogar un cotxe a l'aeroport mateix. El vam reservar a www.cancunrentacar.com per 320€ els 15 dies.

L'hotel on ens vam allotjar la primera setmana va ser el Catalonia Yucatan & Riviera, a Puerto Aventuras.  Ni idea de si és dels millors o dels pitjors, simplement era el més econòmic i com que per cutre que fós segur que era més luxós que el que acostumem a anar, ens estava més que bé. 

El vol va ser tranquil, tot i que vam sortir amb hora i mitja de retràs, vam volar amb Orbest, una de les pitjors que he anat, però suposo que normal tenint en compte que són vols chárter i han d'amortitzar-ho. El nen va portar el viatge super bé, va dormir una mica, va mirar pelicules i va fer fitxes de l'escola.... inclús el van felicitar els passatgers dels costats.

Al arribar allà vam anar a informar a la touroperadora que anavem pel nostre compte i que no necessitavem el transfer a l'hotel i llestos.. ja podem  buscar la companyia del cotxe.

Les agencies de lloguer de cotxes estan a les afores de l'aeroport, així que ens van traslladar amb una furgoneta a la seva oficina i allà ens van donar el VW Gol que haviem reservat. Nou, l'estrenavem nosaltres... no duia ni matricula, portava un cartellet on deia que tenia assegurança fins el dia 8... fins el dia 8?? nosaltres el necessitem fins el 13!! Van mirar si tenien cap més cotxe i com que no en tenien cap més disponible,  vam quedar que el dia 5  aniriem a la oficina de Playa del Carmen i ens el canviarien.

Una horeta després arribavem a l'hotel, diluviava, plovia molt molt i era tot fosc, però vam arribar sense problemes. 

Per sort vam arribar una mica abans que el bus del transfer així que vam ser els primers de fer el check-in i sort perquè en Mudiaga s'havia adormit i necessitavem l'habitació ràpid, a part de que estavem molt cansats.

Tokyo , asakusa i akihabara

22.5.2006

Ens vam llevar aviat i ens vam dirigir a l'estació central de tokyo, des d'on s'arriba al barri on es troba el palau imperial, en el qual viu l'emperador de japó.

Va ser destruit pels bombardejos de la segona guerra mundial, però el van reconstruir seguint el mateix estil al 1968.

Només es visita l'interior del palau dos dies l'any, el dia del cumpleanys de l'emperador i el dia d'any nou (el 2 de gener), però si que es poden visitar els jardins de l'ala est, preciosos i plens d'estanys.

És considerada com una de les propietats de major valor mundial, tenint en compte el preu excessiu del metre quadrat a Tokyo i la gran extensió que cobreix, gairebé 3.41 quilòmetres quadrats.

L'estació centra, és molt mal punt per quedar amb algú, és inmensa i si t'equivoques de sortida... l'has cagat!


el palau imperial:
els jardins:



Vam sortir dels jardins i vam anar a menjar alguna cosa... abans d'agafar la línea Yamanota (la gratuita amb el japanrailpass) per anar al barri d'Asakusa.

El barri d'asakusa es desarrolla als voltants del temple Senso-ji, molt famós pels turistes tan de dins de Japó com dels de fora. S'accedeix per una porta en la que penja una enorme làmpara de paper, i després a través d'un petit carrer comercial en el que es pot trobar tot tipus de records tan comestibles com no, s'arriba al temple.

Passeig amb botigues que porten al temple.


la següent foto no és nostra, però amb la nostra camera no van quedar gaire bé i la he tret d'internet.
S'estava fent fosc i vam anar al barri d'akihabara, anomenat també el barri de l'electrònica! És el barri dels otaku (els frikis del manga) i l'electrònica, està ple de botigues freaks.. i de botigues de videojocs i demés... pots veure des dels pokemon fins a mazinger Z, passant per tot tipus d'anime que no coneixo.

Aquí va ser on vam començar a mirar-nos càmeres (ja teníem intenció de comprar una reflex) però entre el poc de l'idioma, l'incertesa de si la garantia serviria o no a espanya.. i la poca diferència de preu que vam veure respecte andorra... vam fer-nos enrere i vam continuar amb la que duiem.




Fi del segón dia... (no recordo on vam sopar, ni què... però segurament en algun dels molts locals de sushi que hi ha)

Tokyo- dia 1

Dia 1. 21.5.2006

Després d'una escala a París i un vol de 12 hores amb air France, vam aterrar a l'aeroport de narita (Tokyo). Jo estava una mica com flotant, sense creure o saber molt bé que el que estava trepitjant era el meu somni des de petita. Poc a poc vaig anar creient-m'ho... al veure que els cartelles estaven amb un tipus de lletra que era incapaç de desxifrar.

Vam haver de fer una estoneta de cua a inmigració, aqui vam tenir el primer contacte amb la manera de fer dels japonesos... cues hiper-rectes i molt ordenaes, gairebé en silenci... després de passar pel control i timbrar-nos el passaport (si el viatge és menor a 90 dies i per motius turístics no és necessari visat), esn vam dirigir a la taquilla de Japan Rail (la renfe japonesa però puntual)

El Japan rail Pass consisteix en un passi de 7, 14 o 21 dies amb el que pots utilitzar qualsevol tren de la línea Japan Rail extesa per tot Japó, inclos el tren bala + la linea Yamanote que dóna la volta circular a Tokyo. Aquest passi s'ha de comprar a espanya ja que només serveis per turistes i no es ven allà. Deixo un enllaç pel que vulgui informar-se més extensament http://www.japanrail.com/JR_japanrailpass.html
Tan sols utilitzant el shinkansen (tren bala) de tokyo a kyoto i tornada ja està amortitzat el de 7 dies, que és el que vam comprar i comença a comptar des del primer dia que l'utilitzes.

Per tan el vam actualitzar al mateix aeroport per poder agafar el narita express que ens portaria a l'estació de Ueno, el barri on teníem l'hotel.

Portàvem un mapa imprès de l'hotel, en concret aquest http://www.newkoyo.com/map.html ja que els noms dels carrers són impossibles a Tokyo... es divideixen per barri, dintre del barri per districte, per zona comercial i després per número (o algo així)... en fí, un caos. Així que el millor és tenir el mapa d'on vols anar.

Només sortir de la boca del metro, vam obrir el mapa per situar-nos, però sense gairebé ni acabar-lo d'obrir es va acostar un senyor molt amable fent-nos reverencies i preguntant-nos si necessitavem ajuda... així que ens va indicar per on haviem de tirar per arribar a l'hotel.

Ens vam allotjar al New Koyo, un antic alberg de vagabunds,... baratet, 18 €per nit cada un (a tokyo!!!) http://www.newkoyo.com/index.html

La primera impressió que vam tenir de l'hotel va ser: "mare meva on ens hem fotut"... al ser un antic alberg les habitacions eren molt molt petites, per mostra:


la foto està feta des de la porta, o sigui, e lque veieu és el què hi ha! una habitació petitisima en la qual, o desplegavem el futón o obríem la maleta pero les dues coses eren inviables. Els banys eren compartits al passadís, però en general, tot i que vell i lleig, estava molt net.

(els cabells de boja són per les hores d'avió eh?? no m'ho tinguen en compte)

Eren les 10 del matí pero el jet lag i el cansament ens havien deixat morts, aixi que vam decidir tombar-nos un parell d'horetes per poder passar la resta del dia en condicions.

Ens vam aixecar a la 1 i vam sortir... el dia d'avui el vam dedicar a prendre contacte amb la vida nipona, i amb el barri de l'hotel.. així que vam anar passejant fins al parc Ueno i un mercat de la zona.







Una de les coses que ens va sorprendre de Japó, és que tot i ser un païs molt desarrollat, les botigues semblen les d'aqui fa uns 20 anys... i inclús els basars on es ven l'electronica, no es veuen gens pijos, sino més aviat caotics...

Japó

Pròleg:

És dificil viure sense somnis, sempre n'hi ha algún per allà esperant ser complert i el meu era visitar japó. Aquest somni va sorgir abans que la meva passió per viatjar, no tinc record de quan vaig decidir que no em volia morir sense haver-hi estat, el tinc des que tinc us de raó. Un somni que em costava pensar que algún cop es podria complir.

Moltes vegades gairebé sense pensar, entrava en alguna agència de viatges per demanar un catàleg de Japó... altres cops, entrava a l'agència per demanar informació d'algun altre lloc i sortia amb un catàleg de Japó ... Japó Japó Japó... se'm repetia a la ment... i automàticament baixava del núvol, quan obria el catàleg i veia els preus desorbitats d'aquest meravellós païs.

Un dia, a la revisa DEVIAJES en portada hi havia un reportatge de Japó... per descomptat el vaig comprar i me'l vaig llegir d'una tirada. Explicava lo fàcil que era moure's pel païs, que hi havia uns passis anomenats japan rail pass que servien per moure't en tren per tot el païs sense haver de pagar de més ... que la puntualitat era exquisita i que la seguretat una passada... i que anant per lliure el viatge sortia bastant més econòmic. Allà vaig deixar la meva ment... una mica incrèdula però amb una porta oberta....

Al febrer-març ens vam reunir amb els amics que viatjavem cada estiu, havíem de decidir on viatjaríem aquell agost... les opcions eren varies ja que els gustos són diferents i vam acabar decidint que aquell any visitaríem Cuba. Però per raons que ara no venen al cas, el viatge a Cuba es va anular... i nosaltres vam decidir que viatjaríem igualment a algun lloc... sino a cuba on fós, però no a l'agost.

El destí va voler que una setmana després d'estar mirant cosetes per escollir, m'arribés un correu d'airfrance amb ofertes a asia entre elles tokyo pel mai, o sigui, al cap d'un mes... el cor em va fer un tomb, pensant que potser era ara o mai el moment... i així va ser! Tot i que només disposavem d'11 dies... vam decidir que els aprofitaríem.


Japó!! Allá vamos!